Així afecta la covid-19 al cervell (havent passat o no la infecció)

El gran repte per entendre l’impacte de la covid-19 al cervell humà, argumenta Pascual-Leone, és distingir els problemes causats pel virus dels provocats pel context. «No és el mateix parlar de danys causats per la infecció que de les alteracions generades per una situació d’estrès», matisa el neurocientífic en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «És indubtable que la pandèmia de coronavirus ha suposat un estrès neurobiològic important per a la gran majoria de la població, però l’impacte final d’aquest fenomen depèn de molts factors. Per exemple, de com de resilient és cada cervell davant una situació d’estrès», comenta l’expert.

Els efectes nocius de la covid-19 en persones no infectades

«El primer efecte nociu del coronavirus comença amb la pandèmia per si mateix. Han sigut dos anys de molta por, incertesa i males notícies, i això ha suposat un dany enorme per a la salut mental de la població», comenta Pascual-Leone sobre l’impacte de la ja coneguda ‘fatiga pandèmica’. En aquesta mateixa línia, diversos estudis apunten que la pandèmia ha provocat un augment de les malalties mentals en la població general. Un recent informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala un increment del 25% en la prevalença d’ansietat i depressió a tot el món després de dos anys de crisi sanitària.

Segons explica Pascual-Leone, la pandèmia també ha empitjorat l’estat de salut de persones amb problemes neurològics previs. S’ha observat, per exemple, una acceleració del deteriorament cognitiu en persones amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. O un augment significatiu de trastorns fins ara poc freqüents, com la síndrome de Capgras, en què el pacient no reconeix les persones del seu voltant. «Hi ha pacients que m’han explicat que la persona que tenen al seu costat no és la seva parella, perquè el normal era que sempre estiguessin fora de casa, treballant, i ara els veien en un context gairebé inversemblant», relata.

Un altre dels fenòmens que més preocupa és l’augment de la soledat provocat per la pandèmia. «Al principi, de manera gairebé paradoxal, aquesta crisi ens va unir molt com a societat. Sortíem a aplaudir als balcons, compartíem un sentiment de comunitat i lluitàvem junts contra un enemic comú. Però amb el temps aquest sentiment s’ha esvaït i el que queda és una profunda sensació de soledat», comenta el neurocientífic. «El sentiment de soledat i aïllament és tan nociu per al cervell com fumar mig paquet de cigarrets al dia», afegeix l’expert.

Alteracions cerebrals causades per la infecció per la covid-19

Quan una persona s’infecta amb el coronavirus responsable de la covid-19, el virus penetra en diferents òrgans del seu organisme. Al cervell, en el moment de la infecció, el virus pot provocar des de reaccions inflamatòries fins a alteracions del gust i l’olfacte (també conegudes com a anòsmia i agèusia). «La pèrdua de la capacitat de percebre olors o sabors no es deu a un problema al nas o a la llengua; l’afectat és el circuit cerebral que canalitza aquests sentits», explica Pascual-Leone. «Una distorsió dels sentits canvia el nostre estat cerebral. Si el nostre olfacte s’altera, també s’altera la nostra manera d’estar al món», comenta el neurocientífic.

Més enllà dels efectes immediats de la malaltia al cervell, els experts continuen indagant en les seqüeles que podrien quedar després de les infeccions per covid-19. Un estudi de la Universitat d’Oxford, publicat recentment a la revista ‘Nature’, apunta que les persones que han superat la covid-19 mostren des de danys en els teixits cerebrals (sobretot en les àrees relacionades amb l’olfacte) fins a una pèrdua de matèria grisa. «No sabem si aquesta alteració es deu a una falta de to vascular, a una pèrdua de neurones o a un problema estructural. Tampoc sabem si és un dany estructural i permanent o una cosa que millora amb el temps», explica Pascual-Leone.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Una altra de les incògnites que ara mateix segueix sobre la taula és què passa amb els pacients que pateixen covid persistent. És a dir, en aquelles persones que pateixen símptomes molt més enllà de la infecció. Un nou estudi liderat per la Universitat de Cambridge calcula que set de cada deu persones afectades per ‘long covid’ experimenten problemes de concentració i memòria diversos mesos després de l’inici de la malaltia. Segons recull l’anàlisi, el 78% dels afectats reporten dificultat per concentrar-se, el 69% informa d’un estat de confusió mental, el 68% de problemes d’oblit i el 60% de dificultats per trobar la paraula correcta en la parla.

«Encara hi ha moltes coses que desconeixem sobre l’impacte de la covid-19 en la salut cerebral. És probable que acabem trobant danys causats per la infecció, però també moltes alteracions mentals causades per l’estrès per si mateix», comenta Pascual-Leone. «És com quan vas per la carretera, et quedes aturat en un embús i creus que ha passat alguna cosa greu, però tan bon punt avances t’adones que tot està bé i que no hi ha cap obstacle. Amb els danys de la covid potser passa el mateix; potser ens estem obsessionant amb possibles seqüeles greus i en realitat tot està millor del que pensem», il·lustra el neurocientífic.