Rússia porta a l’espai la tensió amb Europa i els Estats Units

També ha afirmat que, «en resposta a les sancions imposades per Europa contra les nostres empreses», ha ordenat la retirada de tot el seu personal científic i tècnic de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa. En aquests moments, segons calcula l’agència, hi ha prop de 87 ciutadans russos que estan preparant la seva sortida imminent de la base que, fins ara, s’havia convertit en un símbol de cooperació internacional. 

В ответ на санкции Евросоюза в отношении наших предприятий Роскосмос приостанавливает сотрудничество с европейскими партнерами по организации космических запусков с космодрома Куру и отзывает свой технический персонал, включая сводный стартовый расчёт, из Французской Гвианы. pic.twitter.com/w05KACb9nI

— РОГОЗИН (@Rogozin) 26 de febrero de 2022

La decisió arriba només un dia després que els països asseguressin que, almenys a l’espai, mantindrien una cooperació pacífica. Divendres, de fet, les agències espacials russa, nord-americana i  europea havien assegurat que mantindrien la missió conjunta a l’Estació Espacial Internacional (ISS), que en aquests moments allotja quatre astronautes nord-americans, dos russos i un alemany. En un primer moment, després de les primeres hores de l’escalada del conflicte a Ucraïna, els portaveus de les dues agències van difondre comunicats assegurant que «valoren les relaciones professionals» amb les altres parts i que estaven disposades a continuar col·laborant de manera pacífica. «Malgrat el conflicte actual, la cooperació espacial civil continua sent un pont», escrivia divendres el director de l’Agència Espacial Europea (ESA), Josef Aschbacher.  

Unes hores després, amb l’anunci de les sancions imposades per Europa i els Estats Units a Rússia, el director de Roscosmos va publicar un extens fil a Twitter denunciant la situació. En un dels moments més incendiaris del seu discurs, Rogozin pregunta al president nord-americà Joe Biden què passarà si expulsen els seus astronautes, que ara mateix tenen el comandamentsde la missió, de l’Estació Espacial Internacional: «Si bloqueja la cooperació amb nosaltres, ¿qui salvarà l’ISS d’una sortida d’òrbita descontrolada i que caigui als Estats Units o Europa? També hi ha l’opció d’enviar una estructura de 500 tones a l’Índia i la Xina. ¿Vols amenaçar-los amb aquesta perspectiva? L’ISS no sobrevola Rússia, així que tots els riscos són teus».

Missions en perill

El mandatari de l’agència espacial russa, format en estratègia i política militar, també ha aprofitat aquest rampell per denunciar que fa anys que els Estats Units ‘sabotegen’ el desenvolupament del programa espacial rus i que, tot i així, Rússia està preparada per llançar les seves naus espacials de manera autònoma (i fins i tot estudia construir la seva pròpia base espacial permanent). «¿Planegen destruir la competència espacial? En som conscients. Això tampoc és notícia. També estem preparats per actuar aquí», escriu el dirigent de Roscosmos. En aquest sentit, Rogozin defineix les mesures imposades com «sancions Alzheimer» i demana als seus fins ara socis que revisin les seves decisions per «evitar que les seves sancions caiguin sobre els seus caps, i no només en sentit figurat». 

Dmitri @Rogozin, director de Roscosmos, publicó ayer un hilo en Twitter sobre las sanciones que Estados Unidos impuso a Rusia en el sector aeroespacial
🇺🇦🇷🇺Las sanciones anunciadas por Biden respondían a la invasión rusa de Ucrania

👉 Esta fue su respuesta traducida por @rjelves pic.twitter.com/tObxSosH1H

— Frontera Espacial (@FronteraSpacial) 25 de febrero de 2022

Notícies relacionades

Aquesta són les sancions internacionals a Rússia

¿Què són les tempestes solars?

De moment, ni les agències dels Estats Units ni d’Europa han respost de manera directa a aquests comentaris. Fonts pròximes al sector espacial asseguren que s’està estudiant cancel·lar diverses missions conjuntes. O almenys expulsar Rússia d’aquests projectes. Segons informa el mitjà rus ‘Sputnik’, Rogozin ja hauria anunciat la cancel·lació de la missió Venera-D, en col·laboració amb la NASA, per explorar l’atmosfera de Venus. Entre les missions que també podrien perillar després d’aquesta crisi destaca el projecte Exomars, un treball conjunt entre Europa i Rússia que tenia previst enlairar-se rumb a Mart a finals d’any.

I am sad & worried as the aggression continues to worsen in #Ukraine. With @ESA Member States, we will take any decisions needed. But for now, support for our missions & colleagues continues until further notice.https://t.co/m7uxmLX98i https://t.co/1s2X6CTbcd

— Josef Aschbacher (@AschbacherJosef) 25 de febrero de 2022

Encara no està clar com les agències espacials occidentals respondran a aquesta crisi creixent. Des de la màxima institució espacial europea, Aschbacher reconeix estar «trist i preocupat» per l’escalada bèl·lica a Ucraïna i assegura que «els estats membres de l’ESA [entre els quals hi ha Espanya] prendrem les decisions necessàries» per respondre a aquest conflicte. Tot i que, segons ha afirmat el director de l’agència europea, «fins a nou avís» Europa recolzarà les missions en curs.