La història del cor més antic mai descobert

El protagonista d’aquesta història va pertànyer a un ordre de peixos cuirassats, coneguts com a artrodirs, que va regnar les aigües durant l’era paleozoica (per ser més exactes, durant el període devonià). Es calcula que aquests animals van aparèixer fa uns 410 milions d’anys i van desaparèixer fa uns 358 milions d’anys. La seva anatomia recordava, en certa manera, la d’alguns dels vertebrats moderns que coneixem avui dia. Però no tant la dels peixos moderns.

Aquest prehistòric peix estava protegit per una espècie d’«armadura» que protegia el seu cos i el seu cap. No tenia dents, però utilitzava les vores de la seva «closca òssia» com a ganivet per tallar les preses. L’animal tenia el cor entre la boca i les brànquies. I un fetge tan gran que els permetia flotar. Aquestes característiques, segons expliquen els experts, mantenen algunes similituds amb els taurons moderns, però no tant amb els actuals peixos.

Cor prehistòric

Més enllà d’aquestes peculiaritats anatòmiques, l’aspecte que més ha sorprès de l’estudi d’aquest peix és l’estat de conservació d’alguns òrgans. Ja que, malgrat haver estat centenars de milions d’anys enterrat en les profunditats marines, el fòssil conservava (a la seva manera) bona part dels teixits tous de l’estómac, l’intestí, el fetge i el cor. I el cor precisament resulta que és la troballa més antiga que fins ara.

«Com a paleontòloga que ha estudiat fòssils durant més de 20 anys, em va sorprendre molt trobar un cor tan bellament conservat en un ancestre de 380 milions d’anys», explica Kate Trinajstic, autora de l’estudi i professora de l’Escola de Ciències Moleculars i de la Vida, de la Universitat de Curtin i del Western Australian Museum. «És la primera vegada que podem observar tots els òrgans d’un primitiu peix amb mandíbula i, sorprenentment, hem vist que no són tan diferents com crèiem que seria», afegeix la paleontòloga.

L’estudi d’aquest fòssil ha permès realitzar la primera reconstrucció en 3D d’un cor com aquest. L’anàlisi, publicada en la prestigiosa revista científica ‘Science’, mostra que el cor dels ja extints artrodirs tenia forma d’essa i es dividia en dos ventricles. Una característica que, segons expliquen els investigadors, sembla que es va desenvolupar en els primers vertebrats.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Un matís interessant, recollit en l’estudi, és el mètode per obtenir aquestes dades. El fòssil va ser escanejat utilitzant feixos de neutrons i raigs X d’un sincrotró francès de la Instal·lació Europea de Radiació. Gràcies a aquestes eines, els experts van poder diferenciar les diferents densitats del fòssil per saber què formava part de la pedra calcària i què era una mostra de teixit tou. 

«El descobriment d’òrgans tous en aquests peixos antics és el somni de qualsevol paleontòleg, perquè sens dubte es tracta d’un dels fòssils més ben conservats mai en tot el món», comenta l’investigador John Long, coautor de l’estudi i professor de la Universitat de Flinders. «Els fòssils de Gogo ens permeten comprendre els grans passos de l’evolució. Aquesta espècie ens ha brindat primícies mundials, des dels orígens del sexe fins al cor vertebrat més antic, i ara és un dels llocs de fòssils més importants del món», afegeix l’expert.