Hi ha coronavirus per a estona

Després d’uns mesos de difusió del nou coronavirus, algunes de les preguntes que es plantejaven al principi de l’epidèmia estan clares. La malaltia no és cap plaga bíblica. Però tampoc és una grip més. En primer lloc, perquè té conseqüències en més grans de 60 anys i persones amb malalties prèvies. En segon lloc, perquè pot posar a dura prova el sistema sanitari i pot fer danys per aquesta via. EL PERIÓDICO ha plantejat a alguns experts les preguntes més freqüents sobre el Covid-19, la malaltia associada al nou coronavirus –anomenat tècnicament SARS-Cov-2–.

¿És una malaltia greu?

El 81% dels casos són lleus i no necessiten ingrés a l’hospital. La xifra l’ha donat aquest dijous Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i el centre d’investigació IsGlobal, en un seminari sobre el que se sap de la malaltia. En realitat, els casos lleus podrien ser encara més, perquè alguns són tan insignificants que els pacients ni visiten el doctor. Per la mateixa raó, la mortalitat és probablement baixa, entorn de l’1%  segons Trilla, molt menys que la xifra global oficial (2,3%). De moment, s’ignora si la malaltia genera immunitat o no.

¿De què cal preocupar-se?

La mortalitat creix entre els més grans de 60 anys (entre el 4% i el 15%), una mica rellevant a Europa, on hi ha una gran població d’avis. També puja entre els pacients amb malalties prèvies. A més, un flux addicional de malalts pot posar en crisi el sistema sanitari. «La mortalitat és baixa, però 10 vegades més gran que la de la grip [0,1%]», ha observat Trilla. «Els pacients que necessiten assistència mèdica són molts més que amb la grip», confirma Alessandro Vespignani, expert en models d’epidèmies de la Universitat Northeastern (EUA). «Tot i que els pacients que no estiguin greus, els aïllem per contenir l’epidèmia: si no poden aïllar-se a casa, ocuparan molts llits», afirma José Muñoz, cap del servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic i investigador de ISGlobal. L’estrès patit per la sanitat xinesa explicaria, segons Vespignani, per què la mortalitat en aquest país duplica la de la resta del món.

¿Hi ha cura?

«En un temps rècord s’ha generat una quantitat de dades enormes», afirma Albert Bosch, president de la Societat Espanyola de Virologia. No obstant, els tractaments i vacunes que puguin sorgir tardaran més d’un any, perquè han de demostrar la seva seguretat, a més de la seva eficàcia. Mentrestant, els hospitals estan utilitzant per als casos més greus uns antivirals de comprovada seguretat destinats a altres malalties, com el lopinavir/ritonavir que s’utilitza contra el VIH.

¿A Espanya li passarà el mateix que a Itàlia?

«Gairebé segurament això es convertirà en un fenomen global», afirma Vespignani. Muñoz coincideix que no desapareixerà com la SARS, però encara no descarta un escenari amb petites cadenes de contagi controlades a Espanya. Itàlia està aplicant des de fa 10 dies un test generalitzat del Covid-19. A mesura que altres països l’apliquin, augmentarà el nombre de casos detectats, segons Vespignani, el qual aposta que la situació italiana es replicarà. «Crec que a Espanya no es produirà una situació com la d’Itàlia», discrepa Bosch. «Aquí no hi ha tants casos i s’estan prenent mesures. A Itàlia ha sigut important el factor sorpresa», afegeix. No obstant, «si el nombre de casos creix ràpidament i no som capaços de seguir les cadenes de contagi, probablement tindrem una situació pròxima a la italiana», ha alertat Trilla.

¿Va per llarg o amainarà a l’estiu?

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«Això no és un esprint, és una cursa de fons», afirma Vespignani, que creu que l’epidèmia durarà mesos. De moment, no se sap si el Covid-19 donarà una treva durant l’estiu, com passa amb la grip. El seu antecedent, la MERS, no era estacional. Vespignani considera que no se sabrà fins que les temperatures comencin a pujar, a l’abril. Tot i que hi hagués una aturada a l’estiu, la malaltia podria tenir una nova onada a la tardor i fins i tot convertir-se en el cinquè dels coronavirus que en l’actualitat causen la majoria dels refredats hivernals.

¿Són la Xina i Itàlia bons exemples a seguir?

Les mesures draconianes adoptades a la Xina, que han causat probablement la reducció de casos que està experimentant aquest país, serien inacceptables en un país democràtic, segons els experts consultats. Al contrari, les mesures de distanciament social adoptades a Itàlia són raonables, en absència de vacunes. «El tancament de les escoles anunciat hauria de durar encara més, almenys dues o tres vegades el període d’incubació [que s’estima en una setmana] per ser eficaç», afirma Vespignani. Al contrari, aquest expert considera que limitar els viatges no té sentit, ja que els focus de malaltia ja estan escampats a diversos països. «Cal preparar-se per fer alguns sacrificis per alentir la malaltia», conclou.