El col·lapse que no va ser

El col·lapse del sistema sanitari espanyol per esgotament de llits a les ucis, vaticinat per al 25 de març en un manifest firmat per un grup de científics, encara no s’ha produït.

Aquests 69 investigadors van demanar el 21 de març un confinament total immediat i tancar set comunitats autònomes per evitar la saturació de les unitats de cures intensives dels hospitals. No obstant, des d’aleshores els llits d’uci s’han anat ampliant a tota velocitat i no s’han arribat a esgotar, tot i que no es tanqués cap comunitat i el confinament reforçat tardés encara una setmana a aplicar-se, a partir del 28 de març.

Gràfica sense col·lapse

Els mateixos investigadors van rectificar les seves prediccions sis dies després de la publicació del manifest. Així ho van fer en una carta publicada el 27 de març en la prestigiosa ‘The Lancet la revista mèdica més important. El primer autor d’aquesta missiva és l’expert en malalties tropicals Oriol Mitjà, que s’acaba d’estrenar com a assessor del Govern.

La gràfica que sustenta l’auguri de col·lapse en el manifest és molt diferent de la que surt a la revista científica. En la segona no es veu cap col·lapse: els ingressos a les ucis es mantenen per sota del nombre total de llits disponibles.

A més, la data de la saturació queda en la indefinició. El manifest deia: «Les mesures actuals portaran a un col·lapse del sistema sanitari al voltant del 25 de març». Al contrari, la carta enviada després a ‘The Lancet’ adverteix d’un «molt alt risc de saturació», que estableix entre el 26 de març i el 24 d’abril.

La diferència entre les dues prediccions es deu al fet que la mobilitat durant el confinament parcial va ser molt menor del que els investigadors pensaven inicialment. En el primer manifest, els científics van assumir que els moviments de persones i trànsit s’havien reduït en un 50%. No obstant, a la carta van actualitzar aquesta estimació a un 70%.

El manifest tampoc va tenir en compte l’ampliació de les ucis. Els autors assumeixen que hi ha uns  5.000 llits d’aquest tipus a Espanya. O sigui, un 3% del total, segons la proporció típica que es dona als hospitals. No obstant, el nombre real podria ser molt més gran. Per exemple, el Govern estimava dilluns passat que els llits d’uci actualment en funció a Catalunya tripliquen els que hi havia abans de la crisi i són ocupats en un 85%.

Crida a l’atenció

Àlex Arenas, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i autor principal del model matemàtic que va sustentar el manifest, creu que sí que hi va haver col·lapse. «El dia 24 passat les ucis sí que estaven al màxim. Una altra qüestió és que tenim uns sanitaris de primera que han fet un esforç increïble», afirma al ser preguntat per aquest diari.

«La carta a ‘The Lancet’ pretenia ser una crida a l’atenció. Es veia que el govern estava en una posició inamovible i s’havia de posar de manifest que les coses podien anar molt malament», explica Arenas.

«El model indicava de forma correcta que hi havia un problema seriós amb les ucis, però com tot model no és perfecte i, per tant, s’ha de prendre amb molt de compte. Hi va haver gent que es va deixar portar una mica per la passió», replica Miguel Hernán, catedràtic d’Epidemiologia de la Universitat de Harvard i membre del consell científic que assessora el Govern.

El manifest, la carta enviada a ‘The Lancet’ i dos esborranys d’articles que detallen el model matemàtic han irritat la comunitat epidemiològica espanyola. «Hem de ser molt més prudents. Donat el grau d’incertesa que tenim, fer afirmacions tan contundents no és possible: fer prediccions amb la precisió de dies no és l’habitual», afirma Francisco Bolúmar, catedràtic d’Epidemiologia de la Universitat d’Alcalá de Henares.

«S’estan fent les coses de manera molt ràpida i sense prou rigor, per deixar una empremta. Els epidemiòlegs més veterans estem sorpresos pels col·legues que no en tenen dubtes: ho veig bastant perillós», afirma Clara Menéndez, investigadora en malària de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Menéndez creu que els autors de la carta havien de ser explícits sobre el canvi d’escenaris que manejaven quant al col·lapse del sistema.

Mateixes peticions

Bolúmar no s’explica com, després d’actualitzar el seu diagnòstic de la situació, els investigadors del manifest no van renunciar a la mesura que proposaven: el confinament total i tancament de regions.  «No veig que el que diu la carta se sustenti en el que es veu en la gràfica», afirma.

Arenas replica que fins i tot amb una mobilitat reduïda en un 70%, la permeabilitat de les llars (sortides per fer compres i altres activitats) pot tenir un efecte important en els contagis. No obstant, pren distància de la petició del tancament de regions, que especifica que no formava part del model i està superada per la situació actual.

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Juan Carlos Campo: «S'ha de produir un debat jurídic per protegir-nos del coronavirus»

«Les coses s’han fet bé. El Govern ha reduït la pressió sobre les ucis amb un confinament més estricte i les comunitats autònomes han augmentat la seva capacitat. Les coses funcionen, estic satisfet de com s’ha manejat la situació», afirma Hernán.

«El model [utilitzat en el manifest] és ric conceptualment, però per fer prediccions es necessiten anys d’experiència», afirma un referent internacional en modelització matemàtica d’epidèmies, que prefereix continuar en l’anonimat. «En aquests moments, molts volen ajudar, però abans de fer prediccions i suggerir mesures s’ha de parlar molt amb polítics i amb epidemiòlegs autèntics», conclou.