Sis mesos del ‘Perseverance’ a Mart: un camí de grans èxits i un fracàs

Aquell dia, segons relata l’enginyera Louise Jandura, als quarters generals del Jet Propulsion Laboratory de la NASA es respirava molta emoció i nervis. Tot estava preparat per assistir a la primera recollida de mostres de la missió; un pas clau per descobrir si hi ha (o hi va haver) vida microbiana a Mart. L’operació havia sigut orquestrada fins al més mínim detall per un centenar de científics i enginyers. L’equip sencer es va reunir (virtualment) de matinada per esperar junts el resultat de l’extracció. Les primeres dades van arribar a les dues de la nit i en aquestes s’intuïa que, almenys sobre el paper, tot s’havia executat correctament. I això es va celebrar com una veritable victòria.

Sis hores més tard, després d’un grapat d’hores de tens descans, l’equip científic de la missió va tornar a reunir-se per rebre la següent gran entrega de dades. I va ser allà quan van arribar les males notícies. El robot havia aconseguit trepar la superfície marciana amb èxit i els mecanismes per a la recol·lecció de mostres havien funcionat amb normalitat; però el procés no havia aconseguit recollir cap mostra. Les dades mostraven que el tub estava segellat però completament buit. La primera recol·lecció de pedres del ‘Perseverance’ havia fallat estrepitosament.

La primera hipòtesi és que la fallada es podria deure a la mateixa composició del terra marcià. Les dades recollides pels instruments científics apunten que, probablement, les roques trepades no eren prou robustes per trencar-se en ‘pedretes’ i van acabar desintegrant-se en forma de pols. «El ‘hardware’ va funcionar com es va ordenar, però la roca no va cooperar aquesta vegada», escriu Jandura, enginyeriaen cap d’aquesta part de la missió. «Això em recorda, una vegada més, la naturalesa de l’exploració. Un resultat específic mai està garantit, no importa quant es prepari. I malgrat el mal resultat, això també ha servit perquè la ciència i l’enginyeria progressin», reflexiona.

Canvi de rumb de la missió

El ‘primer fracàs’ de ‘Perseverance’ ha obligat a redibuixar tot el rumb de la missió. L’equip científic ha decidit enviar el tot terreny marcià al punt més allunyat del seu recorregut. «Al sud de la regió de Seitah és probable que trobem roques sedimentàries que podrien encaixar més amb les proves que realitzem a la Terra», expliquen els responsables de la missió. Ara mateix, després del primer intent fallit, el robot ’només’ disposa de 42 tubs de titani més per recollir mostres de la superfície de Mart. Per ara està previst que el segon intent es realitzi a principis de setembre.

Aquesta mateixa setmana, l’‘Ingenuity’ realitzarà el seu dotzè vol per sobrevolar el sud de Sitah i preparar el camí del ‘Perseverance’. Segons explica Teddy Tzanetos, enginyer en cap a càrrec de l’’Ingenuity’, l’helicòpter ascendirà a una altitud de 10 metres i volarà d’est a nord-oest durant 235 metres més. El seu vol amb prou feines durarà uns minuts, però d’això depenen els futurs passos del tot terreny marcià. «Aquest vol serà ambiciós. Volar sobre Sitah comporta un risc considerable a causa de la complicació del terreny. Acceptem aquests riscos perquè la recompensa és alta. Saber que tenim l’oportunitat d’ajudar l’equip del ‘Perseverance’ amb la planificació científica de la missió és tota la motivació que necessitem», explica.

L’objectiu final és que el ‘Perseverance’ recuperi tantes mostres com sigui possible de diferents punts de l’hostil terra marcià perquè, en un futur, una altra missió les reculli i les enviï rumb al nostre planeta. L’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA planegen llançar el projecte ‘Mars Sample Return’ durant la pròxima dècada. Si tot funciona segons el previst, aquesta ambiciosa missió podria ser la primera a portar material d’un altre planeta de tornada a la Terra. I això, al seu torn, podria significar un abans i un després en la recerca de vida extraterrestre. O almenys en la nostra comprensió del planeta vermell.

Una aventura marciana (vista des de Barcelona)

Tot i que sis mesos puguin semblar una eternitat, més si coincideixen amb una pandèmia de Covid-19 que afecta gairebé tots els terrícoles, l’aventura del ‘Perseverance’ a Mart acaba de començar. En aquest temps, el tot terreny espacial ha recorregut 1,93 quilòmetres sobre la superfície marciana. Perquè ens fem una idea del recorregut, si el robot hagués aterrat al centre de plaça de Catalunya (a Barcelona) s’hauria passat setmanes explorant els carrerons del Gòtic, inclosa la plaça Reial, i ara mateix hauria arribat a les portes del Museu de Cera. A dos passos de l’estàtua de Colom i a un llançament de pedra del mar.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

En altres ‘cròniques extraterrestres’ d’aquest diari, l’equip d’infografia d’EL PERIÓDICO també va aterrar altres emblemàtiques missions sobre el mapa de Barcelona. Així que, perquè ens fem una idea del recorregut del ‘Perseverance’, recordem que el seu predecessor, ‘Opportunity’, va tardar gairebé 15 anys a recórrer 45 quilòmetres: l’equivalent d’aterrar a la plaça de Catalunya i viatjar fins a Granollers. I Neil Armstrong, el primer ésser humà a trepitjar la Lluna, tot just va recórrer 50 metres des de l’Eagle: com anar des del centre d’aquesta cèntrica plaça barcelonina fins a la font que està entre El Corte Inglés i Portal de l’Àngel. Posats en perspectiva, doncs, els primers passos del ‘Perseverance’ a Mart no pinten per a gens malament.

La NASA ha habilitat dos recursos per poder seguir ‘en directe’ el recorregut d’aquesta missió. El primer permet conèixer el camí tant del ‘Perseverance’ com de l’’Ingenuity’ sobre la superfície de Mart i situar en el temps cada un dels seus passos. El segon recurs és un mapa interactiu que situa totes les missions actives sobre la superfície de Mart, des dels vehicles d’exploració espacial fins als satèl·lits en òrbita. Així mateix, així que avança la missió també s’enriqueix la base de dades del projecte marcià. Fins ara, el setè habitant robòtic de Mart ja ha enviat gairebé 125.000 imatges i desenes de vídeos i àudios captats directament des del planeta vermell.