«L'any que ve hi podria haver fins a tres i quatre vacunes, però la pandèmia no haurà acabat»

Comencem pel principi. ¿Com està anant la cursa per la vacuna? La cursa per la vacuna ja està en una fase molt avançada. Tenim bastantes candidates en fase tres. Entre aquestes, n’hi ha entre sis i vuit amb molt bones perspectives. Normalment només el 50% de les vacunes en aquest estadi tiren endavant. Però ara pot ser, i dic pot ser, que aquest percentatge sigui més elevat perquè els esforços que s’han posat en investigació han sigut extraordinaris. L’any que ve hi podrien haver fins a tres i quatre vacunes disponibles, però tot i així la pandèmia no haurà acabat. Perquè això passi caldrà esperar que arribi a tothom i que una bona part de la població estigui immunitzada.

En aquests dies són molts els que miren a la vacuna de Pfizer i BioNTech amb esperança. ¿Com hauríem de llegir l’anunci de la farmacèutica? ¿Optimisme o cautela? 

Totes dues. L’anunci de Pfizer és una molt bona notícia, perquè és el primer que surt sobre els resultats d’eficàcia en fase tres. Però, compte, encara no tenim els resultats científics. Només la nota de premsa de la farmacèutica. 

Si els resultats són tan esperançadors, ¿per què no s’ha esperat a tenir les dades científiques? 

L’assaig clínic continua en marxa. Encara no hi ha resultats sòlids. Pot ser que s’hagi anunciat el resultat per transmetre a la gent que som molt a prop de tenir una vacuna. O per raons de mercat. O per assegurar-se els productors. Vacunes com la de Pfizer o la de Moderna estan basades en RNA, una tecnologia completament nova. Hi ha relativament pocs productors capaços de fabricar aquest tipus de fórmules i les farmacèutiques estan lluitant per assegurar-se’ls.

Entenc que hi ha una part de guerra comercial i una altra de guerra logística... 

Efectivament. La vacuna de Pfizer necessita estar a 80 graus sota zero. Això implica un repte logístic. A Espanya, per exemple, només es podrien distribuir en hospitals. També suposa un hàndicap molt gran perquè aquestes vacunes arribin a l’Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia. Per això mateix, des de la plataforma internacional ‘Covax facility’ no hem entrat en negociacions amb cap vacuna que necessiti una cadena d’ultrafred, perquè seria inaccessible per als països de renda mitjana o baixa.

Pfizer parla de 50 milions de dosis abans de finals d’any. Astrazeneca, Moderna, Janssen i Novavax, de diversos milions més. Els països també asseguren que tindran milers de dosis llestes en qüestió de mesos. ¿Ja està en marxa la producció? 

Sí. Les farmacèutiques ja s’han llançat a produir. Per ara, de manera ‘alentida’. Però quan tinguin l’OK dels assajos clínics i les autoritats sanitàries posaran el turbo. Aquest procés s’està realitzant amb els diners que han invertit diferents actors. Els països han fet una inversió a risc: han pagat per endavant perquè les vacunes es poguessin desenvolupar ràpidament amb la condició que si els assajos tiren endavant reben una part de les dosis i si no funcionen aquests diners queden a fons perduts. Per això veiem que els països estan invertint en diverses vacunes.

Molt s’ha parlat de la data d’arribada de la primera vacuna. ¿Quins esglaons cal recórrer perquè això finalment passi?

Caldrà esperar fins a finals d’any perquè arribin els primers resultats dels assajos clínics. I unes setmanes o mesos més perquè organismes independents avaluïn les dades. Si els resultats són bons, es concedirà a les vacunes una regulació d’emergència, cosa que implicaria una aprovació limitada per al seu ús. Si tot va bé, això podria arribar a principis de l’any que ve.

¿Amb quin barem treballen els organismes reguladors per aprovar aquestes vacunes?

Els requisits són dos: seguretat i eficàcia. Els mecanismes reguladors són inflexibles amb els paràmetres de seguretat. Per això els assajos han de parar quan es detecta algun cas anòmal. Quant a eficàcia, l’Organització Mundial de la Salut ha arribat a parlar d’una eficàcia d’al voltant del 50%. Però aquesta xifra dependrà de molts factors. Hi haurà vacunes més eficaces per tallar la transmissió i d’altres de més eficaces per reduir els símptomes greus. Per això algunes seran més indicades per a uns grups de població que d’altres. 

¿Què implicaria aprovar una vacuna del 50% d’eficàcia?

En la pràctica implicaria que si tu i jo ens vacunem un dels dos no està protegit. Això té diferents implicacions. Com ara que has de seguir amb un altre tipus de mesures fins que aconsegueixes baixar la ràtio d’infecció. O que cal lluitar perquè la vacuna arribi a tots els països. No té sentit immunitzar tot Espanya i oblidar-se dels altres països si volem mantenir les fronteres obertes.

¿Quin hauria de ser el criteri de distribució de les vacunes perquè, efectivament, aconsegueixin frenar la pandèmia global?

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

L’efectivitat de les vacunes serà més contundent si es distribueixen equitativament per tot el món. S’haurien de prioritzar els països on el pic de la pandèmia sigui pitjor. Això serà difícil, perquè ja existeix un nacionalisme de les vacunes i cada país està lluitant per aconseguir les seves dosis. 

¿Són les vacunes la solució definitiva per a la pandèmia? La solució a la pandèmia de Covid-19 passa per tres esglaons. Tenir una vacuna aviat. Que sigui barata. I que es pugui distribuir per tot el món. Encara no sabem a quin preu s’estan negociant les diferents vacunes; només sabem els pagaments per endavant que s’han fet. Si la futura vacuna val més de dos o tres dòlars per dosi, serà inaccessible per a gran part de la població mundial. La societat civil hauria de pressionar per rebaixar-ne els costos. Sobretot perquè gran part de la inversió que s’ha fet és pública.