Llegendes urbanes i falsos remeis per 'prevenir i curar' el coronavirus

Ni les infusions medicinals ajuden a prevenir el coronavirus ni els antibiòtics són una solució eficaç davant d’una possible infecció. Ara com ara, el coronavirus continua sense tenir cura. Mentre científics de tot el món treballen contra rellotge en la recerca d’una vacuna i d’un tractament eficaç, a les xarxes socials són molts els que difonen falsos remeis tant per protegir-se d’eventuals contagis com per curar-se en cas d’haver contret la malaltia. Però ni existeixen aliments miraculosos que per si sols reforcin el nostre sistema immunològic ni les teràpies alternatives poden oferir-nos una protecció més elevada que les indicacions de les autoritats sanitàries. Les úniques recomanacions per evitar els contagis són extremar les mesures higièniques i mantenir l’aïllament social.

Davant de la preocupació ciutadana per l’evolució de la pandèmia i la gran quantitat de notícies falses que s’estan difonent, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha habilitat una pàgina per desmentir mites sobre prevenció i contagis. Aquests són alguns dels principals ‘remeis alternatius’ que es proposen per tractar el coronavirus. I aquestes són també les raons per les quals no hi hauries de confiar-hi.

1. Plantes medicinals, infusions i superaliments

No són pocs els gurus que aconsellen fer front al coronavirus amb plantes medicinals, infusions i superaliments. Argumenten que aquests compostos naturals tenen capacitat curativa. Però, per sort o per desgràcia, no és així. I és que, tot i que algunes plantes sí que han evidenciat la seva capacitat medicinal, aquestes propietats beneficioses solen mostrar el seu efecte en dosis elevades. Per això la gran majoria dels vegetals amb capacitats medicinals (per no dir tots) se sintetitzen als laboratoris per crear medicaments. 

Una proteïna present al bròcoli, per exemple, ha demostrat ser eficaç en tractaments antitumorals. Però, segons assenyalaven els mateixos investigadors responsables de la troballa, faria falta consumir més de tres quilos d’aquesta verdura diàriament per disfrutar de l’esmentat benefici. Així que, tot i que l’orenga, la sàlvia, l’alfàbrega, el romaní, la farigola i l’equinàcia poden tenir alguna propietat –més o menys demostrada– com a antivírics o antiinflamatoris, una infusió d’aquestes plantes tindria més aviat poca utilitat davant el coronavirus. I, una vegada més, es pot recordar que «els superaliments són com Superman: no existeixen». No hi ha fruita, verdura, vegetal, planta o espècia que per si sola pugui protegir-nos d’una infecció. L’únic que recomanen els experts per mantenir-se sa i reforçar el sistema immunològic és una alimentació saludable.

2. Begudes calentes

La ingesta de begudes calentes tampoc és eficaç per combatre una possible infecció. Res apunta que el virus mor a partir dels 27 graus de temperatura, com suggereixen alguns decàlegs sobre ‘remeis casolans’ per a aquesta epidèmia. Tampoc hi ha res que demostri que les begudes fredes exposen l’individu a un risc més elevat de contagi. De fet, en un dels últims comunicats emesos per l’OMS es recorda que «la temperatura normal del cos humà se situa entre els 36,5 i els 37 graus, independentment de la temperatura externa o el clima». En aquesta mateixa línia, tampoc s’aconsella prendre banys calents com a mètode per desinfectar el cos.

3. Alcohol, clor i altres desinfectants

L’ús d’alcohol etílic, clor i altres compostos desinfectants només està indicat per a la neteja de superfícies, no per al consum humà. Ni per al seu ús tòpic. Les autoritats sanitàries recorden que els polvoritzadors d’alcohol o clor no són aconsellats per matar els eventuals virus que es troben a la superfície del cos, ja que poden resultar nocius tant per a la pell com per a les membranes mucoses, de pell i ulls, per exemple. El clorit sòdic –un compost tòxic derivat del lleixiu, promocionat per defensors de les ‘teràpies alternatives’ com el pagès Josep Pàmies i prohibit per l’Agència Espanyola de Medicaments des del 2010– tampoc està indicat per fer front a una possible infecció vírica per coronavirus. «Ingerir derivats del lleixiu en dosis elevades és tòxic i fer-ho en dosis diluïdes és ineficaç», explicaven fa unes setmanes a aquest diari diferents experts consultats sobre la qüestió.

4. Suplements vitamínics i altres pastilles

L’ús de suplements vitamínics –o multivitamínics– tampoc ha demostrat la seva eficàcia en la prevenció d’infeccions. Menys encara en el cas d’un possible contagi de coronavirus. Ni la vitamina C ni els probiòtics ni el pròpolis ni les pastilles de ginseng serveixen per prevenir o tractar la malaltia. Experts com el nutricionista Julio Basulto recorden que una persona sana pot obtenir les vitamines i minerals suficients per cuidar la seva salut i reforçar el seu sistema immune a través d’una alimentació saludable. El consum de suplements vitamínics només estaria aconsellat per a persones amb carències detectades i sota la supervisió d’un expert en dietètica o nutrició. I, fins i tot en aquest cas, cal tenir en compte que aquests compostos no tenen un efecte immediat sobre l’organisme. «El sistema immunitari humà no funciona com un rentaplats, que en té prou amb afegir un detergent i prémer un botó», subratlla Basulto, que també recorda que símptomes com la febre són un senyal que el sistema immunitari està funcionant correctament en la seva lluita contra els gèrmens.  

5. Homeopatia i medicina tradicional xinesa

L’homeopatia  i la medicina tradicional xinesa –dues de les disciplines qüestionades pel recent Pla contra les Pseudoteràpies del Govern central, encara en fase d’estudi– no han demostrat cap eficàcia ni per a la cura ni per al tractament del coronavirus. I tampoc es preveu que ho facin pròximament. Les dues disciplines estan en el punt de mira de la comunitat científica, ja que la seva eficàcia no ha sigut empíricament demostrada. No hi ha estudis contrastats que demostrin que aquestes suposades pràctiques curatives tinguin una eficàcia superior a l’atribuïble a l’efecte placebo.

6. Antibiòtics, antivirals genèrics i altres medicaments

Ara per ara, poc se sap de quin tractament és el més eficaç per fer front al coronavirus. Però és clar que un antibiòtic –fàrmacs creats per impedir la proliferació de bacteris– no servirà de res contra un virus. L’ús d’aquest tipus de medicaments està desaconsellat per a infeccions causades pel virus com és el cas de refredats, grip o, en aquesta ocasió, coronavirus. Els antivirals genèrics i altres pastilles que puguem tenir a la farmaciola tampoc estan aconsellats per fer front a una possible infecció per aquest patogen. Els únics medicaments que aconsellen les autoritats sanitàries en cas d’infecció són aquells que mitiguin els símptomes, com els indicats per a la tos, la febre o el malestar general.

7. Proves de diagnòstic casolanes

Notícies relacionades

Coronavirus: El Govern intentarà que es facin les proves a tots els casos lleus d'aquí a 2 o 3 dies

¿Què són les tempestes solars?

En els últims dies, a les xarxes socials s’ha estès una prova de diagnòstic casolana que suposadament permet saber si un està contagiat de coronavirus i, sobretot, si la malaltia ja ha començat a afectar els pulmons. L’experiment consisteix a aguantar la respiració 10 segons. Si s’aconsegueix, això demostraria que no hi ha infecció. Aquest mètode no només no se sustenta en cap criteri científic, sinó que, a més, no ha demostrat cap eficàcia en la detecció d’aquest virus. Ara com ara, l’única manera per diagnosticar un cas de coronavirus és mitjançant una prova específica en què s’analitza el material genètic del patogen, concretament l’ARN.

8. Cocaïna i altres drogues

L’‘ús medicinal’ de la cocaïna davant el coronavirus va començar com una broma, d’aquelles que s’inicien a les xarxes socials, i ràpidament es va fer viral. Tant, que les autoritats sanitàries franceses han hagut de sortir a desmentir-ho, atesa l’allau de consultes rebudes sobre la qüestió. No, ni la cocaïna ni cap altra droga són un tractament per mitigar una eventual infecció.