Investigació en curs
Les vacunes espanyoles triomfen als laboratoris... ¿i ara què?
Tres dels projectes més avançats a Espanya han demostrat la seva seguretat i eficàcia en els laboratoris. Ara, els científics responsables d’aquests projectes demanen la col·laboració d’empreses per tirar endavant els assajos clínics en voluntaris.
Un trabajador en el laboratorio de alta seguridad en el Centro Nacional de Biotecnología /
Després de més d’un any d’intens treball i centenars de milers d’euros invertits en investigació, les tres vacunes espanyoles més avançades contra la Covid-19 presumeixen d’un èxit aclaparador als laboratoris. Les fórmules, desenvolupades per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han demostrat la seva seguretat i eficàcia en models animals. I si tot va bé, de fet, en breu podrien començar a testar-se en petits grups de voluntaris. La notícia desperta sentiments agredolços, ja que tot i que resulti esperançador que investigacions tirin endavant és gairebé inevitable traçar la comparació amb les vacunes que fa ja un any van passar per aquesta fase i que ara com ara ja s’estan administrant per tot el món. Així que, arribats a aquest punt de la història, la pregunta és: ¿què passarà amb les vacunes espanyoles?
Els investigadors Luis Enjuanes, Mariano Esteban i Vicente Larraga, responsables dels tres projectes de vacuna més avançats a Espanya, han intentat respondre a aquesta qüestió durant un col·loqui organitzat aquest dilluns per la Fundació Alternatives. ¿La seva resposta? Que el futur de les vacunes espanyoles dependrà de quant s’hi inverteixi. «Passar de les proves en animals a les fases clíniques suposa passar de centenars de milers d’euros a diversos milions. Només la primera fase de la investigació clínica pot ser uns 10 milions d’euros», ha afirmat Esteban, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i cap del Grup de Poxvirus i Vacunes. Segons ha il·lustrat el professor Emilio Bouza, de la Universitat Complutense, en les primeres fases de l’estudi clínic el seguiment d’un pacient pot oscil·lar entre 2.000 i 5.000 euros per cap. Així que això, escalat a assajos amb fins a 40.000 pacients, suposa un salt de magnitud important.
«Passar de les proves en animals a les fases clíniques suposa passar de centenars de milers d’euros a diversos milions»
Mariano Esteban
Inversió, inversió, inversió
Però no només és una qüestió de diners. També urgeix trobar empreses amb coneixement al sector, amb una gran capacitat de producció i disposades a invertir en el desenvolupament de les vacunes espanyoles. I, segons han explicat els assistents al col·loqui, a Espanya hi ha poques empreses amb aquest perfil. «Crec que hem de fugir dels localismes i buscar empreses amb més capacitat per tirar endavant aquests estudis», ha opinat Bouza, expert en el desenvolupament d’investigacions clíniques. Per ara, segons han explicat els científics presents en l’esdeveniment, gran part de les negociacions actuals s’estan realitzant amb empreses del món veterinari que treballen per reconvertir-se a la fabricació de fàrmacs humans.
Notícies relacionades«No crec que la missió d’un laboratori sigui portar un producte fins a la seva fabricació. Crec que el nostre objectiu és treballar en la qualitat, demostrar que un producte és eficaç i segur i que a partir d’allà sigui la indústria la que es faci càrrec de tirar-lo endavant», ha argumentat Enjuanes, director del laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) i líder d’un dels projectes de vacunes. Sobre aquesta qüestió, Bouza ha traçat el següent paral·lelisme: «Demanar-li un investigador que s’ocupi de tota la producció d’una vacuna és com demanar a un mecànic que ha dissenyat el prototip de carburador d’un cotxe que es faci càrrec del muntatge final del vehicle».
¿Però per què continuar invertint en aquestes vacunes si ja n’hi ha altres d’aprovades i disponibles en el mercat? Segons argumenten els responsables dels projectes espanyols, la investigació continua sent tan necessària com el primer dia. Les ‘vacunes de nova generació’, a diferència de les fórmules actuals, aspiren a tenir una eficàcia pròxima al 100% que permeti tallar d’arrel la transmissió del virus. O a ser més eficaços davant les variants emergents. O simplement a ser més barates i fàcils de produir perquè, efectivament, puguin arribar a tot el món.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
