DEL COR AL CERVELL

Diversos estudis rastregen els danys del Covid-19 més enllà dels pulmons

Un article de 'Science' publica una recopilació les possibles afeccions adverses d'aquesta malaltia

La infecció podria afectar cor, fetge, ronyons, intestí, cervell i vasos sanguinis, entre d'altres

zentauroepp53200662 bagnolet  france   22 04 2020   a medical staff wearing prot200422174550

zentauroepp53200662 bagnolet france 22 04 2020 a medical staff wearing prot200422174550 / Julien de Rosa

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

La malaltia causada pel coronavirus SARS-CoV-2 continua estant envoltada de moltes incògnites. Ara per ara, tot apunta que els pulmons són la «zona zero» en la qual es mostren els estralls d’aquesta infecció. Però, més enllà d’aquests, «el seu abast podria estendre’s a diferents òrgans, inclosos el cor i els vasos sanguinis, els ronyons, l’intestí i el cervell». Així ho resumeix un recent article publicat a la revista ‘Science’ en el qual s’explica com diferents estudis estan intentant rastrejar els danys que deixa el Covid-19 sobre el cos humà.

El «mapa complet» dels danys causats per aquesta infecció s’està intentant construir a partir de l’enorme volum d’informació que, des de fa uns mesos, es recopila sobre la malaltia. A PubMed, un dels portals de referència sobre estudis mèdics, ja hi ha més de 6.000 articles sobre el Covid-19. I, segons suggereixen algunes estimacions, cada setmana es publiquen una mitjana de 1000 treballs més en diferents plataformes especialitzades. Alguns es basen en observacions fetes a peu de llitera. Altres, en anàlisi

El Covid-19 es va donar a conèixer, al principi, com una forma de pneumònia. Sabem que es tracta d’una infecció vírica que ataca el sistema respiratori (on danya la capacitat dels alvèols d’absorbir oxigen) i posa a prova el sistema immunitari (que lluita per contrarestar-la). Per això els pacients encomanats poden patir símptomes com febre, tos, dificultats respiratòries i, en els casos més greus, el conegut com síndrome respiratòria aguda (SARS). Molts dels estudis publicats fins ara centren la seva atenció en aquests dos camps de batalla, el sistema de ‘defenses’ del cos davant d’un eventual atac i l’òrgan que, de ser atacat, mostra desencadena un fatal desenllaç de la malaltia.

Del cor al cervell

Però això no és tot. «Tot just s’està començant a investigar l’abast i la naturalesa d’aquests danys», recalquen des de ‘Science’. Si prenem els resultats d’alguns dels estudis publicats fins ara, el resultat és el següent. Més de la meitat dels pacients hospitalitzats per Covid-19 mostren danys al fetge o signes d’un sobreesforç hepàtic (que podria explicar-se per la infecció, l’acció del sistema immunitari o l’efecte col·lateral dels medicaments).

L’afectació als ronyons sembla cada vegada més freqüent en els pacients que presenten una infecció greu. Anàlisi de l’intestí d’algunes persones infectades suggereix que la infecció també afecta l’aparell gastrointestinal. Alguns pacients diagnosticats han experimentat infarts cerebrals, atacs epilèptics i altres afeccions del cervell. També s’han reportat casos de conjuntivitis i inflamació de les membranes oculars en pacients amb diagnòstic greu. Un recent treball publicat a ‘The Lancet’ també suggereix que aquesta malaltia també afecta el sistema vascular i fa malbé greument els vasos sanguinis i el cor.

Informació valuosa, però no concloent

Notícies relacionades

¿És aquest, doncs, el mapa complet dels danys causats per la Covid-19? No exactament. Molts dels estudis sobre la qüestió reconeixen que és molt difícil separar l’empremta de les patologies prèvies de cada pacient dels efectes del Covid-19. No sabem, doncs, si aquests danys detectats són atribuïbles directament a la infecció. D’altra banda, els estudis observacionals aporten informació sobre casos concrets que no sempre es poden extrapolar a la resta de pacients. És a dir, som davant d’informació valuosa però no concloent.

«Faran falta anys de minuciosa investigació per entendre completament l’abast d’aquesta malaltia i la cascada d’efectes cardiovasculars i immunològics que podria posar en marxa», conclou l’article de ‘Science’.