La NASA llança el seu 'Perseverance' per portar roques de Mart a la Terra

La NASA ha llançat aquest dijous amb èxit el ‘rover’ ‘Perseverance’ cap a Mart. Aquest robot motoritzat és capaç d’emmagatzemar desenes de roques marcianes. És el primer pas d’un projecte que pretén portar mostres del planeta vermell a la Terra el 2031.

El vehicle espacial de la NASA ha sigut llançat a l’espai en un coet Atles V a les 7.51 hora local (13.51 a Espanya) des de la plataforma de llançament 41 del Centre Espacial Kennedy de la NASA, on les condicions de llançament han sigut immillorables.

Després del conegut compte enrere dels llançaments espacials i una petita tremolor al centre de control de Pasadena (Califòrnia), el coet ha ascendit fins al cel i ha posat rumb a Mart, on s’espera que arribi al febrer.

La missió Mars 2020 havia de produir-se en aquest període de l’any ja que és quan la Terra i Mart tenen l’alineació adequada perquè el viatge sigui el més barat possible i, si no fos així, caldria esperar 26 mesos i costaria uns 500 milions de dòlars retardar el llançament. 

Traces de vida al cràter Jezero

L’objectiu és buscar traces de vida (actual o passada) al cràter Jezero. Aquest va ser una espècie de llac, fa uns 3.700 milions d’anys. Si hi ha sort, el robot podria trobar al cràter fòssils de comunitats microbianes antigues.

El ‘rover’ ‘Perseverance’ hauria d’arribar a la superfície de Mart el febrer del 2021. L’esdeveniment es preveu espectacular. Des del vehicle s’hauria d’enlairar un petit helicòpter (Ingenuity), que seria el primer aparell volador que sobrevoli un altre planeta. 

La missió també disposa d’un instrument (MOXIE) dissenyat per treure oxigen de l’atmosfera de Mart. Si ho aconsegueix, seria un dispositiu essencial per a l’exploració humana del planeta vermell. En aquest aspecte, ‘Perseverance’ s’alinea a l’objectiu estratègic de la NASA d’enviar astronautes a Mart, amb escala intermèdia a la Lluna.

Semblant a Curiosity

‘Perseverance’ s’hauria d’unir al grapat de dispositius que escruten el planeta veí. La majoria orbiten al voltant de Mart mentre dos es troben a la superfície: Insight, una missió que ha intentat (sense gaire èxit) perforar la superfície del planeta, i Curiosity, un ‘rover’ molt semblant a ‘Perseverance’.

Tot dos tenen la mida d’un cotxe de tres metres de llarg i uns mil quilograms de pes. «El desenvolupament de Curiosity va ser un gran salt endavant, respecte als ‘rovers’ anteriors. Va ser passar de 150 a 900 quilograms de pes. ‘Perseverance’ utilitza molts sistemes heretats d’aquest esforç», explica Jose Antonio Rodriguez Manfredi, enginyer de l’Institut Nacional de Tecnologia Aerospacial (INTA-CSIC).

Aquest centre emplaçat a Madrid ha desenvolupat un instrument de ‘Perseverance’: l’estació MEDA. Aquesta pretén estudiar el comportament de la pols fina que cobreix Mart i en ocasions s’aixeca en tempestes de magnitud planetària.

Tota la instrumentació és més refinada que a Curiosity. La novetat més espectacular és l’Ingenuity. Aquest petit helicòpter pretén demostrar que es pot volar en un altre planeta. Si així fos, els ‘rovers’ del futurs podrien estar dirigits des de dalt per drons, fet que els permetria desplaçar-se molt més lluny, sense risc de caure o encallar-se.

Fòssils de bacteris 

«A la Terra, on hi ha aigua hi ha vida. Al cràter Jezero hi va haver aigua. El que esperem és veure fòssils de microbis, algun rastre arqueològic de vida», explica Mayra Montrose, administradora de projectes de la NASA.

«Amb sort podrien reconèixer les restes de grans colònies de microbis, una mica com els estomatolits [formacions minerals fabricades per bacteris]. Però en els últims trenta anys no hem vist res així», comenta Jorge Vago, responsable científic de la missió Exomars 2022, no implicat en ‘Perseverance’.

Segons Vago, les respostes més clares sobre la vida passada a Mart vindran de les mostres que tornin a la Terra. El robot disposa d’un braç mecànic capaç d’extreure pedres i emmagatzemar-les a 43 contenidors.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La missió Mars Sample Return, conjunta entre la NASA i l’ESA, hauria d’enviar un altre dispositiu que reculli les mostres. El repte d’aquest projecte serà llançar un coet des d’un altre planeta per portar les mostres a un orbitador, que després les transporti a la Terra.

Mentrestant, ‘Perseverance’ hauria d’assajar algunes de les tecnologies que potser un dia permetran que els humans trepitgin la pols vermella del planeta veí.