Surten a la llum les últimes restes de 'joieria neandertal' de la Península

Els últims neandertals de la península Ibèrica van deambular per aquestes terres fa uns 40.000 anys. De dia recorrien el territori a la recerca de recursos. A les nits, buscaven refugi. En algun moment de les seves vides nòmades, un grup de neandertals van trobar la seva llar temporal a la cova Foradada, situada a prop del que avui dia coneixem com a Calafell (Baix Penedès). És allà on, protegits de la intempèrie dins d’aquesta cavitat natural, alguns es van dedicar a confeccionar ornaments. Ara, milers d’anys després, les restes d’aquesta activitat artesanal primitiva recobren vida de la màd’una nova investigació publicada a la revista ‘Science Advances’.

Un equip d’investigadors espanyols anuncia la troballa de restes de l’elaboració de ‘joieria neandertal’ amb grapes d’àguila. Es tracta del primer objecte d’aquest tipus que es troba al sud d’Europa i a la península Ibèrica. També destaca com la peça ornamental més moderna del món neandertal trobada fins al moment. A partir d’aquest petit fragment, probablement descartat en l’elaboració de l’ornament, els científics han sigut capaços de reconstruir la història dels qui el van elaborar, la raó de ser de l’objecte i fins i tot de l’animal a què originalment degué pertànyer aquesta grapa.

Es tracta d’un fragment d’os d’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) de més de 39.000 anys d’antiguitat, trobat al costat d’una desena de puntes de llança. S’hi poden observar fins a 12 marques que indiquen que aquest objecte va ser utilitzat per fer ornaments. Els investigadors especulen que es tracti de les restes de l’elaboració d’un penjoll. Però, amb la prudència característica de la ciència, reconeixen que es podria tractar de qualsevol cosa. Les restes, de fet, corresponen a la falange esquerra d’un exemplar d’una espècie d’àguila autòctona de la Península.

Simbologia complexa

«El més interessant d’aquesta troballa no és l’objecte en si, sinó el que implica», explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, líder d’aquesta nova troballa. «El fet que els neandertals elaboressin ornaments amb grapes d’àguila demostra que tenien una simbologia complexa, capacitat d’abstracció, llenguatge articulat i que, d’alguna manera, ja es relacionaven amb el concepte d’art», comenta l’investigador de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA), també associat a l’Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Els neandertals van ser la primera espècie a utilitzar objectes com a mitjàd’expressió no verbal. L’ús d’ornaments, per exemple, es podia interpretar com una mostra de poder. O de pertinència. O de qualsevol altra idea que necessités comunicar-se a simple vista. Es tractava, per tant, d’un complement visual, però no necessàriament estètic. «Entenem que aquests objectes tenien un valor simbòlic important que, no obstant, no podem entendre del tot perquè hem perdut les instruccions per interpretar aquest codi», comenta Rodríguez-Hidalgo. Tot i així, el mer ús d’ossos d’un animal tan imponent com l’àguila reial suggereix que devia representar una cosa important.

Els últims neandertals del sud d’Europa fins i tot podrien haver transmès aquesta fascinació per les grapes d’àguila com a material per confeccionar ornaments als primers humans moderns que van arribar a la regió. Aquest llegat demostraria, encara més si és possible, la proximitat entre les espècies en els últims dos o tres mil·lennis en què van compartir espai. La cova Foradada, emplaçament arqueològic estudiat des del 1997, destaca com un dels escenaris on possiblement va tenir lloc la transició entre aquestes poblacions d’homínids.

Cultura global

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Els resultats d’aquesta excavació, lluny de conformar-se a descriure les restes trobades, van un pas més enllà. Per això, segons expliquin els investigadors implicats, l’estudi ha aconseguit protagonitzar la portada de la revista científica. «Aquesta troballa permet tenir una nova perspectiva sobre el que s’ha trobat fins ara en altres jaciments europeus», argumenta el líder d’aquest treball. «L’existència d’altres elements ornamentals elaborats amb grapes d’àguila en altres llocs suggereix que els neandertals del sud d’Europa devien tenir una cultura comuna que permetés interpretar aquest símbol. Entenem que hi devia haver una regió cultural comuna des del nord de la península Ibèrica fins a com a mínim Croàcia, passant pel sud de França i el nord d’Itàlia», afegeix.

Això, a més, afegiria un altre punt d’inflexió en la manera en què fins ara s’han estudiat aquests homínids ja extints. «Aquests resultats desmunten la idea que la nostra espècie és l’única capaç de tenir un comportament simbòlic complex», argumenta Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva de la Universitat de Barcelona, adscrit al SERP, i, junt amb Artur Cebrià, un dels responsables de l’excavació de la cova Foradada. «Cada vegada són més els estudis que qüestionen que l’Homo sapiens sapiens representi l’única espècie en la cúspide de la línia evolutiva. El problema és que fins ara s’ha estudiat el comportament complex en funció del que podíem observar en la nostra espècie. Aquesta perspectiva ha fet que, en moltes ocasions, creéssim una distància entre espècies que possiblement no sigui tan gran com crèiem», reflexiona.