Forats negres, viatges en el temps i despertadors climàtics: aquesta ha sigut la ciència més llegida de l'any

L’estrella de Rosalía no ha sigut l’única que ha brillat aquest any. La comunitat científica també ha resplendit al seu propi escenari. Tra tra. Un any més, a tall de resum d’aquests últims 365 dies, ‘Science’ i ‘Nature’, dues de les revistes científiques més prestigioses i mediàtiques del món, han publicat la seva selecció d’avenços científics de l’any. A més d’aquestes, EL PERIÓDICO s’acomiada del 2019 amb la seva particular recopilació de les notícies de ciència que més clamor han suscitat entre els lectors d’aquestes pàgines. Sense que això serveixi d’espòiler per a les línies que segueixen, la primera imatge d’un forat negre, l’últim dia dels dinosaures, la troballa d’espècies ja extintes i les línies de recerca més esperançadores i controvertides formen part del’actualitat científica més sorprenent que ens ha deixat aquesta temporada.

Però abans d’endinsar-nos en els avenços científics d’elit seleccionats pels editors de les revistes científiques, un breu repàs de la selecció dels lectors d’aquest diari. El reportatge més llegit d’aquestes pàgines ha sigut‘El perill del pensament positiu’, sobre la imposició contraproduent d’una dictadura de la felicitat.En línia amb aquest escepticisme, els treballs sobre les falses (i pseudocientífiques) proclames incloses als cosmètics, les etiquetes de l’alcohol i les dietes miracle. Per aquests indrets, les històries humanes han robat el cor dels lectors. El‘projecte de tota una vida’de Luis Peragón, l’avi inventor que va idear una màquina per esprémer l’energia sobrant de les piles; i la iniciativa de Sassy Science com a divulgadora, científica i activista sobresurten entre les peces més distintives de l’any. I ara, una vegada entrats en ple frenesí per la divulgació, comença el recorregut oficial per la ciència del 2019.

Recorregut per l’univers

El viatge pels avenços científics més importants de l’any comença, com no podia ser de cap altra manera, per l’univers. Aquest ha sigut l’any en què, per fi, s’ha aconseguit obtenir la primera imatge d’un fenomen ‘invisible’ sobre el qual feia dècades que teoritzaven els astrònoms: un forat negre. El protagonista d’aquesta història, situat a 50 milions d’anys llum de la Terra (a la galàxia M-87), va ser fotografiat gràcies a la col·laboració de vuit observatoris de tot el món que durant una setmana van apuntar les seves antenes cap al mateix punt creant, així, un telescopi de la mida de la Terra. La presentació de la instantània, a l’abril, va serseguida amb gran entusiasmea tot el món i, per si no n’hi hagués prou, va aconseguir traspassar la barrera de la comunitat investigadora i posicionar-se entre els temes que més van brillar a Twitter. Un assoliment que, tractant-se d’astrofísica, és una joia per se.

Seguint aquest recorregut pel cosmos, una altra de les espectaculars imatges de l’any és el primer perfild’Ultima Thule, un misteriós cos celeste situat als confins del Sistema Solar, a uns 6.400 milions de quilòmetres de la Terra. La imatge d’aquesta relíquia, captada per la missió New Horizons de la NASA, ha suposat una nova mirada sobre el món més llunyà mai explorat. En aquest camí per les estrelles, també s’ha presentat un avenç científic que ha aconseguit deixar el món bocabadat només amb el titular: la detecció de l’origen d’una potent ràfega d’ones de ràdio còsmica, un dels fenòmens més intrigants (i misteriosos) estudiats des de l’astrofísica.

I és que, pel que semblen, tot el que passa en el cosmos desperta instintivament l’interès dels terrícoles. Un exemple és el fet que la majoria de les notícies més llegides d’aquesta secció científica estiguin relacionades amb l’univers. L’eclipsi lunar, la pluja d’estrelles, el trànsit dels planetes i el misteri dels asteroides que deambulen pel nostre veïnat estel·lar han destacat com els esdeveniments científics més llegits de l’any en aquest diari. En la categoria de picabaralla, el clatellot científic a l’home de Trump a la NASA per Plutó s’emporta tots els honors. I seguint en temàtica espacial, com oblidar la commemoració del 50 aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna. Una commemoració de què, curiosament, la notícia més llegida té a veure amb les teories de la conspiració que envolten aquesta fita. En clau crítica, és clar.

Viatge al passat

La següent destinació d’aquest viatge per la ciència és al passat. Abans que la Terra i els seus habitants es convertissin en el que avui coneixem. L’últim dia dels dinosauresdesprés de l’impacte d’una enorme roca de 10 quilòmetres a la península de Yucatán (Mèxic) ha pogut ser reconstruït minut a minut gràcies a l’anàlisi de les roques extretes de la «zona zero». Els fets, que van tenir lloc fa65 milions d’anys, va desencadenar lacinquena extinció massivad’espècies i, pel que ens incumbeix, la seva reconstrucció destaca entre les novetats científiques més impactants de l’any. Seguint aquest recorregut per terres prehistòriques, aquest també ha sigut l’any en quèla troballa d’un crani ha demostrat que l’espècie de la Lucy no va viure sola. Fa 3,8 milions d’anys, pel planeta deambulava una espècie, fins a ara desconeguda, batejada com a‘Australopithecus anamensis’. Si fem un pas més enllà i un gran salt en el temps, aquest any la ciència també ens ha permès entreveurequin era l’aspecte dels misteriosos denissovans, l’enigmàtica espècie extinta fa 50.000 anys.

Experiments esperançadors

Si avancem una mica més en la línia del temps fins a arribar a la nostra era, les novetats científiques que han marcat l’any també obren una bretxa d’esperança per resoldre les incògnites del present i els problemes del futur. Aquest ha sigut l’any en què unassaig clínic contra l’Ebolaha mostrat la seva efectivitat en el 70% dels pacients infectats. La comunitat científica i mèdica també ha celebrat l’aprovació d’un tractament eficaç per a la majoria de casos de fibrosi quística. A més, després de més d’una dècada de recerca, aquest any s’ha aconseguit desenvolupar unsuplement nutricionalde baix cost per estimular el creixement de bacteris a l’intestí de nens amb desnutrició.

I, juntament amb els descobriments científics que ja han aconseguit traspassar la meta, l’any també es tanca amb recerques que, fins i tot estant en la línia de sortida, ja prometen. És el cas, per exemple, els avenços en la recerca de les eines d’edició genètica com el CRISPR o el ‘Prime editing’, que en un futur podrien permetre la correcció de gairebé el 90% de les variants genètiques associades a malalties. També destaca el desenvolupament d’una nova tècnica amb què s’ha aconseguit reanimar les funcions cerebrals en animals morts. O, dit en altres paraules, una tècnica per ‘ressuscitar’ cervells de porcs morts quatre hores abans. Aquesta troballa, com moltes altres d’aquesta àrea, va suscitar el debat entre els experts de bioètica. Per això aquesta disciplina, enfocada a reflexionar sobre les implicacions dels avenços en biomedicina, també destaca com una de les protagonistes de l’activitat científica de l’any.

Tecnologia al poder

Al món tecnològic, l’avenç científic és, sense lloc a dubte, l’assoliment de la supremacia quàntica. Aquesta fita, fins ara aparentment impossible, ha sigut aconseguida per Google al crear un ordinador capaç d’executar en 3 minuts i 20 segons unes operacions que en una màquina convencional tardarien10.000 anys. El secret d’aquests ordinadors quàntics és utilitzar les propietats de les partícules microscòpiques (descrites per la teoria de la mecànica quàntica) per aconseguir dispositius ultrapotents. Seguint al món dels ordinadors i els seus extraordinaris circuits, una altra de les notícies més sorprenents de l’any ha sigut la victòria dels algoritmes d’intel·ligència artificial en la seva competició amb els humans. Almenys pel que fa alsjocs de taula digitalitzats. Les màquines ja han guanyat envideojocs multijugadori, per si no n’hi hagués prou,en pòquer. Sense entrenament previ ni més instruccions de què podria disposar qualsevol altre jugador.

El despertar de la crisi climàtica

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El repàs científic de l’any no podia acabar sense una menció al que probablement ha sigut un dels temes més debatuts de l’any: lacrisi climàticai l’estat de degradació mediambientaldel planeta. Aquest any que ja s’acaba ha destacat com un dels més potents quant arecerques científiquesenfocades a assenyalar el deteriorament, la pèrdua de la biodiversitat, l’empremta del desglaç i lapujada del nivell del mar, entre d’altres. En aquest capítol, la revista ‘Nature’ ha assenyalat la figura de la jove activista sueca Greta Thunberg com el «catalitzador climàtic» de l’any. La decisió, no exempta de polèmica, destaca el rol de la jove ecologista com a impulsora del debat sobre la crisi climàtica i els seus efectes. Alhora, això enllaça amb el que, segons destaquen els editors de les revistes científiques, han sigut els grans fracassos de l’any: la pèrdua de l’Amazones després de l’augment dels incendis i les taxes de desforestació. I el costat més fosc d’aquesta història,la persistència del negacionisme del canvi climàticmalgrat les evidències ques’acosta un desastre.

Tot i que, com diria Frank Sinatra,«this was a very good year». Almenys científicament parlant.