Pròxima missió
La polèmica història rere el nom del telescopi ‘James Webb’
La missió ha sigut batejada en honor a un administrador de la NASA que, en la dècada dels 60, va liderar l’etapa daurada de l’agència
També era l’home que manava en l’etapa en què es va perseguir i va expulsar persones LGBTI+
El telescopi espacial més potent construït fins ara, i la mirada del qual podria revolucionar la nostra comprensió de l’univers, portarà al firmament el nom de James Webb; administrador de la NASA durant l’arrencada de la primera carrera espacial, un dels supervisors del programa lunar ‘Apolo’ i l’home que estava a càrrec de l’agència durant les dècades en les quals, per ordre estatal, es va perseguir i va expulsar persones LGBTI+ de la institució. Aquesta és la fosca ombra que s’amaga darrere del nom de James Webb i la raó per la qual, des de fa mesos, científics de tot el món han reclamat un canvi de nom de la missió. «És lamentable que aquesta missió porti el nom d’un home el llegat del qual en el millor dels casos és complicat i en el pitjor reflecteix la complicitat amb una política homòfoba», argumenta un article de la revista ‘Scientific American’.
La història d’aquest telescopi arrenca a finals dels anys 80; just després del llançament del seu predecessor, el ja famós ‘Hubble’. El projecte es va enlairar amb l’ambiciós objectiu de construir una eina de nova generació per observar l’univers i, just per això, en els seus primers anys de vida, la missió va ser batejada amb el nom de Next Generation Space Telescope (NGST). No va ser fins al 2002 que, a petició de la NASA, l’instrument va prendre el nom de James Webb. «Webb creia que la carrera espacial havia d’aconseguir un equilibri entre els vols espacials tripulats i la ciència, perquè només així s’aconseguiria enfortir tant el coneixement com la indústria aeroespacial», va argumentar l’agència espacial nord-americana després d’anunciar el canvi de nom d’aquesta històrica missió.
El primer canvi de nom del telescopi va ser rebut amb cert estupor per la comunitat científica. Al cap i a la fi, semblava estrany batejar una missió tan gran amb el nom d’un administrador, un funcionari, quan històricament les grans missions d’observació de l’univers sempre havien sigut nomenades en honor a reconeguts astrònoms. El telescopi ‘Hubble’, sense anar més lluny, és un homenatge al cosmòleg nord-americà Edwin Hubble, el treball del qual va canviar la nostra comprensió de l’univers. El nom de James Webb, mort el 1992, semblava desentonar des d’un principi. Tot i així la proposta va defugir tot conat de polèmica i es va mantenir intacta malgrat les crítiques. Uns anys més tard, la publicació d’un llibre d’història va encendre l’espurna de la discòrdia.
La purga lavanda
La purga lavandaEra l’any 2004. L’historiador David K. Johnson acabava de publicar ‘The Lavender Scare’, un llibre sobre la ‘caça de bruixes’ impulsada durant l’era McCarthy, i durant tota la Guerra Freda, per perseguir i expulsar les persones LGBTI+ de les administracions públiques. La investigació presentava proves que Webb, fins i tot abans d’entrar a la NASA, va estar involucrat en les discussions del Senat que van desencadenar aquesta persecució. Era a les reunions on es van dissenyar els detalls d’aquestes polítiques homòfobes. I, més endavant, també era l’home a càrrec de l’agència espacial nord-americana durant les dècades en què es van aplicar «purgues d’homosexuals que van acabar amb carreres prometedores, van arruïnar vides i van portar molts al suïcidi», esgrimeix Johnson en la seva investigació. Després de la publicació d’aquestes dades, la polèmica ja estava servida.
El debat sobre el nom del telescopi, i sobre el llegat de Webb, es va mantenir durant anys dins de l’acadèmia. Era un d’aquests temes incòmodes que es discuteixen a porta tancada. Però el 2016, quan semblava que la missió tan sols tardaria uns anys a enlairar-se, la polèmica va saltar a l’àgora pública i la discussió va tornar a encendre’s. El debat es va polaritzar entre els qui defensaven la figura de James Webb, i argumentaven que a tot estirar se’l podia acusar de còmplice, i els que retreien nomenar una missió tan transcendental amb el nom d’algú que arrossega una ombra homòfoba. Sobretot tenint en compte que, fins i tot avui, «molts científics LGBTI+ continuen sense sentir-se segurs en el seu lloc de treball».
Polèmica resolució
La polèmica de James Webb ha arribat al seu cim aquest any. Tan sols uns mesos abans del llançament, les revistes ‘Scientific American’ i ‘Nature’ van publicar diversos articles demanant un canvi de nom de la missió. Més de 1.700 científics de l’univers de l’astrofísica van firmar una carta a favor de la proposta. La NASA, per la seva banda, va obrir una investigació per aclarir la història de Webb i plantejar un eventual canvi de nom. Després de mesos d’indagacions, i en vigílies de l’enlairament oficial de la missió, l’agència va anunciar que no canviaria el nom del telescopi perquè no havia trobat proves clares que relacionessin Webb amb l’aplicació d’aquestes polítiques discriminatòries. Malgrat que tot apunta que, efectivament, totes les decisions que es van prendre durant aquella època van passar per la seva taula. També la persecució de persones LGTBI+.
La decisió de mantenir el nom de James Webb com a emblema d’una de les missions espacials més importants d’aquest segle ha enfurismat gran part de la comunitat científica. Sobretot per la falta de transparència en el procés d’investigació i decisió de l’agència. L’enuig va ser tal que fins i tot una de les assessores de l’agència, Lucianne Walkowicz, va entregar la seva dimissió. Segons va argumentar la científica en una carta oberta, el veredicte final sobre aquesta polèmica suposa una «resposta frívola i patètica a una inquietud molt raonable de la comunitat astronòmica» i, a més, també pot llegir-se com un «posicionament molt clar sobre els drets dels astrònoms queer».
En vigílies del seu llançament, tot apunta que aquesta missió està destinada a fer història a l’espai. Tot i que, aquí a la Terra, el seu viatge comença deixant un fosc rastre de polèmica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
