«No fa falta ser una Marie Curie per dedicar-se a la ciència»

Prenguem, per exemple, la biografia de Marie Curie; la científica per excel·lència. La seva trajectòria, envoltada de llegenda, parla d’una dona excepcional en tots els sentits. Investigadora abnegada, dona perfecta i mare entregada; algú que es va sacrificar per sobre de les seves possibilitats per aconseguir el que va aconseguir. La seva història va ser una de les primeres en destacar que les dones també podien triomfar en un món fins aleshores ‘prohibit’ per a elles. Però, indirectament, la seva biografia també parla de Curie com una anomalia en el seu temps i una cosa impossible d’igualar. I aquest és l’estàndard que s’ha mostrat com a model a seguir per a les noves generacions de científiques.

«En els relats històrics tradicionals s’acull la presència d’algunes dones excepcionals que, en comptes de ser compreses en el seu context, es presenten com una excepció», argumenta Montserrat Cabré i Pairet, catedràtica d’Història de la Ciència de la Universitat de Cantàbria. «En el cas de les dones, a més, hi ha una idealització doble; la que té a veure amb l’activitat científica en si mateixa i la que té a veure amb l’excepcionalitat, en el sentit d’anomalia, que té ser una dona en ciència», afegeix.

 

La història mai explicada

La història, per sort, no és una cosa estàtica. És un relat que es reescriu en vista de noves inquietuds i mirades. «Les investigacions realitzades en les últimes dècades revelen un passat en què les dones han tingut un gran protagonisme en totes les esferes de la vida humana; també en la producció del coneixement científic», destaca Cabré i Pairet. Així és com, a poc a poc, s’està rescatant el llegat de moltes dones que al seu dia van contribuir a l’avanç de la ciència.

«Cal recuperar el llegat d’aquestes científiques per justícia epistèmica; perquè al seu dia es van menysprear les seves contribucions», destaca Sònia Estradé, presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya (AMIT-Cat). «La història de Rosalind Franklin mereix ser explicada. No només perquè Watson i Crick van robar el seu treball del seu calaix (una cosa que més endavant va portar al descobriment de l’estructura de l’ADN), sinó perquè al seu dia la van deixar de gallimarsot cap amunt», replica Estradé.

Són moltes les històries que mereixen ser explicades. També aquelles que no van canviar el món. «La història de la ciència no només ha de ser un reflex de grans epopeies. També ha de reflectir errades, pensament crític i relats més humans», destaca Elisa Garrido, experta en art i ciència de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). «És tan valuós explicar la història de Darwin que la de María Teresa Toral, una científica que es va haver d’exiliar durant la dictadura que és un exemple de superació, supervivència i esforç», reflexiona l’acadèmica.

 

Les dones també porten bata

Més enllà del debat, la falta de dones referents distorsiona la mirada de les noves generacions sobre la ciència. Un dels exemples més clar, esgrimeix Garrido, és el cèlebre experiment de ‘Picture a scientist’, on se’ls demana als nens que ‘dibuixin una persona dedicada a la ciència’. En la dècada dels seixanta, només un 1% dels nens nord-americans dibuixava una dona amb bata. En l’actualitat, aquest percentatge ha arribat al 30%. Elles, doncs, continuen sent minoria. També en àrees on les dones, ara com ara, continuen sent majoria; com les ciències mèdiques i naturals.

Estradé afegeix un parell de dades més per entendre l’impacte dels estereotips de gènere sobre les vocacions de nens i nenes. Als set anys els infants ja han interioritzat estereotips de gènere. Ja arribats a l’adolescència, associen les ciències més competitives amb trets masculins i les més enfocades a cures amb trets femenins. A la universitat, la bretxa entre homes i dones es tradueix en un accés desigual a oportunitats i recursos. «No sempre hi ha una discriminació com a tal. Moltes vegades el problema ve de molts desavantatges acumulats que, tot i que molt subtils, sempre són allà», afegeix l’experta.

 

Una altra mirada sobre la ciència

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

¿Per què els mosquits piquen més unes persones que d’altres?

¿Solució? Canviar la manera com parlem de ciència. «Mostrar l’excel·lència científica de les dones científiques pot ser un estímul per promoure la curiositat de les generacions més joves. Però es tracta de mostrar l’excel·lència com el resultat d’atrevir-se a pensar diferent i no com el resultat d’un esforç heroic que implica renúncies en la vida personal», reflexiona Cabré i Pairet.

«Tenim que dins de la ciència també hi ha molta diversitat. Som moltes, som diferents i som molt a prop de les inquietuds de la gent», destaca Estradé. «No fa falta ser una Marie Curie per dedicar-se a la ciència», diu fent broma la científica.