Xavier Ros-Oton: «Calcular és avorrit: el que és bonic de les matemàtiques és raonar»

Amb 31 anys, Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988) és un dels matemàtics espanyols més prometedors. Establert a Suïssa, ha acumulat diversos premis internacionals. Aquest dilluns rebrà a Barcelona el premi Princesa de Girona, un guardó que reconeix trajectòries destacades de joves d’entre 16 i 35 anys.

¿Com explicaria la seva investigació a un llec? 

M’ocupo d’equacions en derivades parcials: modelen fenòmens com la calor, les ones, l’electricitat, la mecànica quàntica, la relativitat... Des de la segona meitat del segle XX s’apliquen fins i tot en química i en economia. Estudiar el clima, l’aerodinàmica d’un avió o fins i tot una bombeta de LED seria impossible sense aquestes matemàtiques.

¿Vostè estudia aquests problemes tan diferents? 

Hi ha moltes equacions que tenen nom propi d’un científic en diferents camps de la investigació, però des d’un punt de vista matemàtic són la mateixa equació. Els matemàtics intentem desenvolupar una teoria general perquè els altres l’apliquin.

¿Aquesta teoria es converteix en una cosa concreta? 

Molt sovint la teoria matemàtica precedeix les aplicacions. Quan Einstein va formular la relativitat, va utilitzar una geometria desenvolupada dècades abans. Els que van inventar la ressonància magnètica es van trobar amb un problema matemàtic que s’havia estudiat 20 anys abans.

¿Quin problema està abordant ara?

Aquestes equacions descriuen l’evolució de certes quantitats: la temperatura d’una habitació, el moviment dels planetes, els preus d’opcions financeres... Una pregunta fonamental és: ¿en quina situació les equacions proposen una singularitat, és a dir, una quantitat que es fa infinita? Les singularitats representen, per exemple, l’ull d’un huracà o un forat negre.

¿Vostè ha descobert alguna cosa al respecte?

Des de fa 200 anys es coneix el problema de Stefan: és una equació que modela les transicions de fase, per exemple quan el gel es transforma en aigua. Però també s’aplica a opcions financeres, a com l’aigua es filtra en una presa, a electrons en un potencial... Cal modelar l’evolució de la temperatura, però també d’una interfície, com la superfície entre el gel i l’aigua. Sabem per l’observació que aquesta superfície és regular i suau. No obstant, en principi les equacions podrien donar singularitats que resultarien en la formació de formes geomètriques estranyes. Jo he demostrat que la probabilitat que passi això en un món tridimensional és zero.

Però això és demostrar una cosa que ja se sap...

En principi, no es podia excloure que, en situacions especials, donessin singularitats estranyes. A més, les mateixes equacions, formulades en un espai de més de tres dimensions, modelen altres problemes, per exemple de natural financera. Ara busco demostrar el meu resultat en més de tres dimensions.

¿Què li agrada de les matemàtiques?

Quan t’ensenyen una demostració que no havies vist, el primer que et crida l’atenció és que les matemàtiques són boniques. A més, són útils. La combinació de les dues coses les fa atractives.

¿Com s’hi va apassionar?

Van començar a agradar-me quan em vaig apuntar a olimpíades de matemàtiques. Vaig anar a unes classes de preparació a la Universitat Politècnica de Catalunya, on vaig trobar unes matemàtiques diferents a les de l’escola: més de raonar que de calcular. Calcular coses acaba sent avorrit: raonar i demostrar són una altra cosa.

¿No li agrada com s’ensenyen les matemàtiques?

El currículum oficial es podria millorar molt. Per exemple, es podria programar més per entendre el raonament que hi ha darrere i veure que les matemàtiques són molt més que calcular.

¿Què opina de la investigació matemàtica a Espanya?

El sistema ha millorat, però és lluny dels països més avançats. En general, falta captació de talent internacional. Sense posar gaire diners, es podrien millorar moltes coses, però falten voluntat i tradició. Al Congrés dels Diputats hi ha desenes de llicenciats en dret i molt pocs en ciències. Hi hauria d’haver diversitat a l’hora de prendre decisions.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Vostè es veu a si mateix com un geni aïllat?

Gens. Els matemàtics viatgem molt, col·laborem. Jo no estic sol i passo molt temps parlant amb altres matemàtics. La nostra és una ciència molt col·laborativa.