Pedro Duque: «Aquesta pandèmia ens ha desbordat a tots. Hauríem d'haver fet més atenció als científics»

Aquest enginyer i astronauta està molt acostumat als reptes. Fill adoptiu de Xàbia, localitat d’on és natural la seva dona i on té la residència familiar, Pedro Duque (Madrid, 1963) va entrar en política l’estiu del 2018 com a fitxatge de Pedro Sánchez. En el Govern actual va perdre la competència d’Universitats però conserva la de Ciència, ara clau en la recerca de la vacuna contra el Covid-19. Al febrer va renunciar com a diputat per dedicar-se al Ministeri. Sap el que és estar confinat a l’Estació Espacial Europea, però matisa: «no es pot comparar». Jose Manuel Caturla, del diari ‘La Información’ (Prensa Ibérica), pregunta al Ministre sobre la situació de la pandèmia a Espanya. 

- Ja fa cinc setmanes que es va decretar l’estat d’alarma. ¿Com viu el confinament?

Encara que de vegades haig que sortir per anar al Ministeri, a la Moncloa o a visitar algun centre de recerca, la major part del temps soc a casa treballant, amb videoconferències i per telèfon.

- ¿Ha estat sempre a Madrid, a prop del ministeri? ¿Ha arribat a viatjar fins a Alacant, fins a casa seva, a Xàbia?

Des que es va decretar l’alarma m’he estat a Madrid. És el que s’havia fer. A Alacant i a Xàbia aniré quan pugui. Estic desitjant, com poden suposar, però em trobo com tots en aquest sentit.

- Aquell primer cap de setmana hi va haver madrilenys que van sortir disparats de la capital i es van desplaçar fins a la costa, a moltes platges alacantines. ¿Li va semblar una actitud poc responsable aquesta possible expansió del virus des del focus del centre d’Espanya fins al Mediterrani?

És clar que va ser poc responsable. Però ja ha passat temps des d’allò i no és qüestió d’assenyalar. Hem de centrar-nos a superar-ho entre tots. D’altra banda, estic convençut que moltes d’aquestes mateixes persones ja han reflexionat i ara tindrien un altre comportament.

- Li ha tocat viure aquesta crisi com a ministre de Ciència i Innovació. A Espanya hi ha en marxa nombrosos assajos clínics sobre el Covid-19. Ja es parla d’una vacuna. ¿Estem a l’altura científica com a país en aquesta pandèmia mundial?

Sens dubte estem a l’altura. Tenim un centre de referència mundial en recerca sobre coronavirus, el Centre Nacional de Biotecnologia, que fa més de 30 anys que estudia coronavirus i ha aconseguit fites importants, com ser el primer a clonar un coronavirus el 2000, clonar el coronavirus del MERS el 2013, o tenir a punt vacunes contra el Zika o d’altres. És un centre amb un sistema pioner de clonació de virus, imprescindible per editar-lo genèticament i convertir-lo en vacuna. Però més enllà d’aquest centre a Espanya s’estan desenvolupant molts projectes de recerca per al diagnòstic i el tractament del Covid-19, estudis de virologia i epidemiologia... Estic segur que les recerques espanyoles seran part de la solució.

- ¿Com va la vacuna que s’està buscant a Espanya? ¿Qui està treballant en aquest assumpte tan important? ¿Quan es podran fer els primers assajos amb animals?–

Precisament el Centre Nacional de Biotecnologia té en marxa dos projectes de vacuna diferents, però complementaris: el grup de Luis Enjuanes i Isabel Sola treballa en el desenvolupament d’una vacuna amb una tècnica molt complexa i prometedora que només estan abordant dos o tres grups al món. I el grup de Mariano Esteban i Juan García Arriaza també treballa en el desenvolupament d’una vacuna, però des d’una perspectiva diferent. Tots dos són al llistat de candidats a vacunes contra el Covid-19 de l’Organització Mundial de la Salut i podrien començar amb assajos en animals al mes de maig. I hi ha tres projectes més de vacunes o similars que es desenvolupen a l’IDIBAPS-Clínic de Barcelona, la Universitat Santiago de Compostel·la i la Universitat de Saragossa.

- De la mateixa manera que trobar productes sanitaris al mercat mundial s’ha convertit en una selva, la comercialització de la vacuna pot ser una cosa dantesca. ¿En quina posició quedarà Espanya si aconseguim situar-nos al capdavant d’aquesta fita?

Estic segur que quan hi hagi vacuna estarà a disposició de tots els espanyols. Hem firmat juntament amb 15 països que tota la producció científica sobre Covid-19 es publiqui en obert perquè els investigadors de tot el món puguin disposar de tot el coneixement generat quan existeixi. I defensem juntament amb molts altres països que es facin excepcions a algunes regles de patents perquè la vacuna, s’aconsegueixi on s’aconsegueixi, estigui aviat a disposició de tot el món. En cas que siguin els instituts públics espanyols els que aconsegueixin la vacuna, sens dubte Espanya actuarà amb generositat i esperit multilateral en aquest assumpte.

- ¿Però és ara el moment de valorar els investigadors espanyols, subestimats durant anys i emigrats a altres països per fer la seva feina?

La feina dels investigadors l’hem de valorar sempre. És veritat que ara els científics han pres un protagonisme inusitat, perquè la gent sap que la solució definitiva a aquesta pandèmia només pot venir dels laboratoris, de la recerca que desenvolupin. Això ha fet que siguin presents en tots els mitjans de comunicació a tota hora. Estic convençut que ens servirà d’alarma, i que tots aquells que no valoraven la ciència i la innovació en la seva justa mesura ara ho faran. I no només perquè ens permetrà vèncer aquest i altres nous virus, que vindran, sinó també perquè és crucial per aconseguir millor formació, més ocupació qualificada, més competitivitat empresarial i, per tot això, un sistema de pensions sostenible.

- Vostè és el primer que reivindica que desaparegui el dèficit de recursos al món de la ciència a Espanya. ¿Aquesta crisi és tota una altra història per dotar el país dels mitjans necessaris?

Des del primer dia, el president del Govern s’ha compromès a impulsar la inversió en ciència i innovació. Tenim un dèficit important que hem d’anar cobrint i fa falta un acord social i polític a mitjà termini perquè la inversió en R+D+I augmenti de manera sostinguda i sense vaivens, amb un clar objectiu d’aconseguir els valors mitjans de la nostra zona d’Europa. Era un objectiu abans de la crisi i ha de seguir sent-ho després.

- Ha reconegut que al gener el Govern coneixia la gravetat de la pandèmia, però llavors no hi va haver cap moviment. ¿Què li sembla aquest silenci?

Això no és cert, de cap manera. Al gener tots sabíem que hi havia un virus nou i que hi havia molta gent emmalaltint a la Xina, i el que vaig dir és que vam posar de seguida a treballar el nostre sistema científic per investigar-ho i buscar la vacuna. El dia 2 de febrer em vaig reunir amb Adolfo García Sastre, que aquells dies era a Madrid, i amb Luis Enjuanes. Són dos dels experts mundials més importants en l’estudi d’aquests virus i van venir a explicar-me la bona situació de partida que tenien. En aquesta reunió Enjuanes ens va demanar que s’agilitessin els permisos per a la recerca amb organismes modificats genèticament perquè aquest tema no entorpís les investigacions. Necessitaven una modificació legal per eximir-los de certs terminis, que finalment es va aprovar en el reial decret-llei de mesures extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid-19. Aquell 2 de febrer es coneixia un únic cas de malalt per aquest coronavirus a Espanya, i no hi havia dades que ens fessin imaginar la gravetat de la situació que estem vivint.

- ¿Quan va arribar el Ministeri de Ciència a conèixer l’abast del coronavirus?

Al mateix temps que la resta del país, quan la Xina va descobrir que les malalties que estaven afectant molta gent a Wuhan es derivaven d’aquest nou coronavirus.

- Un dels episodis més criticats aquests dies és la celebració de les manifestacions del 8 de març. Però el Govern no va prendre mesures fins uns dies després. ¿No hauria d’haver reaccionat abans?

Analitzat a posteriori pot semblar fàcil, però li asseguro que no ho és. Aquesta pandèmia ha desbordat les previsions de tothom, començant per l’Organització Mundial de la Salut. Tots els països han anat actuant per frenar el virus en funció de la seva fase de propagació. Ara, veient les dades amb perspectiva, sembla que hi va haver més contagi entre espanyols durant el febrer, tot i que llavors no es detectaven per la longitud del període d’incubació i la quantitat de gent que amb prou feines desenvolupa símptomes. El Govern va optar per mesures dràstiques quan es va ser conscient del nivell de contagi i es va declarar una pandèmia, com han fet gairebé tots els països del nostre entorn.

- Un mes després del primer període de l’estat d’alarma, amb dues pròrrogues i alguna ampliació més prevista, ¿com valora la corba dels afectats?

Està clar que les mesures de confinament han donat els seus fruits i que entre tots hem frenat la corba. Cal agrair als espanyols el seu sacrifici pel bé de tots, sobretot dels més vulnerables. És important no confiar-se i perseverar, encara no hem acabat ni de bon tros amb la pandèmia al nostre país, tot i que els sanitaris comencen a respirar.

- A la Xina les mesures van ser molt mes dràstiques i van donar bons resultats. ¿No hauríem d’haver copiat els xinesos?

No tenim seguretat que hàgim mesurat les coses de la mateixa manera que es va fer a la Xina. Les mesures de tots els països al final s’han assemblat molt. Tots ens coordinem per l’OMS i provem de seguir les recomanacions científiques.

- Al principi de la crisi se’ns va veure a remolc d’Itàlia. ¿Hem sigut capaços de corregir els errors del país transalpí?

Tots els països, tret d’excepcions a l’est asiàtic, hem comès errors. Hauríem d’haver fet més atenció a les advertències que els científics van fer durant anys sobre aquest tipus de virus i après la lliçó d’anteriors coronavirus que van afectar Àsia. El món sencer hauria d’haver estat més preparat. Aquí hi ha la clau: els països que havien tingut una epidèmia recent tenien protocols aprovats contra epidèmies millors que les nostres.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

- ¿Aquesta pandèmia ens obligarà a canviar en el futur? ¿L’ésser humà no tornarà a ser igual?

Alguna cosa hem de canviar. Per la seva experiència amb anteriors coronavirus, al llunyà orient entenen que hi ha certs petits sacrificis que són de gran valor per al conjunt de la comunitat, com utilitzar mascareta amb un refredat. Sobretot hem d’estar preparats, amb unes normes consensuades entre els legisladors i els científics sobre com hem d’actuar la pròxima vegada que passi.