Biden revoca els permisos de Trump per buscar petroli en un santuari de l’Àrtic

El més extens dels santuaris naturals dels Estats Units tornarà a ser vedat tancat a l’explotació d’hidrocarburs, almenys fins que torni a canviar la Casa Blanca de color polític. L’Administració de Joe Biden ha suspès aquest dimarts les licitacions concedides pel seu predecessor per extreure gas natural i petroli del Refugi Natural de Vida Silvestre de l’Àrtic, un immens paratge situat al nord d’Alaska i conegut per la seva extraordinària biodiversitat. La decisió del demòcrata deixa en suspens l’obertura del parc a la indústria petrolera, adoptada perDonald Trump en els últims mesos del seu mandat, i servirà per apaivagar algunes crítiques dels ecologistes a la seva gestió mediambiental. 

Biden està afrontant amb prudència l’objectiu d’allunyar el país dels combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic i arribar a les emissions neutres el 2050. Si bé ha reintegrat els EUA en l’Acord sobre el Clima de París i va prohibir, tot just arribar al poder, la concessió de noves llicències per extreure hidrocarburs als predis federals, tot sembla indicar que està mirant també d’acontentar alguns republicans moderats que podria necessitar políticament en el futur. El seu Departament de Justícia va defensar recentment en els tribunals l’anomenat Pojecte Willow, un pla multimilionari aprovat per Trump per extreure 100.000 barrils diaris de cru durant els pròxims 30 anys en l’extrem més septentrional d’Alaska. Una decisió que s’ha interpretat com un gest cap a Lisa Murkowski, una de les senadores rivals més proclius als pactes bipartidistes. 

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

No és l’única decisió en aquest sentit perquè també ha preservat les licitacions obertes pel seu predecessor a Wyoming, malgrat l’oposició que enfronten de diversos grups ecologistes. En el cas del refugi àrtic, que serveix de santuari per a caribús, ossos polars i altres espècies protegides, ha fet tot el contrari. La seva Administració revocarà la dotzena de llicències concedides fins ara, després que més de cinc milions d’hectàrees del parc natural sortissin a subhasta al gener. Aquella licitació va generar menys interès de l’esperat. Només es van vendre 11 licitacions, que inclouen un total de 223.000 hectàrees. La majoria sense competència i al preu de sortida de 25 dòlars per 0,4 hectàrees, fet que va fer que fossin les autoritats estatals d’Alaska les que compressin la majoria de llicències subhastades. 

Setmanes abans de la licitació els grans bancs nord-americans i canadencs van anunciar que no finançarien la prospecció d’hidrocarburs al refugi àrtic, i es van plegar així a les pressions dels pobles indígenes i les organitzacions ecologistes. Tampoc van ajudar els baixos preus del petroli i la sobreabundància de cru que impera en el mercat. La victòria en aquest cas del moviment verd no passa de ser temporal, ja que el criteri a Washington cap a la protecció mediambiental sol canviar radicalment quan els republicans arriben al poder.