Més gran del que pensàvem

Descobertes noves dades sobre la composició del nucli de Saturn

  • Les oscil·lacions a l’interior del planteja gasós fa que es mogui lleugerament, fet que provoca ones als anells

  •  Les troballes ofereixen la millor evidència fins al moment del nucli difús de Saturn

saturn

saturn

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Jim Fuller i Christopher Mankovich, dos astrònoms de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), han fet un estudi sobre els anells de Saturn que ha descobert noves dades sobre el nucli del planeta. Per a l’estudi, publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, han utilitzat dades capturades per la missió Cassini de la NASA, una nau espacial que va orbitar el planeta durant 13 anys. 

Les troballes han demostrat que el nucli del planeta no és una bola de roca dura, com havien determinat algunes teories anteriors, sinó una barreja difusa de gel, roca i fluids metàl·lics, que els científics anomenen nucli «difús». A més, també ha revelat que el nucli s’estén al llarg del 60% del diàmetre del planeta, cosa que el fa substancialment més gran del que han dit anteriorment els científics. 

Per a la investigació van utilitzar els anells com a sismògraf per mesurar les oscil·lacions del nucli del planeta. Aquesta idea ja va sorgir per primera vegada en estudis a principis de la dècada de 1990 realitzats per Mark Marley i Carolyn Porco, que més tard es va convertir en el líder de l’equip d’imatges de Cassini. En aquesta ocasió, Jim Fuller, el coautor de l’estudi i professor d’astrofísica, ha assegurat que «és la primera vegada que s’ha pogut sondejar sísmicament l’estructura d’un planeta gegant gasós, i els resultats van ser bastant sorprenents». Les troballes ofereixen la millor evidència fins al moment del nucli difús de Saturn i s’alineen amb l’evidència recent de la missió Juno de la NASA, que indica que Júpiter també pot tenir un nucli diluït similar.

L’estudi, publicat a la revista Nature Astronomy, ha ofert la millor evidència fins al moment del nucli difús de Saturn, que s’alinea amb l’evidència recent de la missió Juno de la NASA, que indica que el gegant gasós Júpiter també pot tenir un nucli diluït similar. Christopher Mankovich, autor principal de l’estudi, ha explicat que «els nuclis borrosos són com un iode» i que l’«hidrogen i l’heli del planeta es barregen gradualment amb més i més gel i roques a mesura que avança cap al centre del planeta». A més, ha assenyalat que el planeta «sempre està tremolant, però és subtil». Tot i així, els investigadors han apuntat que les ones gravitacionals han indicat que l’interior de Saturn està compost de capes estables

Els resultats també han indicat que el nucli de Saturn és 55 vegades més massiu que la Terra sencera, ja que 17 masses terrestres són gel i roca i la resta un fluid d’hidrogen i heli.

Notícies relacionades

Pot generar nous estudis

Les troballes de l’estudi plantegen desafiaments per als models actuals de formació de gegants gasosos, que afirmen que els nuclis rocosos es formen primer i després atrauen gas. Però si els nuclis dels planetes són difusos, com indica l’estudi, els planetes podrien incorporar gas abans en el procés de creació.