Coronavirus: Sis respostes de la ciència

Des que es va donar a conèixer l’existència d’un nou coronavirus, científics de tot el món s’han abocat en desentranyar els seus secrets. Per a això, compten amb el coneixement acumulat sobre aquesta família de virus respiratoris, que ja van ser responsables de les síndromes SARS el 2003 i el MERS el 2012.

1) ¿És molt contagiós?

1) ¿És molt contagiós?La infecció es pot expandir per si sola si no hi ha mesures de control (com passa amb la grip comuna). Per cada persona infectada, s’encomanen més de dues persones, probablement. Aquesta ràtio es diu ritme reproductiu bàsic o R0. «Ja sabem que aquesta és una malaltia de contagi sostingut», afirma Alessandro Vespignani, investigador de la Universitat Northeastern (EUA), els models matemàtics del qual han encertat els països on ha aparegut primer el coronavirus fora de la Xina. Aquest investigador creu que el virus circularà durant mesos. Encara no se sap si tendirà a remetre cap a l’estiu, quan les temperatures pugin, com li passa a la grip.

2) ¿Es pot tenir sense símptomes?

2) ¿Es pot tenir sense símptomes?Encara es desconeix el període d’incubació: és a dir, durant el temps que un pacient és contagiós sense mostrar símptomes. En la grip comuna és de diversos dies. Si aquell temps és llarg, el virus podria haver esquivat les mesures de contenció aplicades a la Xina. «Pacients sense símptomes podrien haver sortit del país abans de l’aplicació d’aquestes restriccions», explica Vespignani.

3) ¿És molt mortífer?

3) ¿És molt mortífer?De moment, s’estima que moren menys de tres persones per cada cent infectades: molt menys que amb la SARS i la MERS. «En aquesta fase, un no s’ha de fiar de cap estimació de la taxa de letalitat», alerta Vespignani. D’una banda, el percentatge real de morts podria ser molt més petit, ja que el nombre total d’infectats està subestimat. Les xifres oficials ronden les desenes de milers, però els models matemàtics apunten a més de 100.000 infectats. D’altra banda, el percentatge podria pujar en les pròximes setmanes, perquè la malaltia podria tardar un temps a matar els pacients més vulnerables. En tot cas, de moment el coronavirus ha matat menys persones que la grip comuna d’aquest any.

4) ¿Hi ha vacuna o cura?

4) ¿Hi ha vacuna o cura?No hi ha teràpia per al coronavirus, de moment. «Una vacuna tardarà uns 20 mesos, mentre uns antivirals podrien materialitzar-se abans», comenta Júlia Vergara-Alert, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i part d’equips que estan treballant en les dues solucions. Les vacunes actuen en pacients sans, generen anticossos que ataquen el virus quan es presenta. Els antivirals actuen en pacients amb el virus, bloquegen la seva entrada a les cèl·lules, o inhibeixen la seva multiplicació dins d’elles, o impedeixen que es propaguin d’una a una altra. «De moment, la millor cura és aïllar els individus infectats i la millor prevenció és reduir el contacte entre persones [als llocs on és d’una epidèmia]. Per exemple, tancant les escoles o treballant des de casa», afirma Vespignani.   

5) ¿Com infecta?

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

¿Hi ha supercontagiadors del coronavirus de la Xina?

5) ¿Com infecta?El mecanisme molecular d’infecció és similar al de la SARS. Els primers passos per entendre el virus han sigut aïllar-ne mostres en pacients amb una càrrega vírica suficient i seqüenciar el seu material genètic. Les seqüències s’han publicat de seguida i científics de tot el món s’hi han posat a treballar (mentre alguns ho estan fent amb mostres autèntiques del virus). Gràcies a això, grups com el de Vergara-Alert han identificat el receptor del nou coronavirus, o sigui, la molècula de la cèl·lula amb la qual el virus es connecta. Aquest receptor és el mateix que el de la SARS. Aquesta troballa és el primer pas del camí cap a una vacuna que obstaculitzi aquesta connexió.

6) ¿D’on va sortir?

6) ¿D’on va sortir?Un possible escenari és que el virus sortís dels ratpenats, s’encomanés a genetes, pollastres o porcs i d’allà saltés els humans, probablement en un mercat d’animals de Wuhan (Xina), en els últims mesos del 2019. La seqüència genètica del nou coronavirus és molt semblant a la d’altres de la mateixa família que circulen en els ratpenats. «En la nostra feina, hem vist que en la genetes i els pollastres és on hi ha receptors del virus que són més compatibles el nou coronavirus. Altres treballs apunten també al porc», explica Vergara-Alert. La malaltia es podria haver emmagatzemat, o fins i tot modificat, dins d’aquests animals, sense que en donessin símptomes. En el cas de la SARS l’animal intermedi va ser la geneta i en el cas de la MERS, el camell.