Any u d'investigació pandèmica: més de 120.000 estudis publicats i moltes preguntes obertes

Però navegar en aquest maremàgnum d'informació no és fàcil. Més si parlem d'una onada d'informació científica que pràcticament s'ha duplicat cada 20 dies. El viròleg Pepe Alcamí i la immunòloga Adelaida Sarukhan són dos dels ‘navegants científics’ que s'han atrevit a fer front a aquest tsunami de dades. Alcamí, per exemple, va intentar posar ordre durant la primera gran explosió d'investigacions sobre Covid-19 des del Grup d'Anàlisi Científica sobre coronavirus de l'Institut de Salut Carlos III. Sarukhan, per la seva banda, fa ja un any que s’enfronta a l'àrdua tasca de recopilar, analitzar i explicar les novetats científiques sobre el virus des de l'Institut de Salut Global de Barcelona (IsGlobal). Interpel·lats per aquest diari, els dos científics reflexionen sobre assoliments, fracassos i preguntes obertes que deixa aquest primer any d'investigació pandèmica.

Sense pausa però sense pressa

Fa just un any, la ciència va haver de trepitjar l'accelerador per intentar resoldre com més aviat millor els dubtes d'un món que a poc a poc es veia embolicat en una crisi sanitària global. Les principals revistes científiques es van comprometre a publicar tots els estudis disponibles ‘en temps real’, accelerant els llargs processos de revisió que en situacions normals poden allargar-se fins a diversos mesos. Així mateix, els reposadors d'articles sense revisar (coneguts com ‘preprints’) també es van convertir en una eina per compartir el coneixement de manera instantània. «Aquestes presses per publicar han donat peu a molts errors. Com el ‘LancetGate’, quan la revista ‘The Lancet’ va haver de retractar el seu macroestudi sobre hidroxicloriquina», il·lustra Alcamí.

Ja arribats al 2021, esgrimeix l'expert, la ciència s'ha vacunat contra el mal de les presses i ha tornat a recuperar el seu afany d'escrutini crític. Els principals estudis científics sobre vacunes i tractaments, per exemple, ja passen pel filtre de panels de revisió independent per garantir el seu rigor. «La ciència funciona com aquells jocs que són com un laberint amb una bola que avança en forma d'espiral. Anem fent voltes i voltes fins a acostar-nos al nucli dur del coneixement. I ara ja crec que, després de moltes voltes, podem parlar que tenim un coneixement molt més robust», explica el viròleg.

«Aquest primer any d'investigacions científiques sobre Covid-19 ha deixat grans sorpreses, assoliments i decepcions. Però també diverses preguntes obertes», resumeix Sarukhan. Com a amarga sorpresa, comenta la científica, la prova que el virus es transmet com menys te l'esperes; a través de persones asimptomàtiques i mitjançant aerosols. Com a assoliment, les vacunes i el punt d'inflexió que marquen per a l'inici del final de la pandèmia. Com a decepció, la falta de tractaments efectius.

Amb vacunes però sense cura per a la Covid-19

Després d'un any de carrera científica sense precedents, el món ja disposa d'una desena de vacunes per intentar frenar l'expansió de la Covid-19. ¿Però com pot ser que encara no s'hagi trobat un tractament efectiu? ¿Per què no s'ha trobat una cura? «Quan em pregunten per això sempre explico un fenomen molt curiós. Quan una malaltia és més fàcil de solucionar amb una vacuna hi sol haver molt mals tractaments. Com amb els virus respiratoris. En canvi, quan és molt difícil trobar una vacuna, hi sol haver tractaments molt bons. Com en el cas de la sida. Això es deu, en part, que l'esforç econòmic es posa en un costat o en l'altre», argumenta Alcamí.

La lluita davant el coronavirus va desplegar les dues línies d'investigació. La recerca de vacunes es va enlairar ràpidament gràcies al coneixement acumulat durant dècades. El camí cap als tractaments, en canvi, es va enfocar en una recerca a la farmaciola d'antivirals existents per veure si n'hi havia algun que funcionava contra la Covid-19. «És cert que no s'ha invertit el mateix a buscar vacunes que a buscar tractaments. Però també és cert que l'estratègia de reposicionament de fàrmacs ha fracassat. Aquest coronavirus és massa diferent dels altres perquè els antivirals clàssics funcionin», sentencia el viròleg de l'ISCIII.

«Un dels grans problemes ha sigut la falta d'assajos clínics ben coordinats. S'ha perdut molt de temps i recursos en estudis petits i no controlats sobre tractaments», afegeix Sarukhan. «Ara mateix només tenim fàrmacs com la dexametasona i el remdesivir per tractar alguns grups de pacients infectats. Però els seus beneficis no són per tirar coets. Els tractaments amb transfusions de plasma semblen prometedors, però són molt cars (i de molt difícil accés) així que la gran majoria de malalts no podrà accedir-hi», comenta la immunòloga.

La bona notícia, comenta Alcamí, és que ja hi ha nous estudis en marxa per dissenyar fàrmacs contra la Covid-19 des de zero. «Aquest camí és molt més lent perquè cal passar per molts estudis de seguretat (i toxicitat) en animals abans de provar el fàrmac en pacients. Si tot va bé, en un any o any i mig hi podrien haver diversos inhibidors específics per bloquejar l'entrada del virus a les cèl·lules», pronostica el científic.

Les incògnites sobre la taula

La ciència pandèmica ha fet un salt de gegant aquest últim any. Però malgrat les 120.000 investigacions publicades fins ara, encara hi ha moltes incògnites sobre la taula. Alcamí, per exemple, apunta a les tres grans preguntes la resposta de les quals condicionarà el futur de la pandèmia. ¿Quant temps dura la resposta immune contra la Covid-19? ¿Són eficaces les vacunes davant les noves variants del virus? ¿Les vacunes només protegeixen les persones davant el contagi o també eviten la transmissió del virus?

«Entendre com funciona la immunitat davant el virus és clau per saber a què ens enfrontem», afegeix la immunòloga d’ISGlobal. «Alguns estudis sobre el SARS [un virus que va desencadenar una crisi sanitària a la Xina durant el 2002] apunten que els anticossos aguanten fins i tot 10 anys després. Amb aquest nou coronavirus podria passar el mateix, però fins que no passi el temps no podrem saber-ho amb absoluta certesa», comenta Sarukhan. Els estudis immunològics ‘més antics’ sobre Covid-19 suggereixen que els anticossos es mantenen al voltant de nou mesos.

Notícies relacionades

Així s’investiga un medicament contra la Covid-19

Així s’investiguen les noves vacunes contra la Covid-19

Però aquests no són els únics interrogants sobre la taula. Alcamí confessa que hi ha una pregunta que fa un any que li volta pel cap. «¿Per què hi ha gent que es contagia de Covid-19 i gairebe ni se n'assabenta i gent que mor d'aquesta malaltia? ¿Per què el virus discrimina tant? Encara no sabem quins són exactament els factors que determinen si una persona contrau la infecció de forma asimptomàtica o, al contrari, emmalalteix molt greument», reflexiona. Sarukhan, per la seva banda, espera que la ciència aporti aviat una solució davant l'enigma de la Covid persistent. O almenys una resposta. 

Sarukhan, a tall de colofó per a aquest balanç d'un any de ciència pandèmica, llança la següent reflexió. «La pandèmia ha obligat molts científics a 'baixar de la seva torre d'ivori' i a explicar què se sabia i què no se sabia del virus. I la gent ha vist que els científics són figures indispensables per a la societat».