Un gran asteroide passa a dos milions de quilòmetres de la Terra sense generar risc

Es va veure gairebé com un punt a l’òptica d’un telescopi, però l’asteroide més gran a acostar-se a la Terra el 2021 ha passat aquest diumenge a uns dos milions de quilòmetres de distància del nostre planeta, en una trajectòria que no implicava risc de col·lisió.

«¡Oh sí, amics! ¿Veuen aquest punt de llum? Aquest punt de llum és l’asteroide», ha dit aquest dilluns l’astrofísic Gianluca Masi del Virtual Telescope Project, amb base a Itàlia, el qual va seguir la roca amb les seves òptiques després del seu màxim acostament.

El cos rocós va arribar al seu punt de més aproximació al nostre planeta aquest diumenge a les tres de la tarda hora espanyola, segons l’Observatori de París. En aquell moment, va quedar a 2.016.158 km de la Terra, és a dir, unes cinc vegades la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna.

Batejat 2001 FO32 i de menys d’un quilòmetre de diàmetre, l’objecte va passar a 124.000 km/h, segons la NASA. El canal YouTube del Virtual Telescope Project va mostrar una imatge granulada amb un pàl·lid punt.

No hi va haver «risc de col·lisió»

L’agència espacial nord-americana havia precisat que no existia «risc de col·lisió amb el nostre planeta». La seva trajectòria és «prou coneguda i regular» per descartar qualsevol perill, segons els experts de l’Observatori de París.

No obstant, el gran cos rocós va ser classificat com «potencialment perillós», com tots els asteroides l’òrbita dels quals se situa a menys de 19,5 vegades la distància entre la Terra i la Lluna i el diàmetre dels quals és superior a 140 metres.

Astrònoms de tot el món «persegueixen incansablement» aquesta categoria per elaborar l’inventari més exhaustiu possible, remarca l’Observatori, recordant que el primer asteroide (i el més gran), Ceres, va ser descobert el 1801.

L’asteroide 2001 FO32 va ser descobert el març del 2001 i la seva trajectòria està sent seguida des d’aleshores. Pertany a la família d’asteroides geocreuers Apol·lo, que donen la volta al Sol en almenys un any i poden creuar l’òrbita terrestre.

Molt a aprendre

«Actualment, sabem poc sobre aquest objecte, així que aquesta trobada tan pròxima ens dona una oportunitat increïble per aprendre molt» sobre ell, segons Lance Benner, científic del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, del qual depèn el Centre d’Estudis d’Objectes Pròxims de la Terra (CNEOS).

La trajectòria no té res a veure amb la dels estels fugaços, asteroides molt petits que formen una línia lluminosa que divideix el cel en una fracció de segon.

Cap dels grans asteroides catalogats té opcions d’estavellar-se contra la Terra en el pròxim segle.

Notícies relacionades

Què és l'antropocè: 5 coses que hauries de saber sobre la nova era geològica en què vius

BCN tindrà una de les 7 ‘fàbriques d’IA’ europees

Entre 80 i 100 tones de material procedent de l’espai, com petits meteorits, cauen sobre la Terra diàriament, segons la NASA, sense que això suposi cap risc. Però objectes més grans plantegen l’amenaça d’una gran destrucció per l’energia que poden crear arran de la velocitat que porten.

El 2013, un objecte d’uns 60 metres de diàmetre va explotar sobre un punt a prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, generant 30 vegades la força de la bomba nuclear llançada sobre Hiroshima, al Japó, en la Segona Guerra Mundial.