Estudi de ‘Nature’
Només hi ha 29 planetes que, en cas de tenir vida, podrien haver detectat la nostra civilització
Una investigació de l’Institut Carl Sagan calcula que en els últims 5.000 anys el nostre planeta ha estat a la vista d’almenys 1.715 sistemes solars
Comparison of simulation of three main star forming episodes in the spiral arms with the currently observed Cepheid variables. Oldest stars (red) are 400 million years old and the youngest (blue) are 30 million years old. Top view of the Milky Way, simulations are shown in the left panel, observations in the right panel. Credit: J. Skowron / OGLE / Astronomical Observatory, University of Warsaw Milky Way Cepheids on the Milky Way map. Credit: Plot by J. Skowron / OGLE, the Milky Way panorama by Serge Brunier /
Si la nostra espècie és l’única forma de vida a l’univers, el cosmos per si mateix seria una gran pèrdua d’espai. Aquesta és la premissa que l’astrofísic Carl Sagan, icona d’una generació enamorada de les estrelles, utilitzava per reflexionar sobre la incansable recerca de la vida més enllà de la Terra. Amb la mirada posada al cel, de fet, fa mil·lennis que l’espècie humana es pregunta si està sola o si, al contrari, existeix algú (o alguna cosa) que es planteja aquestes mateixes preguntes des de l’altra punta de la galàxia. En el fons, la pregunta. No preguntem si existeix, o no, vida més enllà de la Terra. Preguntem si, en cas que existeixi, aquestes formes de vida s’han adonat de la nostra presència.
Els astrofísics Lisa Kaltenegger i Jackie Faherty, de l’Institut Carl Sagan, han intentat respondre a aquesta qüestió a través d’una meticulosa anàlisi del nostre veïnat estel·lar. Segons argumenten aquests científics en un article publicat aquest dimecres a la revista ‘Nature’, només hi ha 1.715 sistemes solars que, en cas de tenir vida, podrien haver detectat la nostra civilització. I només hi ha 29 planetes que, en cas d’allotjar una forma de vida semblant a la nostra, han estat en disposició de veure els vaivens de la humanitat en els últims 5.000 anys. I només hi ha 75 sistemes estel·lars que, en cas de tenir prou tecnologia, podrien haver detectat les ones de ràdio que la nostra espècie va començar a emetre fa més o menys un segle. Una altra cosa és que, efectivament, hi hagi algú per ocupar-se’n.
La investigació pren com a referència les dades recollides per la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), que ha aconseguit dibuixar el mapa més extens i detallat fins ara de les estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, i més enllà. Gràcies a aquest catàleg estel·lar, els investigadors van identificar 2.304 estrelles que, en algun moment des que va començar l’aventura dels ‘sapiens’ al planeta fins ara, han tingut la Terra en el seu punt de mira. Des que va començar l’Antropocè (moment en què la nostra espècie va començar a deixar empremta en el planeta, i en el clima, amb l’arrencada de la revolució industrial), hem estat a la vista de 1.424 sistemes solars. I en els pròxims 5.000, a més, hi haurà uns 319 sistemes estel·lars més que estaran en la posició adequada per entreveure el trànsit del nostre planeta davant del Sol.
Ara bé. Darrere d’aquests càlculs hi ha una incògnita comuna. I no, no és si hi ha o no vida extraterrestre. Sinó si aquesta civilització té les eines tecnològiques i la voluntat de buscar vida més enllà dels seus propis confins. Els càlculs publicats a ‘Nature’, de fet, parteixen de la premissa que «estrelles passades, presents i futures poden veure la Terra com un exoplaneta en trànsit». Això implica que, en cas que existissin formes de vida, haurien d’haver arribat a les mateixes conclusions que la nostra espècie. És a dir, que es pot detectar l’existència d’un planeta a partir de les variacions de la brillantor de la seva estrella. I que a partir d’aquí hagin tingut l’astúcia de desplegar coneixements d’astrofísica i astrobiologia per detectar la nostra empremta en el planeta.
El primer missatge extraterrestre
Notícies relacionadesAquest estudi no és el primer, ni segurament serà l’últim, que intenta endinsar-se en el fascinant debat de l’existència de vida extraterrestre. El 1961, l’astrònom nord-americà Frank Drake, president de l’institut SETI, va plasmar aquest debat en una cèlebre equació. El científic va estimar que si tenim en compte el ritme de formació d’estrelles, la fracció d’astres amb planeta, els mons situats a la zona habitable de la seva estrella, el percentatge de planetes que podrien haver desenvolupat vida intel·ligent, el nombre de possibles civilitzacions que podrien haver desenvolupat una tecnologia suficient per comunicar-se amb l’univers i l’existència total d’aquesta forma de vida... el còmput total és ínfim. L’equació de Drake, de fet, estima que tan sols hi ha 10 possibles civilitzacions que podríem (o podrien) detectar vida més enllà dels seus confins.
En cas que hi hagi vida intel·ligent als planetes del nostre voltant, pot ser que s’adonin de la nostra existència gràcies als missatges que hem enviat al cosmos. El primer, llançat el 2 de març del 1972 des de Cap Canaveral a bord de la missió Pioneer 10, ja ha recorregut milers de milions de quilòmetres direcció Júpiter. La sonda viatja amb el missatge ideat per Carl Sagan i Frank Drake inscrit en una placa daurada. La làmina mostra la imatge d’un home i una dona, un mapa per trobar la terra dins del sistema solar i un esquema representant una molècula d’hidrogen, l’element més comú de l’univers. Aquest missatge es va dissenyar per intentar mostrar el caràcter benèvol i col·laboratiu de la nostra espècie. La pregunta és: ¿El deu haver llegit algú ja?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
