Així era ‘Meraxes gigas’, el nou dinosaure descobert a l’Argentina

L’acabat de desenterrar dinosaure ha sigut batejat amb el nom de ‘Meraxes’ en honor a un dels dracs de l’univers de Joc de Trons i amb el cognom ‘gigas’ per, com no, deixar constància de l’enorme mida de l’animal. La història d’aquest fascinant animal prehistòric s’ha reconstruït gràcies a la troballa d’un conjunt de restes fòssils sorprenentment ben conservades que, una vegada recuperades, han passat per l’escrutini d’un grup d’investigadors liderat per Juan Ignacio Canale, del laboratori del museu ‘Ernesto Bachmann’.

Els vestigis, que van pertànyer a un mateix individu, inclouen un crani gairebé complet (a excepció de la mandíbula), diversos fragments de vèrtebres cervicals i dorsals, una part de la pelvis, del fèmur, la tíbia i el peroné i, finalment, tot el braç dret articulat. Gràcies a aquestes relíquies, l’equip d’investigadors, van poder reconstruir el rastre d’aquest animal.

Una de les característiques més sorprenents del ‘M. gigas’, apunten els investigadors, es reflectia en el seu crani. El cap del dinosaure estava decorat amb crestes, solcs, protuberàncies i petites banyes. Els experts creuen que aquests «ornaments» devien ser un tret típic dels individus adults i que, probablement, eren un esquer per atraure potencials parelles sexuals. «La selecció sexual és una poderosa força evolutiva. Però ja que no podem observar directament el seu comportament, és impossible tenir certesa respecte a això», assenyala Canale en relació amb aquesta hipòtesi.

Gran depredador de braços curts

Gran depredador de braços curtsLa reconstrucció del ‘Meraxes gigas’ també dibuixa un curiós paral·lelisme entre aquest acabat de desenterrar dinosaure i un altre dels grans depredadors del cretàcic, el ‘Tiranosaurus Rex’. En els dos casos, aquests animals destacaven per ser veritables gegants carnívors de cos enorme i braços (desproporcionadament) petits. Aquesta similitud morfològica, que a priori podria semblar una simple curiositat, apunta a una conclusió interessant sobre l’evolució d’aquests animals.

Segons revelen les anàlisis filogenètiques, els ‘M. gigas’ i els ‘T. Rex’ no comparteixen cap tipus de parentiu directe. És més. Sembla que els dos dinosaures estan molt allunyats en l’arbre evolutiu. Ni tan sols van coexistir en el mateix període, ja que el dinosaure argentí es va extingir gairebé 20 milions d’anys abans que sorgissin els ‘T. Rex’. ¿Llavors com pot ser que els dos dinosaures compartissin un tret tan característic i tan poc freqüent en altres espècies? Els experts plantegen la següent explicació.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En primer lloc, tot apunta que els ‘M. gigas’ i els ‘T. Rex’ van desenvolupar braços petits de manera independent l’un de l’altre. És a dir, que es tracta d’una característica que cada espècie va desenvolupar pel seu compte. En segon lloc, per intentar explicar el perquè d’aquesta peculiaritat, els científics suggereixen que «tenir braços diminuts devia proporcionar a aquests dinosaures algun tipus d’avantatge de supervivència».

Aquesta hipòtesi obre la porta a especular que, per exemple, aquests diminuts (però musculats) bracets podien servir per a finalitats reproductives. «Com per sostenir la femella durant l’aparellament», expliquen els experts. «O per posar-se dret després d’una caiguda», afegeixen. Sigui com sigui, sembla que no és casualitat que els grans depredadors de la prehistòria tinguessin grans cossos i braços petits. Tot i que encara no sapiguem quina era la seva funció exacta, està clar que d’alguna cosa devien servir.