La ciència es bolca en la reconstrucció de Notre-Dame

La nit del 15 d’abril del 2019, el món sencer va observar atònit les flamarades que devoraven la catedral de Notre-Dame. Un espectacular incendi, iniciat accidentalment durant unes obres a la teulada de l’edifici, ràpidament va arrasar amb la coberta de l’icònic temple gòtic. Tan sols un dia després d’aquest devastador succés, un grup de científics de diferents especialitats va forjar la que ara es coneix com a ‘Scientifiques de Notre-Dame’, una associació d’experts dedicada a l’assessorament en les tasques de restauració i, sobretot, a la investigació sobre la runa del temple. Ara, en vigílies d’aquest tràgic aniversari, la ciència llueix el seu compromís en la reconstrucció d’aquesta joia arquitectònica de 850 anys d’antiguitat i mostra, orgullosa, les primeres troballes realitzades sota les cendres.

Les revistes científiques ‘Nature’ i ‘Science’ publiquen en aquests dies uns reportatges especials per explicar el treball dels científics per reconstruir el cor cremat de la catedral. I és que la calcinada catedral s’han convertit ara en una espècie de laboratori científic. Abans de començar a curar la ferida de Notre-Dame, els experts recorden que és essencial entendre exactament quin ha sigut l’impacte del foc més enllà de les flames. No oblidem que va ser el coneixement tècnic el que, mentre el foc consumia l’edifici, va evitar que els danys en l’estructura anessin a més. Com quan es va evitar abocar aigua des d’un helicòpter per evitar una pressió més gran sobre l’estructura. O quan es va evitar mullar les vidrieres perquè el contrast tèrmic no les rebentés. Així que, prenent el saber científic com a bandera per a la conservació, ara com ara, la catedral es presta a quatre principals àrees d’investigació. La primera, centrada en l’anàlisi de materials orgànics amb què es va construir el temple, com la fusta de les bigues de la teulada. La segona, en la creació d’una còpia digital de l’edifici després de l’incendi. La tercera, a avaluar com han quedat els materials com la pedra, el metall i el vidre de les vidrieres. I, per acabar, un treball antropològic per indagar l’impacte emocional col·lectiu d’aquest esdeveniment. Aquests són els quatre pilars científics sobre els quals ressorgirà Notre-Dame.

Els projectes científics sobre la catedral, liderats des del Centre Nacional d’Investigacions Científiques de França (CNRS), comptaran amb més de 100 investigadors de 25 laboratoris diferents durant uns sis anys. I és que, fins ara, els experts retreien que els estudis científics sobre el temple eren més aviat pocs. Però la calma que ha deixat l’incendi i, sobretot, la falta de turistes està deixant espai per a noves anàlisis. «Malgrat la tragèdia que ha suposat, aquest incendi ha obert noves vies d’investigació, i ha permès l’accés a materials que abans eren inaccessibles», va explicar en les primeres etapes del projecte Martine Regert, una de les científiques que participen en aquests estudis. «Aquest esdeveniment obre les portes a 40 anys d’investigacions», comenta Thierry Zimmer, subdirector de  Laboratori d’Investigació de Monuments Històrics (LRMH), a la revista ‘Science’.

Ciència sobre cendres

Les primeres indagacions científiques sobre el terreny suggereixen que l’estructura del temple ha quedat debilitada per les altes temperatures assolides durant l’incendi. Però també per la gran quantitat d’aigua utilitzada per extingir les flames. I per l’onada de calor que l’estiu passat va assotar la ciutat de París. Les pedres calcàries de Notre-Dame són «brutalment seques», explica Yves Gallet, historiador d’arquitectura gòtica a la Universitat de Bordeus-Montaigne, a la revista ‘Nature’. Paral·lelament, s’està intentant esbrinar si el color d’aquestes pedres calcàries, que varia en funció de la temperatura que van assolir sota les flames, pot donar pistes sobre si es poden reutilitzar o no. Els experts calculen que a partir dels 300 graus centígrads, els vidres de ferro dels maons es descomponen i tenyeixen de vermell la superfície. I a partir dels 600, de negre. I a partir dels 800, es desintegren fins a convertir la pedra en calç.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Un altre dels punts crítics en la reconstrucció de Notre-Dame serà la neteja. I no només de la runa, de la qual els científics han recopilat i classificat milers de mostres per al seu futur estudi. Les restes que queden impregnades són les que més preocupen. Durant l’incendi, per exemple, el plom present en l’estructura de l’edifici es va rovellar, i es va convertir en un compost volàtil. D’allà l’impressionant núvol groc que emmarcava les imatges del foc. Ara, aquest mateix plom es diposita a les parets i escultures del temple, i amaga el seu veritable color sota una capa groguenca. Eliminar-la no és fàcil. Un pas en fals podria destruir tant el material com el color que hi ha sota. Curiosament, un dels mètodes que han resultat més efectius fins al moment és l’ús de tovalloletes humides per a nadons. Tot i així, els científics continuen buscant una alternativa per no haver de netejar tot el temple de ‎5.500 metres quadrats amb tovalloletes.

Però això no és tot. La ciència no només servirà per recuperar la brillantor de Notre-Dame. També es presta a descobrir els seus secrets. L’estudi de la fusta que ha quedat al descobert, per exemple, permetrà saber com eren els arbres utilitzats per a la construcció del temple. Fins ara, només se sabia que eren roures. Però en un futur, l’estudi de les seves restes podria revelar quan van créixer. L’espècie exacta. La procedència. I fins i tot sota quin clima van viure. L’anàlisi isotòpica d’aquest material, de fet, podria donar llum sobre les condicions climàtiques de l’època medieval.