La verola del mico no és un ‘déjà-vu’ de la covid-19: similituds i diferències de dues malalties virals

Tant la covid-19 com la verola del mico són malalties zoonòtiques. És a dir, es tracta de virus que s’han originat en animals i que, posteriorment, han saltat als humans. En el cas del coronavirus SARS-CoV-2, tot fa pensar que el patogen es va originar en un grup de ratpenats i, cap a finals del 2019, va arribar al mercat de Wuhan (Xina), on va produir les primeres infeccions en humans. Els ara coneguts com a pacients zero de covid-19.

La verola del mico (parent pròxim del virus de la verola humana) va ser identificada per primera vegada el 1958 en un grup de simis de laboratori a Dinamarca i, més endavant, també es va rastrejar en diferents tipus de rosegadors africans (com ara esquirols i gossets de les praderies). El primer cas d’infecció en humans es va registrar el 1970 a la República Democràtica del Congo. Des d’aleshores, la malaltia ha sigut identificada en una desena de països africans. En algunes regions, es considera com a malaltia endèmica (àmpliament estesa).

Si parlem dels virus per si mateixos, la diferència entre la covid-19 i la verola del mico és abismal. El coronavirus SARS-CoV-2 va aparèixer com un gran desconegut. La verola del mico, en canvi, ha sigut estudiada durant dècades i ja existeixen una bateria d’antivirals (i una vacuna) per tractar aquesta malaltia. «La covid-19 és un virus d’ARN i la verola del mico és d’ADN. Aquesta diferència, tot i que a priori ens pugui semblar poc rellevant, explica per què un ho té tan fàcil per mutar i l’altre no», explica el viròleg Julià Blanco, d’IrsiCaixa. «Les primeres seqüències genètiques de verola del mico a Europa apunten que, essencialment, és el mateix virus que es va detectar a l’Àfrica. No és una nova mutació o variant. I això és una bona notícia», comenta el científic.

La verola del mico és una malaltia infecciosa que es transmet a través de fluids corporals com, per exemple, les gotetes que expulsem al respirar, la saliva i les diferents mucoses del cos. També s’han documentat contagis a partir del contacte directe amb les pústules que provoca aquesta malaltia. «La transmissió d’aquest virus es produeix, majoritàriament, per contacte directe i pròxim amb un pacient infectat», il·lustra l’epidemiòleg Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic. «Els casos que s’han descrit entre homes que tenen sexe amb homes no es deuen al fet que el virus sigui de transmissió sexual (perquè, de moment, aquesta via de contagi encara no s’ha observat), sinó a la proximitat que implica el sexe», matisa.

Segons explica l’epidemiòleg, la gran diferència en la transmissió de la verola del mico i la covid-19 té a veure amb el període de transmissió. «La gran perdició de la covid va ser que aquest virus també es transmet a partir de portadors asimptomàtics, així que, quan en vam detectar els primers casos, en realitat només estàvem veient la punta de l’iceberg. La verola del mico, en canvi, només és transmissible quan el pacient presenta símptomes», esgrimeix el salubrista.

Des del moment en què una persona entra en contacte amb el virus de la verola del mico, la infecció triga entre una i dues setmanes a covar-se. En un primer moment, els símptomes més habituals són febre, cefalees, dolors musculars i inflamació dels nòduls limfàtics. Les erupcions cutànies (conegudes com a exantemes vesiculars) solen aparèixer entre un i tres dies després de l’aparició de la febre. En total, aquest malestar sol allargar-se entre dues i quatre setmanes. Majoritàriament, segons apunten les autoritats sanitàries, les persones sanes que contrauen aquest virus solen desenvolupar una malaltia lleu.

«Les persones que han sigut vacunades contra la verola estan tenen una protecció pròxima al 85% davant aquest altre virus», comenta el viròleg Julià Blanco, d’IrsiCaixa. A més, segons explica l’expert, tot i que ara mateix no hi ha cap tractament específic contra aquest malaltia, sí que hi ha un arsenal d’antivirals per tractar-ne els símptomes. 

Els brots de verola del mico que s’han detectat en les últimes setmanes, i que ara mateix sumen més de 80 casos en una dotzena de països, semblen formar part d’una mateixa cadena de transmissió. És a dir, tot apunta que hi ha una relació clara i directa entre cas i cas. Un vincle epidemiològic, com diuen els experts. En els inicis de la covid-19, en canvi, de seguida es van començar a detectar casos sense cap relació amb els principals focus de contagi del moment. Això, segons explicaven els experts, era símptoma que el virus estava en una fase de transmissió comunitària avançada.

A Espanya, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, ja hi ha 36 casos confirmats i més de 60 casos sospitosos de verola del mico. A la Comunitat de Madrid, les infeccions semblen estar relacionades amb una sauna de la capital. A Gran Canària, és «probable» que un dels focus de contagi hagi sigut el Maspalomas Pride. També s’han detectat diversos clústers de contagi a Portugal, el Regne Unit i el Canadà, entre d’altres.

«És probable que en els pròxims dies i setmanes surtin a la llum més casos de verola del mico a Espanya», vaticina l’epidemiòleg Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic. Segons explica l’epidemiòleg, una part d’aquests positius corresponen als casos que ara compten com a sospitosos. Una altra part seran els pacients que s’han infectat d’aquest virus i que, de moment, encara no mostren símptomes. «També és cert que des que s’ha emès l’alerta sanitària, és possible que tant pacients com metges estiguin prestant molta més atenció a aquest diagnòstic. Pot ser que entre els casos sospitosos hi hagi casos de varicel·la o herpes, per exemple», comenta l’epidemiòleg. 

El 2003, els Estats Units van detectar al seu territori un brot de verola del mico amb gairebé 50 afectats. En aquest cas, el focus d’infecció va ser la venda d’uns gossets de les praderies que havien entrat en contacte amb el virus. «En els focus detectats fora de l’Àfrica, els brots d’aquesta malaltia van acabar per autocontenir-se aïllant els afectats. Per això és tan important fer el possible per frenar la transmissió del virus al més aviat possible», comenta el viròleg Julià Blanco, d’IrsiCaixa.

La setmana passada, després de la detecció dels primers brots de verola del mico a Europa, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre una alerta perquè els països intensifiquessin els esforços per detectar i rastrejar casos d’aquesta malaltia. Tot i que no és la primera vegada que es detecten casos d’aquesta malaltia fora de l’Àfrica, sí que és la primera vegada que apareixen brots d’infecció tan dispersos pel globus. «En aquest cas, l’alerta és un toc d’atenció. Com dir als països que vigilin de prop l’extensió d’aquesta malaltia i als metges, que prestin atenció a aquest diagnòstic. Per ara, pel que sabem, ni l’extensió ni la gravetat d’aquesta malaltia és equiparable amb la covid-19», explica l’epidemiòleg Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic.

«Ara mateix, en un moment d’especial incertesa, el més important és deixar clar què sabem, què creiem i què podem demostrar. Cal ser cautelosos amb la informació per no crear alarma, però també explicar les coses en perspectiva perquè la gent entengui el risc que suposa una malaltia així», reflexiona l’expert.