Proteïnes fòssils desxifren el llinatge d'un misteriós primat extint

Si la història evolutiva de la nostra espècie fos un llibre, tindria moltes, potser massa, pàgines extraviades. O, més ben dit, capítols que fins ara no coneixíem del tot per la falta de testimonis que poguessin donar fe del que va passar. Tot això podria canviar radicalment ara que les anàlisis genètiques han agafat el relleu per escriure sobre tot allò del que ja no queda rastre. Mostra d’això, un nou estudi en el qual per primera vegada s’aconsegueix reconstruir les proteïnes d’unes restes fòssils de dos milions d’anys d’antiguitat i, a partir d’allà, aclarir el llinatge d’un misteriós primat extint.

La investigació, liderada per l’Institut de Biologia Evolutivade Barcelona (IBE, UPF-CSIC) i el Globe Institute de la Universitat de Copenhaguen, presentala informació molecular més antiga fins aracom una eina per escriure un nou capítol en la història evolutiva dels homínids. El treball, acabat de publicar, desxifra la misteriosa història evolutiva dels ‘Gigantopithecus blacki’, uns primats gegants de més de tres metres que van habitar els boscos del sud-est asiàtic. L’espècie es va extingir fa uns 300.000 anys i tan sols en queden uns centenars de dents i quatre fragments de mandíbula amb què els experts han intentat reconstruir la seva biografia. Però aquests fòssils no poden, per si sols, reconstruir tota una crònica. I encara menys davant la falta de restes cranials.

Però ara un equip internacional d’investigadors ha aconseguit fer un pas més enllà i ha reconstruït múltiples proteïnes a partir de l’esmalt dental d’un fòssil trobat a la cova xinesa de Chuifeng. La primera anàlisi molecular d’aquest fòssil icònic, publicat aquest mateix dimecres a la prestigiosa revista ‘Nature’, ha aconseguit resoldre l’enigmàtic arbre genealògic d’aquests ja extints animals. Els ‘G. blacki’ no pertanyen al llinatge humà, sinó al dels orangutans, els seus parents vius més propers. Els experts creuen que aquestes espècies van divergir fa uns 10 milions d’anys, durant el Miocè, i que probablement van compartir un avantpassat comú. Això resoldria el fins araindesxifrable parentiud’aquesta espècie. Però la història d’aquesta troballa no acaba aquí.

Proteïnes per il·luminar el passat

Els científics expliquen que la tècnica utilitzada per reconstruir la història del ‘Gigantopithecus’ pot servir per desxifrar altres buits en la història de la nostra espècie. Una cosa que, fins ara, la paleogenòmica no ha pogut aconseguir. Les anàlisis genètiques convencionals han aconseguit aclarir els últims 50.000 anys de l’evolució dels homínids. Les restes fòssils més antigues conservades, no obstant, retarden la línia temporal fins a uns 400.000 anys enrere. Entre els uns i els altres, tot el que queda és un misteri. L’anàlisi de les proteïnes protegides als fòssils, també coneguda com a paleoprotenòmica, podria ser la solució per desxifrar la història d’aquells fòssils massa antics per conservar restes de l’ADN.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«L’estudi del genoma antic és clau per resoldre algunes de les grans preguntes sobre l’evolució humana, però també té els seus límits», explica Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA, director de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i un dels autors de l’estudi. «L’ADN és molt inestable a terra i amb el temps es degrada, per la qual cosa impedeix obtenir informació dels fòssils més antics. Les proteïnes, en canvi, són molt més estables en el temps i podrien donar-nos informació fins ara desconeguda», afegeix l’investigador, també afiliat al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

«Hem demostrat que es pot obtenir informació fins i tot d’unfòssil de dos milions d’anystrobat en una regió tan humida com el sud-est asiàtic. En un futur, aquesta tècnica segurament obrirà la porta a estudiar altres fòssils clau en l’evolució humana», pronostica l’investigador.