Així estan arribant les primeres vacunes contra la Covid-19

Autoritats sanitàries i organismes reguladors de tot el món estudien aquests dies les dades aportades per Pfizer-BioNtech, Moderna i AstraZeneca-Oxford per valorar l’aprovació condicional d’aquestes primeres vacunes, les més avançades fins ara. Si les dades de seguretat i eficàcia aportades fins ara corroboren l’eficàcia i seguretat d’aquests compostos s’emetran autoritzacions d’emergència per començar a repartir les primeres dosis mentre els assajos clínics segueixen en marxa.

Una cronologia vertiginosa

La primera seqüència del codi genètic del SARS-CoV-2 es va publicar l’11 de gener. Tan sols un parell de dies més tard, als laboratoris ja es forjaven les fórmules de les primeres vacunes contra la Covid-19. Dècades d’investigació ja havien desenredat bona part de la biologia dels coronavirus, el seu comportament i el seu taló d’Aquil·les. Així els primers antígens es van dissenyar ràpidament gràcies al coneixement acumulat, la feina dels científics i, és clar, a una indispensable mica de sort.

De seguida van començar les primeres fases dels estudis clínics, on es posen a prova les fórmules en l’entorn d’un laboratori. Tant en models ‘in vitro’ com en animals. Moderna va començar les proves en pacients al març. AstraZeneca-Oxford van fer el salt a l’abril. I Pfizer-BioNTech al maig. Des d’aleshores, aquestes vacunes experimentals s’han testat en milers i milers de voluntaris a tot el món.

Les vacunes contra la Covid-19 s’han desenvolupat sota els ulls d’un món que, immers en una devastadora pandèmia, ha mirat amb esperances cap a les futures immunitzacions. D’aquí l’alegria davant els primers «resultats esperançadors». I la incertesa davant els passos més incerts. Com quan alguns assajos clínics van frenar davant la detecció de reaccions adverses inesperades. Aquestes notícies van caure al seu dia com un bany de realitat. Perquè van mostrar que, efectivament, els sistemes de regulació hi han sigut.

Les vacunes que vindran

La carrera per desenvolupar una vacuna va començar com un repte científic, però ràpidament es va tenyir amb caires socials, econòmics i geopolítics. Igual que va passar amb la carrera espacial que fa tan sols 50 anys va portar a l’home a la Lluna, la lluita per trobar un antigen s’ha retransmès com una competició. Entre farmacèutiques, països i inversors. Per això han sigut moltes les veus que al llarg d’aquests mesos han clamat «perquè ningú especuli amb la futura vacuna contra la Covid-19». O perquè el repartiment de les dosis es basi en criteris de justícia global.

Les vacunes que començaran a repartir-se els pròxims mesos no són les úniques que s’han desenvolupat fins ara. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que actualment hi ha un total de 52 projectes de vacuna que estan en fase clínica, de les quals almenys 16 ja s’estan testant a gran escala. També hi ha 162 immunitzacions experimentals més que s’estan estudiant als laboratoris.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Els experts entreveuen que al llarg de l’any que ve hi podrien haver entre tres i quatre vacunes contra la Covid-19 en circulació, que es repartiran en funció dels acords comercials tancats fins ara. Més endavant podrien començar a arribar les vacunes de segona, tercera i quarta generació. És el cas, per exemple, de les immunitzacions que s’estan dissenyant aquí a Espanya. Però per a això encara s’ha de tenir paciència.

Cap a la immunitat de grup

El dia que arribin les primeres vacunes està cada vegada més a prop. L’aprovació d’una vacuna (o algunes) suposarà un abans i després en la crisi de la Covid-19, perquè ajudarà a construir una immunitat de grup davant el virus. Això sí, la pandèmia no desapareixerà d’un dia per l’altre. Per això les mascaretes, la distància de seguretat i les altres mesures de prevenció continuaran vigents durant una temporada més.