Covid-19, sida i sense vacunes: així ha sigut la tempesta perfecta perquè òmicron broti a l’Àfrica

La primera clau per entendre el perquè d’òmicron és veure que aquesta variant ha sorgit d’un món profundament dividit per la bretxa de vacunes contra la Covid-19. Mentre Europa ja s’acosta al 70% de la població vacunada contra el coronavirus i els Vint-i-set ja treballen per aplicar les dosis de reforç, a l’Àfrica s’estima que de mitjana només el 7% dels ciutadans ha rebut una pauta completa contra aquesta malaltia. En països com la República Democràtica del Congo, el Txad o Guinea Bissau el percentatge de vacunats no arriba ni a l’1%. A Botswana, on es van detectar els primers casos d’aquesta variant, la població amb dosi completa amb prou feines arriba al 20%. I a Sud-àfrica, on s’ha registrat l’explosió més gran de casos d’aquest llinatge, el percentatge d’immunitzats no passa del 24%.

Mentre la falta de vacunes contra el coronavirus ha donat ales al virus per continuar expandint-se, la pandèmia de Covid-19 ha continuat avançant en un continent afectat per múltiples crisis sanitàries. De fet, una de les principals hipòtesis sobre l’origen d’aquesta variant és que, veient la constel·lació de mutacions que acumula, és possible que s’originés en un pacient immunodeprimit exposat a una Covid persistent. Probablement en una persona amb sida o el VIH no tractat o no diagnosticat. «És una hipòtesi plausible perquè aquest tipus de situacions són el caldo de cultiu perfecte perquè el virus desenvolupi un gran nombre de mutacions», explica l’immunòleg Julià Blanco, de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa.

En països com Botswana, Sud-àfrica o Zimbawe s’estima que almenys el 10% de la població està infectada del VIH. Segons recull un informe del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH i sida (UNAIDS), més enllà d’aquestes xifres preocupa que el 40% de les infeccions no s’estan detectant, i preocupa, encara més, que un gran percentatge dels diagnosticats no té accés a medicaments antiretrovirals. Des de la plataforma ‘Salut per Dret’ també apunten que la pandèmia ha reduït almenys un 22% les proves de diagnòstic del VIH. L’últim any es calcula que ha disminuït un 11% el nombre de persones que van tenir accés a programes de prevenció i ha descendit un 4,5% el nombre de mares sota tractament per prevenir la transmissió del VIH als seus nadons.

«Òmicron no només ha demostrat el problema que suposa la falta d’accés a les vacunes contra la Covid-19; ha mostrat que estem davant una crisi molt més estructural. La bretxa de vacunes contra el coronavirus és un reflex del que passa des de fa dècades amb altres malalties i que, desgraciadament, no s’arregla posant-hi pedaços», comenta Blanco. Segons explica el científic, la falta estructural de recursos que impedeix que les injeccions contra la Covid-19 puguin arribar a tota la població africana és la mateixa que, a la llarga, també dificulta l’accés a la sanitat i exclou milers de pacients d’un diagnòstic o un tractament adequat. Per això, com sostenen els experts, aquesta superposició de crisis s’ha convertit en el caldo de cultiu perfecte perquè brotés un nou llinatge del coronavirus.

Vacunació global

«L’aparició d’aquesta nova variant demostra, una vegada més, que es necessita una acció definida global per portar vacunes a tot el món», recalca Rafael Vilasanjuan, membre del consell de direcció de l’Aliança Global per a la Vacunació (GAVI). Segons explica l’expert, aquest canvi de paradigma passaria per «racionalitzar l’estratègia de vacunació i entendre que és millor entregar primeres dosis a l’Àfrica que terceres aquí». Fins ara, explica Vilasanjuan, els països del sud global només han rebut 550 milions de dosis dels 2.000 milions de vials promesos pels estats rics. En teoria, per a aquestes dates tots els països del món ja haurien de tenir almenys el 20% de la seva població vacunada. Però, tal com mostren els registres, només el 5,8% de les persones a les regions de baixos ingressos ha rebut almenys una dosi contra la Covid-19.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Segons explica Vilasanjuan, l’Àfrica està rebent un ‘mosaic de donacions de vacunes’ que, lluny d’ajudar, complica encara més les tasques sanitàries. Primer, perquè és complicat traçar un pla d’immunització si, més enllà d’aquests lots, no s’aconsegueix un flux constant de vials. I segon, perquè una part de la població rep amb molt recel el fet de rebre «vacunes sobrants» dels països rics. «La bretxa de vacunes no se soluciona amb promeses i bones paraules. Necessitem un compromís ferm perquè les vacunes arribin a tot el món», comenta l’expert. «Si s’arribés a un acord global, en sis mesos podríem arribar a vacunar el 70% de la població global i, llavors sí, podríem dir que la pandèmia està més sota control», afegeix.

Parlant sobre el futur de la pandèmia, Vilasanjuan apunta a la importància de situar aquests debats com una prioritat per a tot el món: «El concepte de salut pública és ara mateix el concepte més important per garantir la seguretat global. El futur de la humanitat depèn més de com fem front a la pandèmia de Covid-19 a l’Àfrica que de qualsevol campanya militar que es realitzi pel globus. Si no hi ha salut global no hi ha seguretat», conclou l’expert.