El trencaclosques de la immunitat

¿La Covid-19 genera immunitat?

Metges i científics no han reportat casos de persones infectades que hagin recaigut. No s’han descrit rebrots en residències d’ancians o entre el personal mèdic que ha superat la malaltia. «Això no és una demostració, però tota l’evidència va d’acord. Si hi ha segona infecció, serà més benigna», afirma Margarita del Val, investigadora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, a Madrid. 

¿La immunitat seria total? 

S’ha demostrat que el sistema immune activa totes les seves armes contra la Covid-19: tant els anticossos, que ataquen els virus individuals, com els limfòcits-T, que destrueixen les cèl·lules infectades. No obstant, «la resposta no és homogènia quant a la intensitat de la immunitat», afirma Del Val. Per exemple, la quantitat d’anticossos varia entre pacients. A més. «no tota la resposta immune és útil. No compta només la quantitat, sinó també la qualitat: estem estudiant quins anticossos neutralitzen efectivament la infecció», explica Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa i de l’Institut de Rercarca Germans Trias i Pujol. 

¿Què se sap dels casos de reinfecció?

Les recaigudes registrades en la literatura científica es refereixen a pacients en qui s’ha detectat el virus en proves fetes després de superar la malaltia. Segons els investigadors consultats, no serien reinfeccions autèntiques. «La PCR [prova genètica de la presència del virus] pot resultar positiva durant setmanes: detecta un antigen que segueix a les vies respiratòries, però no vol dir que el virus estigui viu i sigui transmissible», afirma Benito Almirante, cap de servei de malalties infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron.  

¿Quant duraria la immunitat?

No hi ha prou perspectiva per saber-ho. En les malalties anteriors causades per la mateixa família de virus (la SARS i la MERS) la immunitat durava anys. «L’estructura del virus actual és bastant semblant a aquests, així que es pot aventurar que podria ser una immunitat prolongada», afirma Almirante. 

I si el virus muta, ¿què?

Si hi hagués mutacions, no implicaria necessàriament que el virus fos més letal. A més, els coronavirus són una família de virus que canvia relativament poc en comparació amb altres de semblants. A diferència de la grip, aquest coronavirus es contagia  en poques espècies d’animals, la qual cosa redueix els intercanvis de material genètic amb els seus hostes, observa Almirante. A més, el virus no ha trobat en la seva difusió cap barrera que exercités una pressió selectiva a favor de variants més eficaces, constata Del Val. No obstant, hi ha algunes evidències preliminars que el virus que s’ha difós pel món seria una mica diferent del primer que va aparèixer a Wuhan. Si es trobés una vacuna eficaç contra el primer, caldria adaptar-la perquè també funcioni contra el segon, alerta Del Val. 

¿És desitjable la immunitat de grup?

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La immunitat de grup o de ramat està molt lluny. Els primers esbossos han detectat anticossos a la sang del 5%-10% de la població. El rècord el tindria Nova York, amb un 20%, molt per sota del 40-50% necessari per parlar d’immunitat de ramat. Suècia ha apostat per recórrer aquest camí. «Però allà el distanciament és més alt i la circulació més baixa. A mi no em sembla ètic deixar el virus en lliure circulació en un país mediterrani», observa Del Val. Assolir la immunitat en la meitat de la població espanyola tindria com a efecte col·lateral desenes de milers de morts, estima aquesta investigadora. «Cal aguantar al nivell més baix possible fins que es trobi una vacuna o tractament. Qualsevol descontrol pot generar un rebrot. Per això s’insisteix tant en el distanciament, la higiene, les mascaretes o el teletreball», afirma.

¿Serveixen els tests ràpids d’anticossos?

Els serveixen als epidemiòlegs, no a les persones individuals, ni a les empreses. «S’haurien de fer de forma controlada per veure el grau de penetració. Subministrar-los als empleats d’una empresa concreta no té cap utilitat», afirma Almirante. «Si em dona positiu, en el pitjor dels casos no he eliminat tota la malaltia i continuo sent contagiosa. Amb o sense test, les normes de protecció han de ser les mateixes», subratlla Del Val. «Aquests tests tenen poca sensibilitat. Si dones positiu, pot ser que tinguis anticossos, però no se sap la qualitat ni estàs immunitzat. Igualment cal mantenir les mesures de seguretat», conclou Blanco.