PRIMERA ESCENA DE CAÇA
L'obra d'art més antiga de la humanitat és a Indonèsia
Els experts estimen que aquesta pintura, trobada a l'illa de Cèlebes, té uns 44.000 anys d'antiguitat
S'hi veuen un grup de figures abstractes que combinen característiques humanes amb d'altres d'animals
zentauroepp51328899 cabra prehistoria191211193637 /
«Sembla que els éssers humans tenen una predisposició adaptativa per inventar, contrastar i consumir històries», argumenta un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Griffith (Austràlia) que aquest mateix dimecres ha anunciat la troballa de la qual, ara per ara, seria l’obra d’art més antiga de la humanitat. Es tracta d’una escena de caça, la més antiga del món coneguda fins al moment, que tindria almenys 44.000 anys d’antiguitat.
El descobriment, publicat en la revista ‘Nature’, presenta la pintura trobada a l’illa de Cèlebes, en una regió càrstica de pedra calcària. S’hi pot veure un grup de figures abstractes que combinen característiques humanes amb d’altres d’animals, conegudes com a «teriantrops», que cacen grans mamífers amb llances i cordes. Els experts argumenten que aquesta particular manera de representar els caçadors a través d’aquestes figures antropomòrfiques podria ser la prova més antiga de l’habilitat de la nostra espècie per imaginar «l’existència d’éssers supernaturals, la pedra angular de l’experiència religiosa».
Els autors de l’estudi recorden que, fins ara, les imatges reconeixibles més antigues d’humans i animals interactuant s’havien trobat a Europa i tenien una antiguitat d’entre 14.000 i 21.000 anys, de manera que es van realitzar durant l’etapa del Paleolític Superior. Ara, la troballa d’aquesta nova mostra d’art rupestre podria reconfigurar el mapa artístic de la nostra espècie i, sobretot, de la manera en què els nostres avantpassats narraven les seves històries.
Art per descobrir
Aquesta espectacular mostra d’art rupestre, que des del seu debut oficial acapara titulars en la premsa de tot el món, va ser descoberta originalment l’any 2017. Però no és fins ara que els arqueòlegs han pogut datar el seu origen. L’estudi, que s’acaba de presentar, ha consistit en un mesurament de la degradació radioactiva de l’urani que s’ha format en els dibuixos de la cova, sobre uns 4,5 metres de paret, que va donar com a resultat una franja d’edat que oscil·la entre els 35.100 i els 43.900 anys.
En aquestes pintures apareixen almenys vuit figures humanes i sis animals, dos porcs i quatre búfals nans, que van ser realitzats alhora amb pigments vermells, en la mateixa tècnica estilística. L’anàlisi suggereix que els teriantrops estan dibuixats amb traços simples i molt estilitzats, amb cares allargades que evoquen morros i morrions i altres característiques pròpies d’aus, rèptils i altres animals de la zona.
Notícies relacionades«Aquesta pintura rupestre suggereix que no hi va haver una evolució gradual de l’art paleolític des del més simple fins al més complex fa 35.000 anys, almenys no al sud-est d’Àsia», explica Maxime Aubert, investigador a la Universitat Griffith i autor principal de l’estudi. «Els primers indonesis van crear art que podria expressar el pensament espiritual sobre un vincle especial entre humans i animals molt abans que el primer art es fes a Europa, on s’ha suposat freqüentment que es poden localitzar les arrels de la cultura religiosa moderna», afegeix Aubert.
La troballa es presenta acompanyada d’un senyal d’alerta. Els arqueòlegs responsables d’aquest treball alerten del deteriorament alarmant de les coves descobertes, en les quals, van assegurar, encara queden moltes pintures «espectaculars» per datar.
