«Ha sigut un error subestimar la transmissió per aerosols»

El debat sobre el rol dels aerosols en la transmissió del virus s’ha disparat durant la segona onada de la pandèmia. El perquè està clar. Així que s’acosta l’hivern a l’hemisferi nord, entendre quin paper juguen aquestes minúscules partícules en l’expansió de la Covid-19 es converteix en una de les claus per frenar l’augment dels contagis. L’investigador espanyol José Luis Jiménez, un dels màxims experts del món en aerosols, estima que més d’un 75% de les infeccions s’estarien produint per aquesta via. «A hores d’ara no em crec que la pandèmia s’estigui estenent per culpa de gent que tus a la cara dels altres. Ha sigut un error subestimar els aerosols», relata el científic en una conversa amb aquest diari. 

«Evidència aclaparadora»

Ara com ara, autoritats sanitàries com l’Organització Mundial de la Salut, el Centre per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units o el Ministeri de Sanitat a Espanya situen als aerosols dins de les possibles vies de transmissió del virus. Però no com la principal. A principis de juliol, 239 experts van publicar una carta demanant als responsables de la gestió de la pandèmia que reconsideressin la seva posició sobre aquest tema. El dia 16 d’octubre, la revista Science es va fer ressò d’un altre manifest en el qual diversos experts constataven l’existència d’una «evidència aclaparadora» sobre la transmissió del virus per aerosols i demanaven l’aplicació de noves mesures per frenar la transmissió per l’aire.

L’etern debat sobre què pinten els aerosols en la transmissió de malalties té segles. Allà pel segle XIX, en les albors de l’estudi de les malalties infeccioses, ja es va començar a especular amb la transmissió aèria d’algunes malalties. Però la hipòtesi va acabar sent menystinguda perquè, en aquell temps, es creia que atribuir part dels contagis a l’aire distrauria la gent d’altres mesures, com rentar-se les mans. Més recentment, aquesta via de transmissió es va acabar acceptant per a les malalties altament infeccioses, com la tuberculosi o el xarampió. Però no per a virus menys contagiosos com el de la grip, el SARS o el MERS. «Un error de la història s’ha interpretat com a llei de la natura», conclou Jiménez amb referència a aquesta cronologia.

«A l’abril, un grup d’experts ens vam reunir amb l’OMS i la seva resposta va ser exactament aquesta. Ens van dir que necessitaven proves per als aerosols i nosaltres els vam contestar que aquestes mateixes proves no les tenien ni per a les gotes ni per a les superfícies», explica Jiménez. «En els comitès d’experts de l’OMS no hi ha experts en aerosols. I això està fent que s’enfoqui malament el problema», argumenta el científic, al·legant que «pensar que el virus es transmet per l’aire fa molta por, però més por fa una pandèmia fora de control».

Mesures més eficients

La lluita contra els aerosols comença amb una cosa tan senzilla com entendre com el virus es transmet per l’aire i evitar els escenaris de risc. No es tractaria, doncs, de canviar mesures. Sinó de reenfocar-les. Si l’objectiu és minimitzar la transmissió per aerosols, es podrien aplicar mesures com traslladar les activitats a l’exterior. O baixar la música dels locals perquè la gent no hagi d’aixecar la veu (i expulsar més partícules). O millorar els sistemes de ventilació. Al contrari, ja no tindria tant sentit continuar utilitzant ‘mampares anticontagi’, ja que només servirien per frenar les gotes de saliva però no per frenar les partícules en suspensió.

Una de les primeres mesures per frenar els aerosols és utilitzar bé les mascaretes. «Fins ara s’havia dit que les mascaretes són com uns parapets que protegeixen dels projectils de saliva. I no. Hem d’imaginar-les com un filtre que evita que s’escampi el fum», argumenta Jiménez. Per això, l’expert destaca que es necessiten peces de bona qualitat (homologades) i correctament ajustades a la cara (tapant des del nas fins a la barbeta i sense deixar forats). Sinó els aerosols es podrien ‘escapar’ a través de la tela o per les ranures. 

 «Les mascaretes només s’haurien de treure en espais exteriors on, a més, hi hagi distància de seguretat. En interiors mai», argumenta Jiménez. Si imaginem els aerosols com un fum queda més clar quan és convenient reforçar l’ús d’aquesta peça sanitària. ¿Cal portar-la posada en un cine? Sí, si volem evitar que la sala s’ompli de fum. ¿I què fem a l’hora de menjar? Sempre que sigui possible, anar a un espai obert perquè el fum s’escampi.

Menys desinfecció, més ventilació

La clau per desfer-se dels aerosols és la ventilació. «Ventilar no és posar un ventilador. Això només serveix per moure l’aire», explica el científic. Ventilar el virus passa per expulsar-lo d’una habitació. «És un tema molt tècnic. No va d’obrir la finestra tres o quatre dits, perquè depèn de molts factors. Si cal invertir recursos, més val fer-ho en una bona ventilació que a continuar desinfectant», recalca Jiménez.

Notícies relacionades

El debat dels aerosols es dispara durant la segona onada

¿Què són les tempestes solars?

L’expert aconsella utilitzar mesuradors de CO₂ per saber si la ventilació de l’espai és segura. L’explicació és senzilla. En un espai obert hi ha 400 parts de diòxid de carboni per cada milió de molècules d’aire. Així que si en un interior es registren 4.400 parts de CO₂ per milió significaria que el 10% de l’aire en aquesta sala ja l’ha respirat algú altre. Llavors convindria ventilar més. L’alternativa seria utilitzar filtres HEPA. Una espècie de ‘coladors’ per eliminar els virus de l’aire.

«Tots estem cansats de restriccions que no funcionen. Perquè veiem que el virus puja malgrat els esforços. Per això caldria dissenyar mesures més eficients per frenar les principals vies de transmissió del virus», reflexiona José Luis Jiménez.