UN DEPREDADOR PREHISTÒRIC MINÚSCUL
Un dinosaure de la mida d'un colibrí resisteix 99 milions d'anys en l'ambre
La revista 'Nature' publica la descoberta del vertebrat més petit del Mesozoic, el crani del qual amb prou feines mesura 7 mil·límetres
L'animal, batejat com a 'Oculudentavis khaungraae', tenia unes diminutes dents afilades i uns ulls semblants als d'un llangardaix
mini-dinosaurio-1
Fa uns 99 milions d’anys, mentre els grans dinosaures caminaven lliurement per la Terra, un petit ocell prehistòric va quedar atrapat en la resina. Les seves restes, atrapades en una gota d’ambre, han sobreviscut fins als nostres dies i ens ofereixen una imatge del que pot ser que sigui el vertebrat més petit del Mesozoic fins ara. L’anàlisi d’aquest fòssil revela que es tracta d’una nova espècie de ‘dinosaure en miniatura’, semblant als actuals colibrís. Però amb dents petites i afilades que li sobresurten del bec. I uns ulls més semblants als d’un llangardaix que als de qualsevol altre ocell conegut. «No havíem vist mai res com això», explica entusiasmada Jingmai O’Connor, investigadora de l’Institut de Paleantropologia de Pequín i autora de l’estudi en què es presenta aquesta descoberta, publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘Nature’.
I és que, fins ara, gran part del que se sabia de l’‘era dels dinosaures’ es basava en les restes fòssils que havien deixat al seu pas les espècies més grans, com els esquelets de tiranosaures, velociraptors, sauròpodes, pterosaures i diplodocs que ara s’exhibeixen als museus d’història natural de tot el món. Però aquests no van ser els únics. Els últims anys, l’estudi de la resina fòssil no només està traient a la llum la vida dels dinosaures més petits sinó que, a més, està obrint una nova finestra per a la comprensió de la vida prehistòrica. «Quan trobes un animal preservat en ambre sembla que va morir ahir. Tots els teixits tous queden atrapats en aquest material, que actua com a càpsula del temps», comenta O’Connor.
Reconstrucció artística d’un ‘Oculudentavis’ caçant un insecte /
Aquest petit, petitíssim, dinosaure ha sigut descobert al nord de Birmània, al sud-est asiàtic. L’equip d’investigadors responsables del seu estudi l’ha batejat com a ‘Oculudentavis khaungraae’, amb referència a dues de les característiques que més criden l’atenció d’aquest fòssil. Els seus ulls (en llatí, oculus), les dents (dentis) i la condició d’ocell (avis). El cognom d’aquest fòssil, en canvi, és un homenatge a Khaung Ra, la persona que va donar aquest fòssil al Museu d’Àmbar de Hupoge.
I és que aquest impressionant descobriment parteix d’un fòssil de tot just tres centímetres de longitud i uns 2,80 grams de pes. En aquest es conserva el crani d’aquest petit dinosaure, de tan sols set mil·límetres (menys d’un centímetre). De la mida d’un pèsol, perquè ens en fem una idea. Fins i tot més petit que els actuals colibrís nans (‘Mellisuga minima’).
Petit, però depredador
El fòssil ha sigut estudiat mitjançant una tomografia computada, una prova que ha permès crear una imatge tridimensional del crani sense fer malbé ni l’ambre ni les restes. L’espècimen atrapat en resina tenia uns 60 dents petites i afilades que li sobresortien del bec. La seva conca ocular mostra que els ulls, semblants als d’un llangardaix, estaven adaptats a la llum del dia. Tot això indica que, malgrat la diminuta mida, aquest ‘Oculudentavis’ era un depredador que, probablement, s’alimentava de petits artròpodes o invertebrats, que també han sigut trobats en fòssils d’ambre de la mateixa època.
Notícies relacionades«És increïble descobrir aquest nínxol ecològic que ni tan sols sabíem que existia», comenta O’Connor. Ara com ara, la descoberta de restes fòssils atrapades en ambre permet entreveure com pot ser que fos el món en què es movien els dinosaures. Però, en un futur, qui sap què més es podria descobrir. «En els pròxims 10 anys pot ser que disposem de tècniques que ens permetin tenir accés a la bioquímica dels teixits tous per descobrir, per exemple, la melanosoma present a les plomes, per descobrir de quin color eren», afegeix la paleontòloga en vista d’aquest nou treball.
Mentrestant, l’estudi d’aquest exemplar potser aporta nova informació sobre «el procés evolutiu de la miniaturització», explica Roger B. J. Benson, del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Oxford en un article complementari. És a dir, sobre la història dels animals més diminuts. «Aquest fòssil d’‘Oculudentavis’ suggereix que el potencial per al descobriment continua sent gran, especialment per als animals petits», conclou el científic.
