La llei de la ciència prendrà mesures contra l’assetjament de dones i persones LGBT+ a l’acadèmia

Aquestes són algunes de les mesures que recull la nova llei de la ciència, impulsada des del ministeri que ara dirigeix la socialista Diana Morant, per forjar una «investigació oberta, inclusiva i responsable» a Espanya. Després de més d’un any d’intens debat, el nou marc normatiu planteja una bateria d’eines per reparar alguns dels dèficits de l’anterior legislació, aprovada l’any 2011 durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i obre la porta a un possible punt d’inflexió per a la comunitat científica espanyola i els centres d’investigació del país.

Segons ha pogut comprovar aquest diari,l’últim esborrany de la llei de la ciència incorpora algunes (tot i que no totes) de les reivindicacions plantejades per sindicats, societats científiques i plataformes d’investigadors durant la consulta pública i en el debat de les últimes setmanes. El text, actualitzat tres setmanes després de l’anterior esborrany i tancat tan sols uns dies abans d’arribar al Consell de Ministres, reforça el compromís contra l’assetjament als centres d’investigació, esbossa algunes millores en matèria laboral, clarifica el redactat de diversos articles i corregeix algunes de les ‘llacunes’ de l’anterior esborrany.

A manera d’exemple, el document final que Morant portarà davant el Congrés (i que posteriorment passarà per l’escrutini del Parlament per aconseguir-ne l’aprovació final) sí que reconeix l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) entre els centres d’investigació públics del país (un ‘matís’ que no apareixia a l’anterior esborrany i que havia despertat indignació en diverses esferes de la comunitat científica). 

Aquests són els principals canvis que planteja la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació i les novetats que reflecteix l’últim esborrany d’aquest avantprojecte de llei.

Models de contractació

Models de contractacióLa gran promesa d’aquesta nova llei de la ciència és crear un nou marc normatiu per millorar les condicions laborals dels investigadors espanyols. Per a això, una de les mesures plantejades en aquest avantprojecte és la creació de noves modalitats de contractació. La primera, i segurament una de les més esperades per una comunitat científica acostumada a encadenar contractes breus i precaris durant anys, seran els contractes cientificotècnics, de caràcter indefinit i que no formaran part de l’oferta d’ocupació pública. 

També es planteja la creació d’un nou itinerari postdoctoral, inspirat en el model anglosaxó de ‘tenure track’, d’un mínim de tres i un màxim de sis anys al qual podran accedir tant professionals formats aquí com a l’estranger. «De forma simultània, s’establirà un sistema d’avaluació i acreditació que garanteixi que les persones que completen l’itinerari puguin optar a la incorporació estable al sistema públic de ciència», recull el text. La incorporació d’aquests professionals dependrà de les taxes de reposició dels centres, tot i que la normativa planteja reservar per a aquests perfils un mínim del 25% de les places dels organismes públics d’investigació i un 15% de les places a les universitats. 

El nou marc legal també contempla la figura de l’‘investigador distingit’, per a científics tant espanyols com estrangers, «que gaudeixin d’una reputació internacional consolidada basada en l’excel·lència de les seves contribucions en l’àmbit científic i tècnic». Aquesta modalitat de contracte podria permetre convertir-se en un incentiu per atraure talent internacional, frenar la fuga de cervells o, com esmenta el text, si és possible, promoure que tornin». 

El document final que aquest dimarts es portarà davant el Consell de Ministres incorpora una de les peticions en matèria laboral que havien posat sobre la taula sindicats i societats científiques: el dret a indemnització després de l’acabament del contracte (equivalent a 12 dies per any treballat) s’aplicarà tant a les noves incorporacions com als científics contractats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei. Fins ara, ja que gran part dels contractes científics eren de caràcter temporal, els investigadors no tenien dret a indemnització.

Incentiu a la ‘ciència oberta’ 

Incentiu a la ‘ciència oberta’ L’última versió del text incorpora una sèrie de mencions sobre «fomentar la ciència oberta i al servei de la societat». En primer lloc, el document apunta que «el personal investigador ha de rebre incentius per publicar els resultats de la seva investigació en obert» (és a dir, en un format accessible i sense ‘mur de pagament’). 

En segon lloc, també s’hi afegeix una línia estratègica per «incentivar i reconèixer» la tasca de divulgació científicadels investigadors i de lesunitats de cultura científica d’universitats i centres d’investigació (una cosa que també respon a una de les grans queixes de la comunitat científica, que fins ara retreia que els treballs de divulgació no es tinguessin en compte com a part de la tasca científica). 

El document també reconeix «el valor de la ciència com a bé comú» i, sobre aquest principi, planteja desenvolupar «iniciatives orientades a facilitar el lliure accés a les dades generades per la investigació» així com promoure programes de ciència ciutadanaper incloure diverses esferes de la societat en el procés d’investigació científica. 

Enlairament de l’Agència Espacial Espanyola

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

¿Per què els mosquits piquen més unes persones que d’altres?

Enlairament de l’Agència Espacial EspanyolaLa creació de l’Agència Espacial Espanyola, un dels grans projectes llançats per l’exministre i astronauta Pedro Duque, també destaca entre les grans novetats d’aquesta llei. Tot i que el full de ruta d’aquesta entitat ja havia sigut anunciat, l’últim esborrany del text afegeix un desglossament més detallat de les seves funcions. S’hi esmenta, entre altres, el «foment, execució i desenvolupament» de projectes relacionats amb l’àmbit «de l’espai, la seguretat i la defensa nacional». Sobretot quant a l’ús (i desenvolupament) de satèl·lits i la gestió de les dades obtingudes d’aquesta activitat.

Aquestes tasques, segons constata el document, es realitzaran en plena coordinació amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i altres organitzacions internacionals. En termes de pressupost, es detalla que la creació d’aquesta entitat «es farà sense augment de despesa pública» i que els projectes plantejats es finançaran per la mateixa via que els altres treballs d’investigació (és a dir, «l’assignació competitiva i eficient dels recursos públics»). Quant a la posada en marxa d’aquest projecte, el text especifica que el Govern central aprovarà en el termini màxim d’un any l’estatut de l’Agència Espacial Espanyola de la mà de tots els ministeris implicats en les seves tasques.