La COP26 afronta la seva setmana decisiva a la recerca d’un ambiciós consens

Després d’una setmana de prometedors anuncis contra el carbó, el metà i la desforestació, la COP26 arriba a l’equador i afronta en la seva recta final el repte de consensuar un pla que acceleri la lluita contra el canvi climàtic i ofereixi finançament sostenible als països en vies de desenvolupament.

La majoria d’observadors coincideixen que els compromisos difosos pels Governs des de l’inici de la cimera del clima de l’ONU el 31 d’octubre a Glasgow (Escòcia) «són un pas endavant», tot i que «tot depèn que s’apliquin aviat i bé», diu a Efe Nick Mabey, del prestigiós centre d’estudis E3G.

Oenagés com Greenpeace reconeixen que hi ha hagut avenços, però adverteixen que moltes de les iniciatives «són voluntàries» i de vegades «la lletra petita inclou llacunes», així que l’èxit raurà en la seva execució.

«En conjunt, el fet que ara tinguem un 90% de l’economia mundial compromesa a assolir un zero net d’emissions de carboni i que, si els països compleixen els seus compromisos, podem limitar l’escalfament global a 1,8 graus aquest segle [segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia, AIE] significa que els polítics s’han adonat de la magnitud del problema i hi estan oferint solucions», afirma Mabey.

Segons dades de les Nacions Unides, si es compleixen les mesures anunciades fins ara, comportarien una reducció de 9 gigatones de CO₂, davant el total de 22 que s’han d’eliminar abans del 2030 per aconseguir limitar l’escalfament del planeta aquest segle a 1,5 graus, tal com recull l’Acord de París.

Per mantenir viable aquesta meta, els estats han d’acordar al final de la COP26, el 12 de novembre, un mecanisme per esperonar la retallada d’emanacions, amb ajudes per a aquells territoris més pobres que, sense fomentar-les, en pateixen conseqüències.

Ofensiva contra el carbó

Una de les millores concretes de la cimera ha sigut el primer anunci que va fer l’Índia, un dels països més contaminants, sobre quan preveu assolir les zero emissions netes, el 2070 (davant l’objectiu general del 2050), i que triplicarà les seves fonts d’energia renovable de cara al 2030.

Analistes com Ed King valoren també els tres compromisos multilaterals adquirits per anar abandonant la generació d’electricitat amb hidrocarburs, responsable del 25% de les emissions de CO₂.

Destaca l’acord rubricat per una vintena de països, com els Estats Units, Costa Rica i el Regne Unit, per posar fi al finançament dels combustibles fòssils a l’estranger el 2022, cosa que alliberarà uns 18.000 milions de dòlars (15.700 milions d’euros) per a renovables.

Tot i que la Xina –el seu líder, Xi Jinping, és el gran absent d’aquesta cimera– no va firmar aquest pacte (tampoc ho van fer el Japó, Rússia i Austràlia), prèviament s’havia compromès a no invertir més en plantes de carbó fora de les seves fronteres i a assolir el zero net d’emissions abans del 2060.

D’altra banda, 23 països s’han compromès per primera vegada a no construir noves centrals elèctriques de carbó, cosa que eleva aquest bloc fins a un total de 42 estats.

Tot i que no hi ha els EUA, l’Índia ni la Xina, sí que hi figuren Indonèsia, Vietnam, Corea del Sud, Espanya i Polònia, responsable, aquest últim, del 96% de la hulla extreta a la Unió Europea el 2020 i el 43% del total del consum de carbó al bloc comunitari. Malgrat tot, Polònia no planeja deixar la hulla fins al 2049, un horitzó més llunyà del desitjat.

Mabey considera que l’absència dels Estats Units en aquest pacte, motivada per qüestions de política nacional, tot i que «visualment no queda bé» té conseqüències significatives, ja que el país amb prou feines té centrals de carbó.

En un tercer anunci, 28 governs es van afegir al grup d’estats compromesos amb l’eliminació gradual del carbó del seu «mix energètic», cosa que eleva el seu total a 165.

Metà i desforestació

Un altre avenç aquesta setmana ha sigut una aliança de més de cent països per reduir aquesta dècada un 30% les emissions de metà, tot i que amb l’absència de la Xina, l’Índia i Rússia.

La COP26 es va apuntar dimarts el seu primer triomf a l’anunciar un acord entre 110 països, entre els quals el Brasil i Colòmbia, per aturar la desforestació el 2030, el que permetria millorar l’efectivitat dels boscos com a embornals de carboni en la lluita contra el canvi climàtic.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

I aquest dissabte, 45 estats es van comprometre a avançar cap a una agricultura més natural i sostenible, cosa que tindrà especial impacte a Llatinoamèrica, l’Àfrica i Àsia.

De cara a la setmana vinent, el president de la COP26, l’exministre britànic Alok Sharma, ha indicat que la prioritat serà acordar contribucions dels països rics als pobres perquè puguin adaptar-se al canvi climàtic, més enllà dels 100.000 milions de dòlars (86.500 milions d’euros) anuals acordats el 2009 i que s’aplicaran el 2022. També està pendent desenvolupar la normativa per a la plena aplicació de l’Acord de París.