¿Quant dura la protecció de les vacunes contra la covid-19?

Segons explica l’immunòleg Julià Blanco, d’IrsiCaixa, abans de parlar quant dura la immunitat davant la covid-19 cal explicar les diferències entre infeccions i vacunes. Els estudis realitzats fins ara apunten que les persones que han passat la covid-19 produeixen, en general, un bon nivell d’anticossos. Al cap de tres mesos, aquests llindars tenen una petita caiguda i després s’estabilitzen. Tot apunta que al cap d’un any la protecció es manté estable. En les persones vacunades, en canvi, els anticossos es comencen a produir després de la primera dosi, arriben al seu pic després de la segona punxada i després van baixant progressivament durant uns sis mesos. La protecció brindada per aquests fàrmacs, doncs, sembla generar una resposta immune més potent però menys estable.

«No totes les persones responen igual. Hi ha molts factors que influeixen en la producció d’anticossos», matisa la immunòloga Gemma Moncunill, de l’institut Isglobal. Les persones grans, per exemple, produeixen menys quantitat d’anticossos que les joves. «Però la quantitat dels anticossos no ho és tot. També cal fixar-se en la qualitat de les defenses i, sobretot, en la memòria immunològica», recalca la científica. 

Tant les persones que han passat la malaltia com les que han rebut una vacuna arriben, eventualment, a un punt en el qual sembla que els anticossos contra la covid-19 pràcticament han desaparegut (o estan en mínims). Llavors, explica Moncunill, la clau està a mirar què passa amb la ‘segona línia de defensa’ del nostre sistema immune: la memòria cel·lular. De fet, segons explica la investigadora, la presència de limfòcits T i de cèl·lules B és un indicador que el nostre sistema immune recorda com fer front al virus. I això, al seu torn, suggereix que el nostre cos ha memoritzat unes instruccions per combatre el virus que podrien durar anys (tot i que no està clar exactament quants). 

Tot apunta que, així que baixen els nivells d’anticossos, també disminueix l’efectivitat de les vacunes per esquivar les infeccions simptomàtiques. Això, a la pràctica, significa que mesos després de les punxades augmenta el risc d’infectar-se de coronavirus. Això sí. Segons apunten els estudis realitzats fins ara, fins i tot en cas de contagiar-se, les persones vacunades estan molt més protegides davant la malaltia greu (i a la mort) per covid-19. Per això la insistència dels experts d’accelerar la campanya de vacunació a tot el món. 

L’entrega de terceres dosis contra la covid-19 podria tenir beneficis tant individuals com col·lectius. Segons explica Moncunill, entregar una punxada de reforç a població gran brindaria més protecció a un grup que, per si mateix, pateix més comorbiditats i que en cas d’emmalaltir té més probabilitats de desenvolupar una forma greu de la malaltia.

Des d’un punt de vista col·lectiu, Blanco també destaca que les dosis de reforç podrien ajudar a reduir la transmissió del virus, el nombre de casos i, en conseqüència, el nombre de persones que necessiten atenció mèdica o hospitalització. «Aquesta estratègia només funcionaria a mitjà termini. En moments com ara, quan els casos estan desbocats, l’única manera de frenar el virus és aplicar un altre tipus de mesures», recalca l’expert. 

Totes les vacunes disponibles al mercat han demostrat generar uns elevats nivells d’anticossos contra la covid-19. Segons explica Moncunill, les vacunes d’ARNm, com Pfizer i Moderna, generen més anticossos que les fórmules d’adenovirus, com AstraZeneca i Janssen. De cara a l’entrega de terceres dosis, Blanco cita un recent estudi que apunta que la barreja de vacunes genera una immunitat més resistent i duradora. La millor combinació, destaca l’anàlisi, és la de Moderna i AstraZeneca. «La quantitat d’anticossos és cinquanta vegades més gran en pacients amb dues dosis d’AstraZeneca i reforç de Moderna», comenta el científic.

Aquesta és una de les preguntes que, segons apunten els experts, podria marcar el futur de la pandèmia. La resposta ràpida és que, ara com ara, encara no està del tot clar. Blanco cita una recent investigació publicada sobre el tema i explica que, segons suggereixen estudis de laboratori, «òmicron és entre 20 i 40 vegades més resistent als anticossos que les variants anteriors». Això, diu el científic, augmentaria considerablement el risc de reinfecció (sobretot en un moment on els contagis tornen a estar desbocats).

«La bona notícia és que, pel que sembla, el sistema immunitari continua controlant la infecció greu així que, tot i que augmenti el risc de reinfecció, les persones que ja han desenvolupat anticossos contra el virus tenen menys probabilitats d’emmalaltir», comenta Blanco.