Els gurus de les pseudociències intenten treure profit de la por al coronavirus

Mentre el món sencer està expectant davant de la incerta evolució de l’epidèmia del coronavirus originat a Wuhan, alguns aprofiten el caos per proposar falsos remeis i falses explicacions davant d’aquesta nova crisi sanitària. Els defensors de les mal anomenades teràpies alternatives, uns enfocaments suposadament terapèutics l’eficàcia dels quals no ha sigut empíricament demostrada, argumenten que «el brot és una farsa» i que, en tot cas, si és cert podria tractar-se amb antídots no contemplats per la medicina científica. Josep Pàmies, pagès lleidatà conegut per la seva defensa de les plantes medicinals i altres tractaments pseudocientífics, fins i tot defensa l’ús de clorit sòdic, un compost tòxic i prohibit similar al lleixiu, per «curar el coronavirus en pocs dies». Tots els experts consultats per aquest diari coincideixen a assenyalar que aquesta mena d’informacions no només són falses sinó que, a més, constitueixen un greu risc per a una ciutadania confosa i espantada per aquesta nova epidèmia.

«Aquesta classe de discursos creats per desinformar, infondre la por i desorientar la ciutadania són intolerables», afirma contundent Antoni Trilla, membre de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), en resposta al recent comunicat de l’horticultor sobre l’epidèmia. «Davant d’una crisi sanitària com la que estem vivint, l’últim que necessitem és difondre informacions falses, tendencioses i sense cap mena de suport científic. ¿Com pot ser que a Espanya hi hagi gent que afirmi tenir un remei per al nou coronavirus si ni tan sols ha tingut l’oportunitat de demostrar-ho? L’únic que sabem amb certesa és que els remeis que proposa, alguns de naturals i d’altres, tòxics, són, en el millor dels casos, completament inútils», reflexiona l’epidemiòleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB).

Falsos remeis

El discurs de Josep Pàmies, registrat en poc més de tres minuts de metratge, ha acumulat en pocs dies unes 10.000 visites. En aquest, el pagès bateja aquest nou coronavirus xinès com un «virus de la por» difosa per mitjans de comunicació, institucions sanitàries i governs i la cura del qual es pot trobar en associacions alternatives com Dolça Revolució, entitat dedicada a la promoció de ‘plantes curatives’ i multada amb 30.000 euros fa un any per la venda de falsos remeis contra la leucèmia o el càncer. Pàmies prossegueix el seu al·legat primer negant la gravetat de l’epidèmia i després plantejant remeis alternatius per fer-hi front. Entre ells, destaca dos preparats naturals comercialitzats per la seva entitat en forma d’infusió i pastilles. «Els remeis naturals no poden evitar la infecció, tot i que en el millor dels casos tinguin algun efecte en regular la resposta del sistema immunitari. A més, s’ha de recordar que actualment no existeix cap remei específic contra el coronavirus», argumenta Quim Segalés, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador en l’IRTA-CRESA, institució centrada ara en diferents investigacions sobre aquesta qüestió. En aquesta mateixa línia, tampoc valdrien els «aliments per prevenir o curar el coronavirus» difosos aquests dies diferents per cercles de defensors de les teràpies alternatives. 

Sobre les possibles ’cures naturals’ contra l’epidèmia, Pàmies torna a apostar pel controvertit clorit sòdic; un compost derivat del lleixiu prohibit per l’Agència Espanyola de Medicaments des de l’any 2010 i que, segons proposen els defensors d’aquestes pseudoteràpies, serviria per tractar des de l’autisme el càncer. La defensa de la falsa capacitat curativa d’aquest compost, que l’any passat li va costar a Pàmies una multa de 600.000 euros, prossegueix ara sota l’advertència que es tracta d’«una substància que està prohibida per al seu ús mèdic però no para la seva venda com a desinfectant» que «soluciona en pocs dies el coronavirus, l’ebola en tres dies i la malària en hores». Aquest mateix argument ha pres força en l’esfera nord-americana de la mà d’‘influencers’ com Jordan Sather, conegut teòric de la conspiració i defensor de teories com el terraplanisme, que també ha defensat l’ús d’aquest compost tòxic per tractar l’afecció. «Els derivats del lleixiu són antisèptics i desinfectants. Però compte, útils en les superfícies i amb la concentració adequada. Ingerir-los en dosis elevades és tòxic i fer-ho en dosis diluïdes és inefectiu. Sigui com sigui, dubto que tingui beneficis efectius sobre una infecció vírica en persones», afegeix Segalés.  

Teories de la conspiració

Notícies relacionades

Coronavirus: Sis respostes de la ciència

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

La gravetat del brot també és posada en dubte per Pàmies. «Aquesta és una altra història com la de la grip A o la de l’ebola. Són falses epidèmies que mai van arribar a res, que van ser una estafa», exclama contundent amb referència a uns brots declarats els anys 2009 i 2014-2016 que van ocasionar més de 18.000 i 28.000 morts, respectivament. Guillermo Quindós, catedràtic de microbiologia mèdica i docent a la Universitat del País Basc (UPV/EHU), rebat aquest argument recordant que, tot i que puguin mostrar certes similituds, poc ha de veure el coronavirus amb els altres patògens esmentats. El seu únic punt en comú, explica, seria el seu origen animal. «Incloure totes les malalties causades per aquests virus en un mateix paquet crea una idea equivocada del risc que comporten. Les taxes de contagi, les afeccions i la mortalitat no són comparables», recorda. L’ebola, per exemple, només s’encomana a través de fluids, així que per tant és més difícil contreure’l, però resulta més mortal. Una cosa oposada al que estaria passant amb el nou coronavirus, que es transmet per l’aire però rarament causa afeccions greus.

Tots els experts consultats en l’elaboració d’aquest reportatge coincideixen a assenyalar que la declaració d’emergència internacional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és pertinent. Sobretot per activar els mecanismes de prevenció global i així evitar nous contagis. Quindós, a més, recorda que aquest últim tan sols és greu en el cas de pacients d’avançada edat o amb patologies prèvies. «El perill d’aquests missatges és que a través d’informacions falses difonen la desconfiança cap a les autoritats científiques i sanitàries per posicionar teories infundades com l’única solució. I aquest és el veritable risc», afegeix l’expert.