¿Primera obra d’art?
La ‘brotxada’ més antiga de la humanitat va ser pintada a Màlaga fa 65.000 anys
L’anàlisi d’unes marques vermelloses trobades a la cova d’Ardales, a Andalusia, confirma que es tracta de la pintura humana més antiga trobada fins ara
L’estudi, liderat per la Universitat de Barcelona, suggereix que aquestes línies van ser obra de poblacions neandertals
En un recòndit racó del municipi malagueny d’Ardales, una espectacular gruta subterrània ha protagonitzat un dels debats més apassionants de la història de l’art. En unes sales més aviat protegides de la cova de la Doña Trinidad, unes cridaneres marques vermelles adornen les imponents estalagmites que baixen del sostre. ¿Però són aquestes línies vermelloses fruit de processos naturals o han sigut creades per algú? Un nou estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) conclou que aquestes empremtes, datades entorn dels 65.000 anys, són «sense cap dubte» obra d’una activitat humana. Això suposaria, doncs, que estem davant la pintura humana més antiga trobada fins ara. Les ‘brotxades’ més antigues de la nostra espècie.
Una anàlisi del pigment vermellós trobat a la superfície rocosa confirma que aquestes línies van ser creades amb un pigment mineral d’ocre. És a dir, d’una primitiva barreja de pintura obtinguda, probablement, a partir de materials recollits als voltants de la cova andalusa. «Això implicaria que els autors d’aquestes taques vermelles van haver de buscar, seleccionar, recollir i transportar les matèries primeres que posteriorment s’utilitzarien a la cavitat», apunta Àfrica Pitarch, investigadora principal d’aquest treball, publicat aquest mateix dilluns a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS).
L’estudi d’aquestes pintures també apunta que, tenint en compte la seva edat, aquestes línies van ser obra de les poblacions neandertals que en aquell temps deambulaven per la zona. De fet, les anàlisis mostren que aquestes marques van ser pintades en dues etapes; unes fa 65.500 anys i unes altres entre 45.300 i 48.700 anys, per tant, sembla que aquesta ‘tradició pictòrica’ va passar de generació en generació. Si la datació es confirma, això suposaria que les primeres pintures humanes es van forjar un 20.000 anys abans que els ‘sapiens’ moderns arribessin al continent europeu.
¿L’obra d’art més antiga de la humanitat?
La confirmació que les marques vermelloses trobades a la cova d’Ardales són obra d’una mà humana obre una nova pregunta. ¿Podem definir aquestes brotxades com la primera obra d’art de la humanitat? La resposta, lluny de ser senzilla, apel·la a un debat molt més espinós del que podria semblar. El debat sobre què és art i què no també té molt a veure amb com es descriu el seu origen, la seva intencionalitat i la seva funció. Així que, depenent de com es defineixi cada una d’aquestes qüestions, aquestes ‘brotxades’ prehistòriques podrien considerar-se (o no) com una mostra d’art rupestre.
Segons apunten els investigadors encarregats de l’estudi d’aquestes marques, «pintar estalagmites no es pot considerar art en un sentit estricte, sinó que, més aviat, seria el resultat de comportaments gràfics amb l’objectiu de perpetuar el significat simbòlic d’un espai». Els experts, de fet, consideren que aquestes marques podrien interpretar-se com l’inici d’un llarg i complex procés de construcció d’una cultura simbòlica. O com el germen de l’art, segons es miri.
El paleoantropòleg João Zilhão, investigador ICREA i supervisor d’aquest estudi, explica que el fet que els neandertals es dediquessin a decorar les estalagmites amb pintura vermella suggereix que aquestes poblacions «buscaven remarcar i perpetuar la importància d’aquest emplaçament a través de narracions transmeses entre generacions». Aquesta pràctica també mostraria la voluntat dels neandertals d’«enfortir la cohesió entre els membres del grup i el seu vincle amb el territori», argumenta el científic en una nota de premsa remesa per la Universitat de Barcelona.
¿Llavors, què sabem de l’obra d’art més antiga de la humanitat? En aquests moments, per parlar amb total seguretat d’una obra d’art rupestre fa falta fer un petit salt en el temps. Si el que busquem són les representacions rupestres més antigues trobades fins ara, la resposta podria estar en la mà pintada a la cova de Càceres de Maltravieso o en el conjunt de línies descobert a la gruta càntabra de La Pasiega, totes dues d’uns 64.800 anys i situades a Espanya. Si, en canvi, parlem d’art figuratiu, l’exemple més antic identificat fins ara és el senglar gegant de 45.500 anys trobat a l’illa de Cèlebes, a Indonèsia. Aquesta cronologia podria canviar radicalment quan es realitzi una nova descoberta.
