El futur del coronavirus i les onades que vindran

Els experts, de fet, ja treballen per anticipar-se a ‘les onades que vindran’. Aquesta tasca comença des d’ara mateix estudiant, per exemple, els efectes de la desescalada. I continua intentant vaticinar què passarà en un futur més o menys llunyà, quan les mesures de control ja s’hagin relaxat encara més. El viròleg Christian Drosten, assessor de l’Executiu alemany durant aquesta crisi, alerta sobre una segona onada de contagis que, en cas que les mesures de desescalada es duguin a terme massa ràpid, podria resultar fins i tot més greu que l’actual. En territoris com Hong Kong o Singapur, els primers a desconfinar, ja s’està vivint una segona onada de contagis. Així mateix, l’evolució d’aquesta pandèmia s’escriu sobre la marxa, i el seu futur dependrà tant de factors biològics (referents al mateix virus) com socials (que variaran en funció del comportament ciutadà). 

Impossible saber amb total seguretat com es comportarà el virus en el futur. ¿Disminuiran els casos ara que arriba el bon temps, una cosa que sol passar amb virus respiratoris similars? ¿Hi haurà un rebrot al juliol, després de finalitzar el desconfinament, o quan torni l’hivern? ¿Canviarà el patogen d’un brot a l’altre com passa amb la grip? ¿Pot ser que, en el futur, es manifesti amb altres símptomes i afecti de manera diferent els pacients? Totes aquestes incògnites sobre el SARS-CoV-2 (un virus que fa tan sols dos mesos ni coneixíem) segueixen, ara com ara, sense tenir resposta. Així que només queda confiar en els aspectes en què sí que tenim control, com les mesures de prevenció individuals i col·lectives per evitar més contagis. 

El virus es quedarà

«Tot apunta que el virus es quedarà entre nosaltres, així que no ens queda cap altre remei que preparar-nos per a les onades que vindran», afirma Javier del Águila Mejía, investigador del grup de Models Dinàmics en Salut Pública (Escola Nacional de Sanitat-UNED-UAM). Així ho apunta un article recent publicat a la revista ‘Science’, que pronostica que el virus podria continuar circulant durant els pròxims cinc anys, o més. O fins que es trobi una vacuna i s’aconsegueixi construir una certa immunitat de grup, és clar.  Fins aleshores, ens tocarà fer front a un horitzó incert en què el virus podria tornar a créixer d’un moment a l’altre. 

Les conseqüències dels futurs brots, no obstant, no tenen perquè ser les mateixes. «El problema d’aquesta primera onada de la pandèmia és que quan ens hem adonat de la seva gravetat, ja era massa tard perquè el virus ja s’havia estès», explica Mejía. Per això, de cara al futur de la Covid-19, serà vital desenvolupar eines de prevenció i control per evitar que el virus s’estengui al seu aire i, alhora, un sistema d’alarma que permeti actuar de manera ràpida i eficaç per frenar els futurs brots. Una cosa tan senzilla i tan complicada com aplicar mesures de salut públiques robustes. 

Lliçons apreses d’aquesta crisi

La bona notícia, si se’n pot dir així, és que alguna cosa hem après d’aquesta primera pandèmia universal del segle XXI. Ja estem mentalitzats tant amb les conseqüències d’una pandèmia, com amb les mesures a aplicar per mitigar-ne l’impacte. Abans partíem del desconeixement sobre què fer, però ara tenim més informació sobre com actuar. «És probable que, en el futur, aconseguim frenar de manera més eficaç l’expansió del virus. Si, per exemple, aconseguim detectar en temps real els nous casos, fer un seguiment dels contactes i actuar de manera ràpida per tractar i aïllar aquests pacients és probable que puguem aplicar mesures de control sense generar una aturada total, com s’ha fet a Hong Kong i Corea del Sud», argumenta Mejía. En aquest sentit, durant aquests dies Sanitat ha proposat reforçar els controls ‘sobre el terreny’ a través dels centres d’atenció primària.

Notícies relacionades

La primera pandèmia universal

¿Què són les tempestes solars?

Així mateix, Prats destaca que els indicadors amb què mesurem l’evolució del coronavirus a Espanya «han anat millorant, però encara queda camí per recórrer en aquest sentit». «De cara al futur d’aquesta pandèmia serà imprescindible tenir dades fiables que ens permetin fer una radiografia completa de la situació per així poder actuar el més ràpid possible en cas de detectar indicis d’un nou brot», explica la investigadora. En aquest sentit, quedarà pendent consensuar criteris de recompte entre països per poder comparar, en temps real, la incidència de la malaltia a cada territori. «Els models matemàtics no ens poden dir amb total certesa què passarà a llarg termini perquè no sabem exactament com es comportarà la malaltia. Per això hem de ser prudents i parlar a 15 dies vista com a molt», afegeix. 

Ara toca estar preparats

Sigui quin sigui el futur del virus, els experts coincideixen en la necessitat de mantenir un sistema sanitari fort per contenir els futurs casos.  La inversió a contracorrent als centres hospitalaris ha augmentat la disponibilitat de material mèdic imprescindible per tractar pacients amb la Covid-19, com és el cas dels respiradors i altres aparells. El reforç de les seccions de cures intensives també millora les perspectives de poder mitigar de manera més eficaç futurs brots. A Madrid, per exemple, l’hospital de campanya d’Ifema es mantindrà durant tot el mes de maig amb capacitat per reobrir «en menys de 48 hores» si les circumstàncies ho requereixen. Així que, passi el que passi, què menys que estar preparats.