Immunització global

¿Per què la campanya de vacunació avança a un ritme desigual?

La campanya de vacunació contra la Covid-19 avança pel món a un ritme desigual. La promesa d’una «vacuna universal», que arribés per igual a tots els llocs del món, sembla haver-se trencat davant un escenari en el qual es reparteixen injeccions a dues velocitats. Molt de pressa per a rics i amb alentiment per a pobres. Mentre als Estats Units, el Regne Unit i Israel es baten rècords diaris de vacunats per dia, en molts, segurament massa, punts del sud global els vials continuen arribant amb comptagotes. Així que, arribats a aquest punt, la gran pregunta és. ¿Cap on va la campanya d’immunització global? I sobretot, ¿com està avançant la campanya de vacunació espanyola? T’ho expliquem en tres claus.

¿Per què no es vacuna més?

La resposta curta i ràpida és la següent; si no es vacuna més és perquè no hi ha més vacunes. Ara bé, si intentem desgranar el perquè de l’escassetat de vacunes l’explicació es torna una mica més complexa. Per començar, cal tenir en compte que les primeres vacunes aprovades (com la de Pfizer i BioNTech o la de Moderna) són compostes d’ARN missatger; una tecnologia molt puntera que, ara com ara, només pot fabricar-se a través d’uns quants productors especialitzats. Fins i tot les fórmules més senzilles (com la d’AstraZeneca i Oxford) comporten grans complicacions quan es passa a la fabricació a gran escala. Totes les farmacèutiques esmentades han atribuït «problemes de producció» en aquests primers mesos de campanya.

¿Per què la vacunació avança més ràpid als Estats Units?

L’arribada de més o menys vacunes a un país depèn dels acords firmats amb les farmacèutiques (i aquests, al seu torn, depenen de la inversió realitzada per cada estat). Els Estats Units, per exemple, van invertir 2.000 milions de dòlars en Pfizer; 2.500 milions més en Moderna; 8.000 milions en Janssen (i un total de 18.000 milions en investigació, fabricació i repartiment d’aquestes vacunes). Al seu dia, aquestes titàniques inversions es van realitzar a cegues (ja que si l’assaig clínic de les esmentades vacunes fallava, també s’esfumava el capital invertit en el procés). Però una vegada aquestes fórmules van aconseguir l’aprovat de les autoritats sanitàries, aquests números s’han convertit en una ingent xifra de dosis reservades. A la pràctica, tot això s’ha traduït en més de 44 milions de nord-americans completament immunitzats i més de 80 milions de ciutadans amb almenys una punxada contra la Covid-19 en els tres primers mesos de campanya.

Mentrestant, a la Unió Europea, la inversió ha sigut més breu. Els Vint-i-set van començar invertint 2.700 milions d’euros en la compra de sis vacunes i poc després van sumar-hi 1.000 milions més. Ara com ara, només quatre de les sis fórmules han sortit oficialment al mercat (tot i que, tècnicament, la incorporació de Janssen no s’espera fins al mes d’abril). L’últim balanç del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties parla de gairebé 55 milions de dosis contra la Covid-19 repartides en tota la Unió Europea des del mes de desembre fins ara. La Unió Europea estima que pròximament hi haurà prou vacunes per immunitzar tota la població per al mes de juliol.

¿En quin punt està la campanya de vacunació a Espanya?

Espanya ha rebut 7.684.265 dosis contra la Covid-19, n’ha administrat 5.993.363 i, fins ara, ha deixat completament immunitzades 1.886.813 persones. Després de tres mesos de campanya de vacunació, doncs, el balanç mostra que entorn d’un 8% de la població ha rebut una punxada contra el coronavirus i prop del 4% ja disposa de la pauta completa. La farmacèutica Pfizer ha aportat la gran majoria de vacunes administrades fins ara. Mentrestant, les dosis de Moderna han arribat amb comptagotes. I les d’AstraZeneca van quedar interrompudes durant una setmana mentre l’Agència Europea del Medicament (EMA) estudiava la seva possible relació amb alguns casos de trombosi (una cosa que va quedar descartada després d’una exhaustiva revisió de les dades de seguretat disponibles).

Tot apunta que aquest dimecres Espanya tornarà a reprendre la vacunació amb AstraZeneca. Aleshores, el comitè d’experts de la ponència de vacunació ja haurà delimitat els grups prioritaris per rebre aquesta vacuna (i quins sectors de la població quedaran exclosos del repartiment d’aquesta fórmula). La proposta recollirà la postura de diverses societats científiques i, finalment, serà aprovada per la Comissió de Salut Pública. Una de les propostes sobre la taula és que, en vista de diversos estudis britànics realitzats amb aquesta vacuna, es podria eliminar el límit d’edat (que fins ara estava en els 55 anys).

Notícies relacionades

A l’abril, a més, s’espera l’arribada de les primeres dosis de la firma Janssen. Aquestes injeccions podrien suposar una empenta en la campanya de vacunació espanyola, ja que es tracta d’una vacuna monodosi i amb una logística relativament senzilla. Sanitat estima que en el segon trimestre d’aquest any arribaran entorn de 5,5 milions de dosis d’aquesta fórmula.

Segons els acords firmats fins ara, Espanya hauria de rebre un total de 52 milions de dosis de Pfizer i BioNTech, 33 milions de Moderna, 31 milions d’AstraZeneca i Oxford i 20 milions de Janssen al llarg del 2021.