Senglars de 45.500 anys assenyalen el bressol de l’art rupestre

La troballa recorda la notícia que fa poc més d’un any acaparava pràcticament el mateix titular: el descobriment d’una escena de caça pintada fa uns 43.900 anys i que també va ser trobada a l’illa indonèsia. Molt a prop d’allà, anys abans també s’havia trobat una altra obra rupestre datada entorn dels 39.000 anys. I un grapat de quilòmetres més enllà, la pròxima illa de Borneo va revelar fa poc que conservava un impressionant mural d’almenys 40.000 anys. La insígnia de ‘l’obra d’art més antiga de la humanitat’, doncs, va retrocedint a poc a poc en el temps. Això sí, sembla que el guardó es queda a les mateixes terres.  

«La notícia no és tant la troballa de l’obra més antiga, sinó la consolidació del sud-oest asiàtic com el bressol de l’art figuratiu», reflexiona l’arqueòleg Diego Garate Maidagan, especialista en art rupestre de l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria. «Fa uns anys era impensable trobar pintures rupestres tan antigues en aquesta zona perquè es creia que les obres més antigues eren a Europa. Les troballes dels últims anys, no obstant, estan fent saltar pels aires la teoria eurocentrista de l’origen de l’art», assenyala l’investigador.

Els facoquers, muses de la prehistòria

Només a l’illa de Cèlebes, de fet, ja s’han trobat més de 300 coves amb mostres d’art rupestre. A les seves parets s’hi han identificat almenys 73 representacions de senglars i porcs (un 80% del total d’animals dibuixats). El protagonista indiscutible d’aquestes obres és el facoquer de Cèlebes, un animal autòcton de potes curtes, panxa inflada i entre 40 i 85 quilos de pes que ha sobreviscut des de la prehistòria fins als nostres dies.

El retrat porcí més antic trobat fins a la data (el mateix que encapçala aquestes línies i que aquest mateix dimecres anuncia la revista ‘Science Advances’) va ser descobert el 2018, però no ha sigut fins ara quan s’ha indagat en la seva antiguitat. Les proves de datació per urani-tori indiquen una edat mínima de 45.500 anys. Tot i que, donat que el que es mesura és la calcificació que brolla sobre l’obra i no les pintures per si mateixes, podria ser que aquestes obres fossin encara més antigues.

«Aquesta troballa és extraordinària, però s’ha de llegir amb sentit crític. El panorama de l’art rupestre, així com la precisió de les datacions, evoluciona en funció del coneixement que tenim», destaca Ramón Viñas, arqueòleg del comportament simbòlic i especialista en art rupestre. «En la carrera per trobar les pintures més antigues hi influeix, sobretot, la inversió que es faci a descobrir i analitzar les obres. Les pintures rupestres de Chauvet (França), per exemple, es van descobrir el 1976 i encara avui se’n continua discutint l’antiguitat», afegeix.

El complex art de pintar porcs, ¿herència humana?

El descobriment d’aquesta primitiva obra d’art rupestre, en què els senglars serveixen de muses, obre una infinitat d’interessants debats. Com ara què havien de representar aquests animals. Els investigadors responsables del seu estudi apunten que els tres suïns podrien formar part d’una mateixa escena. «Potser una representació de la interacció social entre facoquers», suggereix l’estudi, liderat per Adam Brumm, Adhi Agust Oktaviana i Maxime Aubert.

«La troballa és extraordinària, però sense treure-li mèrit al treball, no crec que aquestes pintures tinguin narrativa», reflexiona Marco García Díez, professor de prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid. «L’obra mostra que som davant un art figuratiu amb certa complexitat. Els animals estan pintats seguint el contorn, però també amb línies interiors per mostrar-ne la massa», afegeix l’expert consultat per aquest diari.

Un ràpid cop d’ull a una il·lustració moderna d’aquests animals mostra que el seu retrat prehistòric va ser més que encertat. És més. La seva silueta és tan encertada que tot apunta que darrere de cada pinzellada hi havia una intenció. Una idea. Una ment pensant. Tant és així que s’obre el debat sobre qui degué ser el seu artista. Les dates suggereixen que molt probablement va ser obra dels humans moderns (o ‘sapiens’, segons se’ns vulgui dir) que van arribar a la regió. Tot i que amb gairebé 50.000 anys de diferència és impossible escorcollar l’espècie d’un autor del qual ja no queden traces.

Les inquietuds artístiques de la prehistòria

En el capítol de preguntes obertes n’hi ha una que avui continua suscitant grans debats. ¿Per què els primers artistes de la humanitat pintaven animals i mans i no, per exemple, plantes i cares? «És la gran pregunta», respon Garate Maidagan. Segons explica l’expert, la gran majoria d’obres rupestres mostren imponents animals, persones en posició de caçar i algun motiu geomètric. La flora i la fauna de consum habitual, en canvi, amb prou feines hi apareixen. «No ho podem saber amb certesa, però sembla que darrere d’aquesta selecció hi ha algun tipus de convenció establerta per la societat del moment», assenyala l’arqueòleg. «Les pintures trobades a Indonèsia, per exemple, sembla que mostren un estil artístic comú. Hi ha una coherència. Mateixos animals, mateixes tècniques, mans en negatiu...», afegeix.

El viatge al fascinant món de l’art rupestre permet capbussar-se en una infinitat de preguntes. Més si tenim en compte que només veiem una petita mostra de la creació que al seu dia van forjar els nostres avantpassats. «Només veiem l’art que s’ha conservat. Però qui sap, potser els primers ‘sapiens’ feien obres encara més espectaculars que no han aguantat el pas del temps», reflexiona Viñas, també col·laborador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana (IPHES). «L’origen de l’art tambéens parla del recorregut dels primers ‘sapiens’. De com ha evolucionat el nostre cervell. I en definitiva, de qui som com a espècie», afegeix l’expert.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat