Trobades les restes d’un linx ibèric que va viure fa un milió d’anys

Fa un milió d’anys, un majestuós exemplar de linx ibèric deambulava per les escarpades roques de la localitat que ara coneixem com Albanilla, a Múrcia. Però alguna cosa es va interposar en el camí del felí i, coses de la vida, l’animal va morir allà mateix. Però després d’un milió d’anys sepultat, una excavació arqueològica a la zona ha aconseguit rescatar la seva història. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) anuncia l’extraordinària troballa d’aquest exemplar suposa el registre més complet del Plistocè inferior d’aquest felí endèmic de la península Ibèrica.

D’aquest linx que fa un milió d’anys pul·lulava per la zona només s’han conservat ullals, fèmurs, tíbies, radis, cúbits, metatarsos, metacarps, falanges i vèrtebres. Tot apunta que aquestes restes òssies van pertànyer al mateix individu. «Aquesta troballa permetrà aclarir la història evolutiva d’aquesta espècie protegida», afirma Pedro Piñero, investigador postdoctoral del programa María de Maeztu a l’IPHES-CERCA, i codirector de l’excavació juntament amb Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en un comunicat de premsa remès pel seu centre de recerca.

Un centenar de restes més

Notícies relacionades

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

El linx ibèric no ha sigut l’únic protagonista d’aquesta excavació. Per a sorpresa dels investigadors, amagats sota el terra del jaciment també es van trobar restes d’un altre cànid prehistòric. La morfologia dels molars apunta que, probablement, per la zona també circulés un ancestre del licaó (gos salvatge africà) i parent de l’actual llop. «Aquest carnívor fins ara no es coneixia a Quibas, per la qual cosa la seva presència ve a engrossir la llarga llista de més de 70 espècies diferents identificades des del descobriment d’aquest jaciment el 1994», diu Piñero.

L’equip científic, a càrrec de les excavacions del jaciment des de l’any 2014, també ha trobat més d’un centenar de restes de grans vertebrats i altres tants microvertebrats. «Aquest any s’han extret més d’un centenar de restes de grans vertebrats, incloent ossos i dents ben conservats de rinoceronts, cavalls, macacos, guineus, cabres, cérvols, llebres, tortugues i aus rapinyaires. A això s’han d’afegir centenars de restes de petits vertebrats entre ells rosegadors, rèptils i amfibis i aus», afirma l’investigador.