¿Per què la Covid-19 afecta més uns òrgans que altres?

En un gir inesperat dels esdeveniments, tot apunta que les proteïnes (i no directament el virus) podrien ser les culpables de la propagació dels danys pel cos. Així ho argumenta Estrada, expert de l’Institut Universitari d’Investigació de Matemàtiques Aplicades de la Universitat de Saragossa i de la Fundació Agència Aragonesa per a la Investigació i el Desenvolupament (ARAID), en una investigació publicada recentment a la revista ‘Chaos’, de l’American Institute of Physics. Per entendre el perquè d’aquesta hipòtesi cal remuntar-se al llunyà 2003, quan el món va viure, tot i que amb menys intensitat, una altra epidèmia de coronavirus.

Cap al 2003, mentre els sanitaris intentaven bregar amb una onada de pacients amb una pneumònia atípica, els científics van començar a estudiar aquesta malaltia apareguda del no-res. Ja llavors es va observar que, tot i que la zona zero de la infecció eren els pulmons, en alguns casos es veien afectacions a cor, cervell, ronyons i sistema endocrí, entre d’altres. Però una vegada solucionada la crisi sanitària, la pregunta va quedar enterrada entre la bibliografia. Fins ara, quan el problema ha tornat a ressorgir amb el SARS-CoV-2.

El ‘modus operandi’ del virus

Ara sabem que el coronavirus entra al cos i arriba a les cèl·lules gràcies a un enzim, conegut com a enzim convertidor de l’angiotensina 2, que li serveix de clau per obrir el pany d’aquestes estructures. Quan aconsegueix entrar, el virus obre la seva càpsula i deixa sortir el seu material genètic (ARN) i les seves proteïnes. Són aquestes les que, finalment, interactuen amb les proteïnes del cos humà; canviant i danyant la seva estructura.

«Les proteïnes del cos humà funcionen com una xarxa. Les unes interaccionen amb les altres per fer una determinada funció. Si es fa malbé part d’aquesta xarxa, el mal es transmet a les altres», explica Estrada. «En aquest cas, hem observat que les proteïnes de la Covid-19 entren en una cèl·lula com un borratxo que camina entre la multitud; avança amb dificultat i esquivant obstacles», il·lustra l’investigador.

Una vegada aclarit com es malmet una cèl·lula, queda per entendre com aquest mal s’estén als altres òrgans. Més tenint en compte que, a distància de cèl·lules, viatjar des del pulmó al cervell equivaldria a un viatge de milers i milers de quilòmetres. La resposta a aquest misteri, apunta la recent investigació, estaria a les vesícules extracel·lulars. «Es tracta d’una espècie de ‘taxis’ que circulen pel corrent sanguini, transportant ARN, proteïnes i lípids. Així aconsegueixen les proteïnes fetes malbé per la Covid-19 sortir del pulmó i arribar a altres òrgans, que els obren la porta al no reconèixer el mal», recalca.

De les matemàtiques a la pràctica

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Gràcies a un model matemàtic, i a una gran recerca bibliogràfica, Estrada ha aconseguit identificar les culpables d’aquest fenomen. Es tractaria de les 59 proteïnes que desencadenen el mal; i de les 38 proteïnes més que, si es fan malbé, deixen empremta als òrgans. «Estudis recents mostren que el 71% de les proteïnes que assenyalem es troben, efectivament, en els teixits dels pacients Covid-19. Aquesta hipòtesi explicaria el mal en set dels vuit sistemes afectats pel virus», argumenta el científic. Només quedaria per desxifrar el misteri del ronyó, que segurament mereix un capítol a part de la investigació.

Aquestes conclusions, lluny de quedar-se en la teoria, podrien aplicar-se per millorar el tractament dels pacients. «Hi ha medicaments que podrien interactuar amb aquestes proteïnes i evitar que causin danys multiorgànics, que en els casos més greus provoquen la mort del pacient», comenta Estrada. Tot i que, per ara, aquestes troballes apareixen per donar llum sobre una de les grans incògnites que envolten aquest virus. I això, vist això, ja és un gran pas endavant.