La crisi climàtica podria desencadenar la pròxima pandèmia

L’L’avanç de l’escalfament global, que a poc a poc està elevant els termòmetres de tot el món, desplaçarà centenars de milers d’espècies d’animals dels seus ecosistemes i canviarà el mapa de la biodiversitat del planeta. En aquestes migracions forçades per la crisi climàtica, més enllà del seu impacte ecològic, també podrien augmentar dràsticament el risc que sorgeixi una nova crisi sanitària global. Segons argumenta l’anàlisi més completa realitzada fins ara, publicada aquest dijous a la revista ‘Nature’, aquests desplaçaments climàtics podrien provocar almenys 1.500 intercanvis de virus entre animals i humans en tan sols 50 anys. I això, al seu torn, podria convertir-se en el caldo de cultiu perfecte perquè brolli una nova pandèmia. 

El diagnòstic, elaborat per un equip internacional de científics, estima que els canvis geogràfics en la distribució d’espècies seran un dels principals factors de risc en l’aparició de noves malalties infeccioses. S’estima que en les pròximes cinc dècades, d’aquí a 2070, si l’escalfament global arriba als dos graus de mitjana el món podria viure entorn de 300 intercanvis de paràsits i patògens entre animals i humans a l’any. I tal com va passar amb el coronavirus responsable de la covid-19, només fa falta que aquest intercanvi prosperi una vegada perquè infecti el ‘pacient zero’, doni lloc a un primer brot i a continuació desencadeni una nova pandèmia global.

El següent ‘virus emergent’ pot brotar en qualsevol lloc del món, però segons assenyalen els experts hi ha dues regions on el risc és especialment alt; la zona de l’Àfrica equatorial i el sud-est asiàtic, sobretot en el cas de l’Índia i del sud de la Xina. En aquests territoris, destaca l’anàlisi, ladestrucció d’ecosistemes naturals empeny els animals cap a zones amb altes densitats de població i es converteix en l’escenari ideal perquè les malalties saltin entre espècies.

També preocupa que, a causa de l’augment global de les temperatures, mamífers especialment propensos a generar malalties infeccioses arribin cada vegada més lluny a la recerca de refugi climàtic. El cas paradoxal, comenta l’estudi, és el dels ratpenats (un dels principals sospitosos d’haver ‘covat’ el coronavirus responsable de l’actual crisi sanitària). Segons assenyalen els experts, de fet, ja s’han detectat migracions de ratpenats originaris del Brasil cap a llocs tan llunyans com els Apalatxes, a Amèrica del Nord. I això, per si mateix, també augmenta el risc que les malalties que carreguen aquests animals s’expandeixin molt més enllà dels confins geogràfics en els quals es movien fins ara.

Solucions urgents

Després de llançar l’enèsim senyal d’alarma sobre les conseqüències de la crisi climàtica, els científics reclamen mesures tant per frenar l’avanç de l’escalfament global com per evitar la propagació de nous patògens. «Aquest estudi demostra una vegada més com el canvi climàtic suposa una amenaça directa per a la salut humana i animal», recorda Gregory Albery, investigador del departament de Biologia de la Universitat de Georgetown i un dels autors principals de l’acabada de publicar anàlisi. «Som més a prop que mai de predir i prevenir la pròxima pandèmia. Ara hem de buscar solucions per a aquest problema», afegeix Colin Carlson, un altre dels autors d’aquesta anàlisi.

No és la primera vegada, ni segurament l’última, que la comunitat científica alerta sobre el risc que suposa la crisi climàtica per a la salut humana. Una anàlisi recent de ‘Lancet Countdown’ conclou, per exemple, l’increment global de les temperatures ja ha augmentat la possibilitat que sorgeixin brots de malalties tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika en zones com Europa. Ara mateix, de fet, s’estima que hi ha un 7% de mosquits tigre (Aedes albopictus) i un 13% més de mosquits del dengue (Aedes aegypti) que fa 70 anys i que aquests insectes s’expandeixen cada vegada més cap al nord del planeta. 

Notícies relacionades

10 dades d'un planeta en flames i una clau per apagar el foc

¿Què són les tempestes solars?

Fa tan sols uns mesos, sense anar més lluny, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) també va llançar un manifest avalat per 45 milions de metges i sanitaris de tot el món alertant que «el canvi climàtic suposa l’amenaça més gran per a la salut a la qual s’enfronta la humanitat». «Aquesta crisi està alterant els pilars bàsics de la nostra vida, com el menjar, l’aigua i l’aire que consumim», alertava Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i de Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Segons apunta l’última anàlisi del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), el full de ruta per frenar el desastre climàtic encara està a l’abast de la humanitat. Per esquivar un augment global de les temperatures, un dels grans impulsors de les migracions climàtiques, el món ha de reduir a la meitat les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle per al 2030.