Espanya desplega una xarxa meteorològica a Mart

Anys i anys d’intenstreball es tradueixen en «molts moments de desesperació, però també moltes alegries», resumeix el científic davant l’arribada a Mart de l’instrument espanyol MEDA, una de les set eines científiques que indagaran el planeta vermell sobre el terreny. La seva comesa serà única. Estudiar el clima de Mart amb els seus dos homòlegs, també espanyols; REMS, a bord del tot terreny Curiosity i TWINS, a bord de la missió Insight. «Si tot va bé, Espanya serà el primer país a tenir una xarxa meteorològica en un altre planeta», resumeix Juan Ángel Vaquerizo, astrofísic i divulgador científic de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). «Estem davant un moment històric», afegeix entusiasmat. 

L’aparell espanyol consta de diversos sensors per estudiar el clima marcià. Mentre uns estudiaran la temperatura, el vent, la pressió i la humitat relativa de l’aire d’aquest planeta, d’altres se centraran en l’estudi de la pols vermellosa. «Estem a punt de començar el primer estudi exhaustiu de la pols de Mart, el veritable protagonista de l’atmosfera marciana; una cosa que condiciona tant des de les condicions de la superfície fins a la temperatura del planeta», explica Jorge Pla-García, també investigador del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA) i un dels cervells darrere de les investigacions espanyoles en clima marcià. 

El gèlid clima marcià

En vigílies de l’aterratge de la missió a Mart, els nervis inunden els despatxos dels investigadors espanyols que han treballat en aquesta missió. Són dies de cafè (molt cafè), en què toca revisar cada petit detall una vegada i una altra. «Cal tornar a comprovar-ho tot meticulosament. I tenir un pla alternatiu en cas que alguna cosa no surti bé perquè, altrament, no hi ha marxa enrere», relata Manfredi pocs dies abans que el tot terreny toqui terra a Mart. La missió, de fet, aterrarà en diferit. El senyal entre la Terra i Mart es demora al voltant de deu minuts. Així que tocarà encendre el pilot automàtic i encreuar els dits perquè tot vagi bé. 

L’èxit de l’amartatge també depèn dels investigadors espanyols. Almenys en part. «Estem treballant per estudiar les condicions meteorològiques que hi haurà el dia de l’aterratge. Això serà clau per minimitzar els riscos durant el descens», explica Pla-García. El Perseverance aterrarà al cràter Jezero, just a l’estació més calorosa de l’hemisferi nord. Tot i així, s’esperen al voltant de 30 graus sota zero per al dia de l’aterratge i una mínima de menys vuitanta per a la temporada d’hivern. 

Una vegada estigui sobre el terreny, la xarxa meteorològica espanyola s’enfrontarà al repte d’estudiar l’extrem clima marcià. «És més fred i més punyeter», fa broma Manfredi. A la franja de l’equador, on els altres instruments espanyols ja fa anys que estudien el clima, podem trobar les temperatures més càlides del planeta. A l’estiu es poden arribar a màximes entre set i vuit graus de temperatura. A l’hivern, en canvi, la temperatura descendeix fins als 80 sota zero (una temperatura ideal per guardar un lot de vacunes, però complicada per crear un assentament humà a Mart). 

L’atmosfera del planeta vermell és tan i tan fina que amb prou feines protegeix la superfície del planeta. La radiació solar, de fet, impacta amb tal força que és capaç de matar tot el que troba al seu pas. La bona notícia és que la falta d’atmosfera fa que les ratxes de vent marcià, que disparen finíssimes partícules de pols a més de 150 quilòmetres per hora, es percebin com una suau brisa. ¿Conclusió? Els futurs exploradors de Mart no només necessitaran molta crema solar sinó que, a més, hauran d’anar equipats per fer front a aquest clima tan hostil. 

El factor humà

Notícies relacionades

Viatge a Mart des de la cultura pop

¿Què són les tempestes solars?

La història de la missió Perseverance i dels instruments que porta a bord no només parla de tecnologia i robot. «Darrere de cada petita decisió i de cada cargol hi ha una persona», recorda Vaquerizo. Per això mateix és tan complicat posar una bandera o una nacionalitat a cada part de la missió. El disseny de la SuperCam, l’instrument encarregat de l’estudi de la geologia marciana, també compta amb participació espanyola d’experts com Jesús Martínez Frías, astrobiòleg de l’Institut de Geociències (CSIC-UCM). «És emocionant veure com l’espai s’està obrint a la humanitat», assenyala el científic. 

Tot treball científic, per més tècnic que sigui, no deixa de ser fruit de la dedicació, l’esforç i, per què no, el carinyo dels investigadors. Si no fos aixó, seria impossible entendre per què els responsables de l’estació meteorològica van decidir ficar l’instrument científic en una maleta i acompanyar-lo personalment en la seva aventura des d’Espanya cap als quarters generals de la NASA. Diversos anys després d’aquell moment, els científics espanyols continuen recordant amb un somriure «el dia que vam sortir escortats per l’aeroport amb un instrument marcià a la maleta».