Mojica, quan al Nobel li treuen la sal

Francis Mojica (Elx, 1963), professor de Fisiologia, Genètica i Microbiologia a la Universitat d’Alacant, ha ‘guanyat’ aquest dimecres el Nobel de química, tot i que no l’hi hagin donat i les que se l’hagin emportat hagin sigut les seves ‘col·legues’ bioquímiques Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna per les ‘tisores genètiques’ que permeten ‘retallar i enganxar’ seqüències de l’ADN i que van crear sobre la base d’un descobriment del científic espanyol.

La seva absència en aquest Nobel compartit repeteix el que va passar el 2015, quan el premi Princesa d’Astúries del 2015 va consagrar Charpentier i Doudna però va oblidar el fonamental paper de l’investigador espanyol. En canvi, el 2017 sí que va ser inclòs junt amb totes dues en la terna de guanyadors del premi Albany, el més prestigiós dels Estats Units, i considerat per molts l’avantsala dels Nobel.

Un descobriment ‘salat’

L’investigador espanyol estudiava en la dècada dels anys 90 a les salines de Santa Pola l’arqueus ‘Haloferax mediterranei’ un microorganisme amb una tolerància extrema a la sal i va trobar unes seqüències repetides en el seu genoma que va intuir que havien de complir una funció important per a la cèl·lula. Explica habitualment Mojica que la primera vegada que es va adonar de la repetició va pensar que el becari que li estava recitant la seqüència l’havia repetit per error.

Anys després, va confirmar que aquesta mateixa seqüència estava en altres microorganismes i se’ls va denominar ‘repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularmente interespaiades’ o CRISPR, per les sigles en anglès. En la cerimònia d’aquest dimecres, van ser les més repetides.

Però la gran troballa es va produir ja el 2003, una calorosa tarda en què es va refugiar a la Universitat per tenir aire condicionat i en què va descobrir que es tractaven de fragments de l’ADN de virus inserits en el sistema immunològic del microbi. Un record ‘heretat’ de contactes dels seus antecessors amb patògens.

Gairebé una dècada després, les bioquímiques Charpentier i Doudna van identificar els elements mínims d’aquestes seqüències i van crear una tècnica universal de modificació del genoma, que és la que s’ha premiat en aquest Nobel.

Notícies relacionades

El Nobel de química premia l'edició genètica però en deixa fora el descobridor espanyol

Francis Mojica, el Nobel pot esperar

La senzillesa del mecanisme, i per tant que sigui tan assequible, és un dels seus grans avantatges. S’envia el sistema bacterià a un punt del genoma i s’aprofita el tall que es produeix quan s’insereix per editar-lo. Un ‘retalla i enganxa’ barat i, per tant, a l’abast de molts.

El fet que Mojica i altres científics que han contribuït significativament a aquest avenç, no hagin sigut inclosos en el premi va estar tan present en la cerimònia que la primera pregunta dels periodistes va ser si s’havien plantejat incloure algú més en els escollits. «És una qüestió que mai contestem», va apuntar Claes Gustafsson, membre de l’acadèmia. Mojica es queda sense el Nobel, però, en el fons, també és seu.