«S’ha de donar més estabilitat a la generació de científics obstruïda per la crisi»

La reforma de la llei de la ciència planteja noves mesures per reduir la precarietat en el sistema científic espanyol. Les societats científiques valoren positivament aquests avenços, però argumenten que faria falta un canvi molt més profund. ¿Què els respondria?

Abans que res, vull dir que entenc d’on neix aquest sentiment d’inquietud i desconfiança. Portem molt temps girant l’esquena als científics i ara, gràcies a aquesta llei, els volem tornar a allargar la mà. Aquesta reforma legislativa es proposa reparar les grans fallades del sistema científic espanyol. Per exemple, blindant per llei el finançament en ciència, reduint les càrregues burocràtiques i millorant els drets laborals dels investigadors. Hem canviat moltes coses. Aquesta no és la llei del Ministeri de Ciència, és una llei coral en què han participat comunitats científiques, associacions, sindicats i associacions empresarials. Esperem que en un o dos anys tots aquests canvis comencin a donar fruits.

¿És aquesta llei l’única eina que plantegen per arreglar el sistema científic espanyol?

Només és una part. Estem desplegant diverses polítiques per arreglar els problemes estructurals de la ciència espanyola. La gran notícia d’aquesta llei és la certesa que, a partir d’ara, el pressupost en ciència anirà creixent. L’objectiu és arribar a invertir un 1,25% del PIB en ciència pública al 2030. I fins a un 3% del PIB incloent el sector privat. La ciència espanyola necessita un pla de xoc després d’una dècada d’obsolescència. Entre el 2011 i el 2016, les retallades van destruir més de 5.000 places públiques d’investigadors a Espanya. Ara, en canvi, plantegem una recepta totalment contrària. Implantem taxes de reposició del 120%, així que per cada 10 científics que es jubilin se’n reposaran 12. S’ha de donar més estabilitat i oportunitats a tota una generació de científics que va quedar obstruïda per la crisi.

Una de les tasques pendents que deixa aquesta llei és traçar un pla per revertir la fuga de cervells.

Sí. I estem totalment alineats amb aquesta inquietud. Necessitem allargar la mà a tots els professionals que van haver d’emigrar d’Espanya, que tenen un talent enorme, que han adquirit moltíssima experiència a l’estranger i que ara volen tornar a Espanya. Estem convençuts que la millor manera de recuperar-los és arreglar el sistema. Amb més pressupost, millors instal·lacions i més oportunitats. Com més prestigiosos siguin els nostres laboratoris, més oportunitats tindran de tornar. En el text definitiu de la llei recollim una de les grans reclamacions d’aquest col·lectiu. La nova llei reconeix tota l’experiència acumulada a l’estranger de cara a accedir a una plaça pública. També estem treballant en un pla específic per aconseguir el retorn de talent científic que va haver d’emigrar.

Amb aquesta llei també s’enlaira l’Agència Espacial Espanyola. ¿Què podem esperar d’aquest projecte? L’espai és un lloc d’oportunitats per a la ciència i la investigació. Per això mateix, l’Agència Espacial Espanyola serà qui coordini i impulsi totes les activitats que tenen a veure amb aquest sector. Des dels projectes de telecomunicacions, fins als d’observació de la Terra. Espanya és un país que creu en el sector de l’espai i que sap que estem davant una indústria emergent en què tenim moltes capacitats i potencialitats.

Parlant d’espai, l’Agència Espacial Europea ha llançat una convocatòria per reclutar la següent generació d’astronautes. ¿Alguna esperança d’aconseguir un altre astronauta espanyol?

Tant de bo tinguéssim un o dos astronautes espanyols més, és clar. I tant de bo algun sigui una dona. Estem seguint molt de prop el procés de selecció i sabem que està sent molt complicat. Dels 23.500 aspirants inicials, prop de 1.300 eren espanyols. En la segona fase sabem que almenys 67 dels seleccionats són espanyols. Encara no sabem qui ha passat a la tercera fase però tenim moltes esperances.

La gran notícia de ciència que esperem per aquest any és la vacuna d’Hipra, que si supera els assajos clínics es podria convertir en la primera espanyola contra la covid-19.

Vagi per davant tot el meu reconeixement a les línies d’investigació espanyoles que es van atrevir a assumir aquest repte. En el cas d’Hipra, a més, s’ha de reconèixer que part de l’èxit té a veure amb la col·laboració publicoprivada que ha portat una empresa líder en veterinària a investigar i desenvolupar una vacuna contra la covid-19. Ara mateix, la vacuna està en la fase final d’assaig. L’empresa ens diu que hi ha hospitals on ja han arribat al nombre de voluntaris necessaris però en d’altres encara falta gent. Així que m’agradaria aprofitar l’oportunitat per fer una crida a tothom que estigui disposat a participar en aquest assaig clínic i que la seva vacuna de reforç sigui la d’Hipra. La ciència no és possible sense els voluntaris.

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

¿Per què els mosquits piquen més unes persones que d’altres?

Les societats científiques denuncien que, fins ara, la ciència espanyola ha hagut de sobreviure en un mar de precarietat. ¿Algun missatge final que vulgui enviar a la comunitat científica?

Aquest país està en deute amb la ciència i saldar aquest deute passa per reconèixer drets i donar noves oportunitats als nostres científics i científiques. En això consisteix tant la reforma de la llei de la ciència com totes les polítiques desplegades. Som conscients que sense la ciència, sense la innovació, no hi haurà futur. El personal científic i innovador és un personal essencial i prioritari. En definitiva, arreglant el sistema aconseguirem que els nostres científics i científiques tinguin oportunitats al nostre país i no hagin de seguir fugint o estant obstruïts per un sistema que fins ara no recollia el guant.