Viatge a la primera colònia de Mart

Ja de tornada a l’any 2020, recordat en el futur com l’any en què la pandèmia de Covid-19 va posar el món de cap per avall, els primers esbossos de Nüwa van començar a prendre forma durant els fatídics mesos de confinament. Tancats a casa, diversos investigadors van començar llavors a imaginar com serien els primers assentaments humans fora de la Terra. «La pròxima vegada que posem un peu en un altre món, hem de fer-ho de forma sostenible», van acordar els membres del Sustainable Offworld Network (SONet).

La seva idea d’una ciutat marciana es va anar construint des dels fonaments tenint en compte aspectes científics, arquitectònics, econòmics, socials i humans. El projecte va ser seleccionat entre els 10 finalistes del concurs de la Mars Society. I, a partir d’allà, l’etern somni de conquistar fronteres més enllà de la Terra per fi es va enlairar.

NÜWA, UNA CIUTAT FUTURISTA ENTRE LES ROQUES

Dissenyar una ciutat a Mart no només és un repte per a la imaginació, sinó que suposa un desafiament a la nostra mirada sobre la Terra. «S’ha de pensar, d’una banda, en el concepte físic de la ciutat. I, d’altra banda, en les necessitats de les persones», explica Guillem Anglada-Escudé, un dels fundadors del projecte i científic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC). «No estem pensant a plantar una bandera i ja està. Plantegem un model de desenvolupament sostenible a llarg termini», afegeix.

El projecte és el següent. Els fonaments de la ciutat marciana de Nüwa, que pren el seu nom de la deessa xinesa que va crear la humanitat, s’haurien d’excavar a la roca per protegir els habitants de les temperatures extremes del planeta (on la mitjana és de -55 graus), d’una atmosfera sense gairebé oxigen i de la intensa radiació solar. A la paret del penya-segat, es construirien els habitacles i les oficines. I a la vall, les zones d’oci protegides sota cúpules transparents. Així s’anirien construint cinc nuclis urbans de 200.000 habitants cadascun, fins a arribar al milió de marcians.

L’objectiu és construir una colònia d’un milió d’habitants

El disseny d’aquesta ciutat extraterrestre també va acompanyat d’un model de desenvolupament econòmic i social. La idea, expliquen els seus creadors, és que l’‘estat marcià’ cobreixi les necessitats bàsiques dels seus habitants, com la llar, l’alimentació i els serveis bàsics. A partir d’allà, els ciutadans haurien de dedicar una part del seu temps a projectes destinats al bé comú i al manteniment de la colònia. I una altra, a activitats del seu gust. Si el model genera excedents, els marcians podran quedar-se’n una part. A partir d’allà s’establirien les bases de l’economia circular al planeta vermell.

ELS PRIMERS COLONS I ELS PRIMERS MARCIANS

«A Mart necessitarem una societat cohesionada i solidària. L’individualisme no funciona en un planeta tan hostil», reflexiona Miquel Sureda, fundador de Nüwa i enginyer aeroespacial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Les primeres missions tripulades a Mart, vaticina, estaran formades pel personal científic i tècnic que comenci a preparar l’assentament. «Però amb el temps, les colònies també necessitaran metges, professors i artistes», argumenta.

El ‘factor humà’ és, de fet, un dels principals esculls amb què s’enfronta actualment l’exploració espacial. Perquè la tecnologia per anar a Mart està més o menys a punt (o ho estarà en els pròxims anys). Falta saber si els humans aguantarien físicament i psicològicament la vida en un altre planeta. «Si se segueix el mateix procés que es dona ara amb els astronautes, se seleccionaran persones en bones condicions físiques que, a més, estiguin preparades mentalment per viure en un entorn hostil i llunyà», comenta Sureda. «Però arribarà el dia en què neixin habitants autòctons, els veritables marcians, i llavors els reptes seran uns altres», afegeix.

Els primers habitants marcians hauran de ser científics, però amb el temps es necessitaran altres perfils

El futur de Mart també es construirà a les escoles. Els nens marcians no tindran assignatures com a tal, sinó que hauran d’aprendre a buscar-se la vida. «En lloc de centrar-se en coneixements enciclopèdics, els alumnes hauran d’aprendre a utilitzar els recursos disponibles per adaptar-se ràpidament a les innovacions», recalca el pla educatiu de Nüwa. Les universitats, dissenyades per a joves i adults, seran un lloc en el qual aprendre habilitats tècniques específiques. Com dissenyar robots, programar algoritmes d’intel·ligència artificial i construir panells solars.

¿MENÚ? ALGUES, INSECTES I CARN SINTÈTICA

A Nüwa està tot pensat. Fins i tot el menjar. El menú marcià hauria d’incloure fruita i verdura terrestre de quilòmetre zero cultivada a Mart. Però també algunes ‘delikatessen’ com algues, insectes i carn sintètica. «Hem de pensar en un sistema alimentari més eficient», explica Gisela Detrell, responsable dels sistemes de suport vital de Nüwa i investigadora de l’Institute of Space Systems de la Universitat de Stuttgart (Alemanya). Així que res d’agricultura, ramaderia o pesca extensiva a l’espai. «És un model insostenible», defensa la científica.

«El principal repte a l’hora de planificar un assentament extraterrestre és quantificar tots els recursos necessaris per a la vida. Aquí a la Terra donem per fetes moltes coses, però a Mart haurem de començar des de zero», explica Detrell. Es necessitaran 10.000 tones diàries d’aigua,  1.500 de menjar i 40 milions de quilowatts per mantenir un milió d’habitants marcians. I això sense tenir en compte les necessitats addicionals d’escoles, hospitals, geriàtrics i zones d’oci...

El menú dels marcians inclourà algues, insectes i carn sintètica

La vida a Nüwa sortiria endavant gràcies a una combinació d’energia solar i nuclear. Les ciutats es construirien amb recursos minerals locals. I fins i tot es desenvoluparien eines per reconvertir el diòxid de carboni de l’atmosfera en materials útils per a la colònia. Tot això, minimitzant els costos i evitant al màxim el desaprofitament.

¿DE QUÈ SERVEIX IMAGINAR UNA VIDA A MART?

Arribats a aquest punt, molts s’estaran preguntant de què serveix imaginar una vida a Mart si encara estem estancats a la Terra. Els creadors de Nüwa ho tenen clar. «És un exercici de reflexió que també serveix per veure en perspectiva alguns dels desafiaments que afrontem avui al nostre propi món», argumenten com a conclusió al seu projecte. El pla de vida per al planeta vermell, de fet, té molt a veure amb les propostes que avui dia es llancen per fer front a la crisi climàtica. «No es tracta de fugir de la Terra, sinó de començar a pensar com podem aconseguir un planeta millor», reflexiona Detrell.

Imaginar com serà la vida fora de la Terra serveix per veure en perspectiva els problemes del planeta

Imaginar com podria ser la vida més enllà de la Terra és, a més, part de l’esperit humà. Així que a llarg termini, si les missions humanes extraplanetàries prosperen, aquest tipus de projectes podrien establir les bases per a les futures colònies extraterrestres. «S’ha de pensar des d’ara mateix en aspectes científics, tècnics i socials. Obrir horitzons. Imaginar quin tipus de societat volem exportar a altres planetes», argumenta, somiador, Sureda.

Si el projecte de Nüwa prospera, la llavor de la primera ciutat marciana es podria començar a testar en breu des del sòl terrestre. «Algun dia podríem construir un simulador per posar a prova algunes de les tecnologies que planegem portar a Mart», comenta Anglada-Escudé. Així que qui sap. Pot ser que el viatge cap a la primera colònia marciana comenci pròximament a la Terra.