Així avancen les vacunes més prometedores contra el coronavirus

Mai abans en la història de la humanitat s’havia aconseguit una cosa així. En circumstàncies normals, el desenvolupament d’una vacuna sol demorar-se una mitjana de 10 anys. Ara, en canvi, els terminis d’investigació s’han comprimit en menys d’un any. L’objectiu, esgrimeixen els experts, és accelerar el procés sense posar en risc l’efectivitat i seguretat dels compostos. Perquè sí, aquestes injeccions només aconseguiran la llum verda de les autoritats sanitàries si aconsegueixen garantir aquests dos objectius.

El repte de forjar una fórmula capaç d’evitar infeccions ha de lidiar amb diversos obstacles abans d’arribar a la meta. D’una banda, cada una de les vacunes ha de superar l’escrutini dels assajos clínics a gran escala; on es posa a prova la seva efectivitat i seguretat en milers de pacients de tot el món. D’altra banda, cal aconseguir l’aprovació dels organismes regulatoris nacionals i internacionals. I, finalment, toca veure com es fabriquen i distribueixen a gran escala. Els experts preveuen que l’any que ve hi podria haver no una, sinó diverses vacunes en circulació.  

Les vacunes més prometedores

Actualment hi ha una desena de vacunes experimentals que s’estan testant a gran escala. Sobre el paper, els assajos clínics en marxa acabaran oficialment entre el 2021 i el 2023. Però vista la gravetat amb què avança la pandèmia de Covid-19 a tot el món, les farmacèutiques preveuen demanar una «autorització d’emergència» quan reuneixin una evidència mínimament sòlida sobre l’efectivitat i seguretat de les seves fórmules. Això, a la pràctica, suposaria que les companyies podrien començar a subministrar les primeres immunitzacions en qüestió d’uns mesos.

Entre les vacunes més avançades fins ara destaquen la vacuna d’Oxford i AstraZeneca, la de Pfizer i BioNTech, la de Moderna, la de Janssen i la de Novavax. Algunes d’aquestes ja han presentat els resultats preliminars de la fase tres dels seus assajos clínics, en la qual s’avaluen la seguretat i l’eficàcia del seu compost a gran escala. Pfizer i BioNTech afirmen que la seva vacuna és eficaç al 95%. Moderna esgrimeix que la seva té una eficàcia del 94,5%. I AstraZeneca i Oxford parlen d’una eficàcia mitjana del 70%, amb un 62% de protecció aconseguida amb dues dosis senceres i amb fins un 90% de protecció administrant mitja dosi i després una dosi sencera. Les tres companyies es disposen ara a sol·licitar una «autorització d’emergència» per començar a distribuir les primeres dosis de les seves vacunes pel món.

A l’altre costat del planeta, l’ànsia per trobar una vacuna ha atorgat a les vacunes experimentals més avançades una «aprovació limitada» que permet, ara com ara, el subministrament d’aquestes fórmules a alguns col·lectius. Les vacunes xineses de Cansino, les dues Sinopharm i la de Sinovac ja s’estan repartint entre «treballadors de primera línia» com els sanitaris, els militars i els funcionaris. Així mateix, les vacunes russes de Gamaleya i Bektop ja han sigut patentades i pròximament podrien començar a repartir-se entre la població.  

Totes les fórmules més prometedores fins ara se subministren a través d’una injecció intramuscular. I pràcticament totes (menys la russa) requereixen dues dosis per forjar un cert grau d’immunitat. El temps d’espera entre la primera i la segona dosi varia entre els 14 i els 56 dies, després dels quals cal esperar unes setmanes més per consolidar els anticossos contra el virus. Així que, fins i tot quan les primeres vacunes arribin als ambulatoris, l’esperada ‘immunitat de grup’ tardarà un temps a arribar. La pandèmia no acabarà d’un dia per l’altre, però l’arribada de les vacunes marcarà un abans i un després. 

¿Quan arribaran les primeres vacunes?

Encara no queda clar quan arribaran les primeres vacunes. L’Organització Mundial de la Salut estima que per a l’estiu de l’any que ve ja es podrà començar amb la vacunació dels col·lectius de risc. Però caldrà esperar un any més, fins al 2022, perquè aquestes injeccions arribin a la majoria de la població. Aquesta previsió xoca amb el ball de dates que plantegen farmacèutiques i governs de tot el món. Alguns, els més optimistes, parlen que les primeres dosis podrien començar a repartir-se a finals d’aquest any. D’altres, més cauts, ajornen l’arribada de les primeres dosis a mitjans de l’any que ve.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Tampoc queda clar qui seran els primers en rebre una vacuna. El pla d’«assignació estratègica» de les Nacions Unides preveu el següent repartiment. Els primers en vacunar-se serien els professionals sanitaris. A continuació, els adults majors de 65 anys. Després, els adults amb malalties de risc com problemes cardiovasculars, càncer, diabetis, obesitat o trastorns respiratoris crònics. Aquest repartiment, no obstant, dependrà de la vacuna. Les vacunes que no s’han testat en persones grans, per exemple, no podran subministrar-se a aquest col·lectiu fins que garanteixin la seva seguretat en els assajos clínics. 

Faran falta uns 8.000 milions de vials de vacuna per proporcionar almenys una dosi a tota la població global. Per forjar la immunitat global, es necessitaran un total de 16.000 milions d’injeccions. O més, ja que cal tenir en compte el percentatge de les dosis que es podrien fer malbé pel camí (un 15%, segons algunes estimacions).  Els governs de tot el món, així com les autoritats sanitàries internacionals, s’han compromès a lluitar per al repartiment just d’aquestes fórmules. El lema està clar. Si la futura vacuna contra la Covid-19 no arriba a tothom, ningú estarà realment protegit.