Un xiclet de 5.700 anys revela la cara de qui el mastegava

L’anàlisi d’un xiclet de més de 5.700 anys ha revelat no només els orígens de la dona que utilitzava xiclet, sinó també el color dels seus ulls, els gèrmens que allotjava a la boca i el que menjava, gràcies a l’anàlisi completa del genoma de la dona.

Un equip de la universitat de Copenhaguen ha pogut reconstruir qui era la usuària de la goma. «Per primera vegada, s’ha pogut recuperar un genoma humà antic i complet d’una altra cosa que no fossin les dents o un os», explica Hannes Schroeder, coautor de l’estudi, publicat aquest dimarts en ‘Nature Communications’.

La font ha sigut un xiclet, negre, obtingut d’una escorça de bedoll escalfada, «més corrent del que es creu, perquè es conserva bastant bé», que va ser trobat pel museu Lolland-Flaster a Syltholm, al sud de Dinamarca. La goma, asseguren, no només ha conservat saliva, sinó també empremtes dactilars i patògens contra els quals lluitaven, com ara el virus de la pneumònia i el de la síndrome Epstein-Barr, responsable de la mononucleosi infecciosa.

Aquest «xiclet», obtingut a partir d’escalfar l’escorça de bedoll, s’ha utilitzat com a adhesiu des del Plistocè Mitjà (fa entre 760.000 i 126.000 anys) i els petits trossos trobats en els treballs arqueològics contenen marques de dents, cosa que suggereix que eren mastegats.

«Sylthom és realment un lloc únic. Gairebé tot està segellat amb llot, de manera la conservació és formidable», assenyala l’altre coator de l’estudi, Theis Jensen.

Estudiant l’ADN, els investigadors han descobert que la persona que mastegava la goma era una dona segurament d’ulls blaus i pell i cabells foscos, més pròxima als caçadors recol·lectors d’Europa continental que als del centre d’Escandinàvia. I que menjava, entre altres espècies, ànec i avellanes.  La investigació, publicada per la revista ‘Nature’, recull, a més, una anàlisi de l’ADN de plantes, animals i microorganismes també concentrats en el mateix material, fet que proporciona dades sobre els microbis orals i el tipus d’alimentació dels individus d’aquella època.

Notícies relacionades

La IA i el nobel Acemoglu

Què és l'antropocè: 5 coses que hauries de saber sobre la nova era geològica en què vius

Els investigadors suposen que la goma s’utilitzava per alleujar el mal de dents, netejar-les, fer passar la gana o directament com l’actual xiclet. 

Segons Schroeder, aquest material és una «font valuosa» i inexplorada d’informació sobre la composició genètica dels nostres avantpassats, «especialment en un període del qual no es tenen restes humanes».